MONARCA

El President de la Generalitat és dempeus al cap de la taula ovalada. Té una cadira a la seva disposició, però no s'hi ha assegut. Està nerviós. Es recolza en el respatller de la cadira i pica de peus a terra abans de començar a parlar. Dos homes i una dona se l'escolten.

- Senyors, No cal que els digui que l'hora és greu. El país necessita un dictamen clar i ponderat. I constitucionalment són vostès els qui l'han d'emetre.

Els altres el miren amb atenció. Tots són alts executius en les seves empreses i estan habituats a prendre decisions, però no d'aquesta mena. El futur del cap de l'Estat penja d'un fil, igual que el futur de les relacions amb Espanya.

- Senyor President. Hi hem pensat, n'hem parlat junts i per separat, hem reflexionat, i estic en condicions de dir-li que podem defensar el nostre dictamen d'una manera raonada i alhora contundent.

- Bé, bé -el President talla al portaveu de la Comissió-. La veritat és que espero i desitjo que sigui raonat. El que han publicat vostès els darrers dies no augura que ho sigui gaire.

- Senyor President! Vol dir que ens mereixem aquest comentari?

- Creus que no, Àlvar? De debò creus que no? -el President abandona el to formal i llença un plec de diaris i revistes al damunt de la taula-. "La Monarquia trontolla" titula el teu diari. I dius que ets de dretes! Aquest titular no és gaire conservador!

L'Àlvar Gutiérrez, camisa blava, cabells rinxolats pentinats enrere i ben engominats, corbata groga, baixa la mirada.

- El nostre públic demana informació. En aquestes circumstàncies no podem tractar la notícia de cap altra manera.

- Bé, bé. De tota manera, no ets el pitjor - el President assenyala a l'altre home, de cara ampla, calb-. Eh, Aixalà, l'Àlvar no és el pitjor, oi?

- Les monarquies no ens agraden, a nosaltres -s'agafa les solapes de l'americana beix de pana-. Som republicans.

- Sí, sí. Però calia titular "Europa se'n riu del Rei"? De debò calia?

- Senyor President -l'Eulàlia Del Campo Prat prova de calmar-lo- Nosaltres no hem fet comentaris sobre la institució monàrquica.

- No, és clar -el to de veu de l'home és burleta-, la teva premsa rosa s'ha limitat a publicar les fotografies sota la frase "Jutgi vostè mateix". Mira Eulàlia, aquesta frase val per un llibre sencer en aquestes circumstàncies.

- No tenim cap culpa que vostès, els polítics, redactessin una constitució que ens encarrega als caps dels principals grups de comunicació decidir si, en certes circumstàncies, el Rei d'Espanya ho ha de continuar essent també de Catalunya. Ens és molt difícil mantenir un equil.libri entre el deure d'informar i l'obligació de decidir si destituïm al Rei. Ho ha d'entendre!

- Eulàlia, no em toquis allò que no sona. Tots heu pujat al carro dels beneficis sense tenir en compte l'estabilitat del país. Les vostres ràdios tracten l'assumpte constantment i serveixen d'altaveu a tota mena d'eixelebrats, i les divisions editorials dels vostres grups ja han publicat llibres parlant del Rei, de les seves amants, dels seus escàndols econòmics, del divorci.... i sobretot d'això d'ara.

- Senyor President -la dona talla al polític- Quan es va independitzar, el poble català va pactar amb Espanya el manteniment de la monarquia, va donar suport al Rei quan es va divorciar, ha entès els seus embolics econòmics i fiscals, i s'empassaria que ara s'hagi enamorat de la seva minyona i s'hi vulgui casar. Sí, fins i tot això s'empassaria. Però és que aquesta dona... És el Rei! Pot escollir entre moltes dones! I tots sabem que pels catalans la diferència de classes socials no seria un problema. Encara ens agradaria! Però hi ha coses que no es poden entendre, no senyor.

- Ara es demostra que els republicans teníem raó.

- No, Aixalà, no -respon el President-. La Comissió té l'encàrrec de decidir si es destitueix o no al Rei, perquè la monarquia és la imatge del país, però vostès no poden decidir si hem de tenir o no un rei. Si el destituïm, farem reina a la princesa. És una nena ben maca i té l'encant de la infantesa.

- Senyor President, no m'he mirat el problema com un republicà sinó com un encàrrec professional. I no hi ha manera. Hem près fotografies des de tots els angles, hem retocat les imatges fins que no s'assemblaven gens a la realitat... I no hi ha manera. És que no hi ha manera de millorar el desastre.

- A més a més, des que ha saltat la notícia la imatge del Rei és nefasta a l'exterior -diu l'Àlvar-. I la imatge ho és tot pels reis, ara que no manen gens. La BBC ensenya des de fa dos dies una foto pel carrer i pregunta si la nostra monarquia fa riure als anglesos. I com és el nostre Rei, si se'n riuen d'ell, se'n riuen del país. Segur que baixaran el turisme i els ingressos per turisme, és clar.

Però si fins i tot els espanyols se n'en foten. I això que era el seu Rei abans que el nostre. Sap quin és el titular d'El Diario de Madrid: "Fea de cojones".

Es fa un petit silenci abans que la senyora Del Campo tanqui la conversa

- Senyor President, hem decidit destituir al Rei. Que es casi amb aquella dona si vol. Que faci el que vulgui però que no arrossegui als catalans en la seva desgràcia. No ens mereixem una reina tan lletja!!!

3-6-2014