CULET

Nyam, nyam, nyam.... Com m'agraden els culets!!!!

Ooooooh, amic meu.... M'encanta mirar els culets de les mares quan corren darrere dels nens.... Mmmmm, si no treballés de porter al col·legi mataria per la feina... Tantes dones juntes de bon matí!!!! Un bé de Déu de ramat de femelles!!!

Sempre hi ha alguna mare que em demana coses... "Rafel, el nen està refredat, que me'l vigilaràs", "Rafel, m'he adormit, arribem tard, ho sento"... Aquelles carones acabades de maquillar que em demanen que vetlli pels seus fills...

Però resisteixo la temptació de les mares. M'hi va la feina, saps. Si els digués alguna cosa a banda de "Bon dia", em fotrien al carrer. I amb la pensió d'incapacitat no podria viure. Necessito el sou de porter. Encara que...

Merda, merda, merda... Per què m'han d'agradar tant els culets!!! Potser a hores d'ara he perdut la feina, les mares, el sou...

Perquè encara que a les mares les deixo estar, hi ha d'altres dones.

Sí... Els que adoro de debò, els que són irresistibles, són els culets de les noies de vint-i-pico. Els culets durs que tot just acaben de desvetllar-se al món, els culets que caminen pel parc amb seguretat, amb insolència.

Hi vaig els matins de diumenge, al parc. Al parc central, aquell que té una entrada davant l'estació de tren. No hi vaig cada cap de setmana, només un de tant en tant. M'estiro en l'herba amb el transistor al costat i escolto el bàsquet o les carreres de motos mentre espero la meva oportunitat.
He tingut problemes amb algun dels "segurates", però com que tenen contractes escombraria d'aquells, els canvien sovint, i normalment no em reconeixen. Algunes de les noies sí que em coneixen, i ja se'n cuiden prou de passar aprop meu. Però la majoria no em coneixen...

El parc és gran, ja ho saps. Hi has anat, oi? Hi ha aquell prat emmarcat pels bosquets del nord i del sud. Bosquets de pins, alzines i algun roure, res excepcional, encara que a l'agost s'hi està bé, estirat sota els arbres.

En fi... que allà les espero. T'ho imagines, oi? M'estic estirat còmodament a la gespa amb el meu transistor, fins que veig que una noia surt d'un dels bosquets per travessar el prat. Llavors apago la ràdio, em fico entre les herbes altes que envolten les clapes de gespa i m'agenollo. Com que sóc baixet, si em fico entre les herbes no em veuen mai.

El meu part va ser una merda, saps. Una veritable merda. Vaig sortir de cul i boca avall. I el metge no devia estar massa serè, perquè es veu que em va estirar massa d'una cama i em va deixar coix. Entre això i la mandíbula que tinc, digna d'un Felip IV...

Saps qui era Felip IV? No, oi? Veus com està bé fer de porter en un col·legi.
La cosa és que amago el meu metre i mig d'alçada, la mandíbula, el nas de patata, l'ull de vidre i la cama xunga i espero que la xaieta s'acosti. El prat és grandet, però com que fa un desnivell, moltes de les que corren o caminen acaben passant prop del lloc on m'amago.

Tranquil, tranquil, no em miris així... Ja arribem al moment culminant.

La noia en qüestió s'acosta, s'acosta, més, més... Quan se sent la fressa de les herbotes, és que ja s'ha acostat prou i llavors m'incorporo una mica fins quedar acotxat. Quan és el "crec crec" de la sorra trepitjada el que escolto, em preparo per saltar. I llavors, llavors...

Llavors em poso totalment dret davant de la noia i..........

De vegades m'engeguen la castanya quan aparec davant d'elles, per instint. És normal, suposo. Apareix un paio davant teu d'entre les herbes i... Plaf!!! Castanyot!!

D'altres vegades m'atropellen: Bum! Cop de genoll a la cara i cap al terra!

Fa mal, saps. Fa mal, un cop de genoll a la cara.

En aquests casos es disculpen abans de marxar. Potser si jo fos més guapu m'amanyagarien una mica. Però no ho fan mai.

La majoria de les vegades, però, és quan s'adonen del que vull, que m'atonyinen. Quan després que m'hagin esquivat amb dificultat, provo de tocar-los el culet.

Aiiiiiii, aquells culeeeetts!!!!

Quan veuen que llenço la mà, "Zas!" es giren, em claven una bufa amb la dreta al mig dels morros, i au, a terra una altra vegada. És que no es pot ser un home tan baixet i poca cosa!
Però les més atractives, les que tenen més caràcter, no s'aturen aquí, no. Aquestes s'ofenen de veritat, i quan em veuen tirat per terra comencen a escopir-me, a etzibar-me cops de puny, coces. De tot, em fan de tot. Fins i tot proven de picar-me a l'entrecuix, eh, les males pècores. No m'encerten mai perquè ja m'ho espero i tanco les cames, saps, però ho proven.

Això sí, acabo rebent en algun lloc: les cames, un braç, el cap... Com que sóc coix no em puc escapar corrents. Merda de metges. Mira que deixar-me coix!

En fi... Que sempre acabo ple de blaus.

I em diràs: per què continues fent-ho?

Oi que t'ho demanes? Sí, sí que ho fas, sí que ho fas. Si et veig la pregunta a la cara!!
Doncs és perquè quan s'allunyen de mi després de patejar-me, d'escopir-me, dels cops de puny, quan s'allunyen de mi... És quan els miro els culets.

Aiiiii, quins culeeeets!!!!

Són tan bonics, tan rodonets, tant sexis. Tant.... Tant, tant!!!

Ja fa temps que ho faig. Anys.

Però mai m'havia trobat en aquesta situació.

M'he deixat detenir. Què podia fer? No puc córrer! Merda de metges. No em pensava pas que aquella noia avisaria a la bòfia. Total, què li havia fet jo? Si ni intentar-ho havia pogut!

Aquella em va engegar un cop de puny quan vaig aparèixer davant d'ella. Un cop de puny. Sí. Alaaa, vinga! Catacroc! Cop de puny a les dents! Mandíbula prominent... I abonyegada. Estic fet un desastre.
I llavors va i avisa a la poli. Jo allà, adolorit, al mig del prat, i ve la policia. Merda, merda, merda. Estaven al parc per casualitat. Ja es podien haver quedat al cuartelillo!

Ara em diuen que em tindran aquí 48 hores... No podré anar a treballar demà. I si a l'escola se n'assabenten, em fotran al carrer.

Escolta... Tu ets gros, bé, perdó, alt i fort. Aquests braços d'estibador... I amb la cicatriu... Per cert, com te la vas fer? Bé, és igual, després m'ho expliques... Escolta, tu deus tenir experiència en aquestes coses, oi? Se't nota una mica, per com parles amb els polis. Home, no em miris malament. Creus que això de les 48 hores és veritat?

Sí... Vaja... Doncs no podré anar a treballar. Merda, merda, merda. I si m'acomiaden?

Bé. No treu cap a res preocupar-se ara per tot això. No hi puc fer res, oi?

Escolta, que es fa a la presó mentre esperes que et portin al jutge?

Eh? No em contestes?... Ei, per què em mires així? Eh? Per què em mires així?

Per què et treus el cinturó? I... I els pantalons? Escolta... Que jo no... Paf! Pim! Pam!

Ai, ai, ai!!!! No!! No!! No em tombis! D'esquena no! No! Siusplau!!! Siusplau!!! No!!!

Aiiiiiii!!!!!!El meu pobre culeeeeet!!!!!

21-2-2014