PORCS

L'Andy i el Lucas treballen per una empresa que cria porcs, una de les grans, de les que proveeixen a les fàbriques d'embotits d'Osona. Són dos germans joves, no gaire llestos, no gaire guapus, no gaire treballadors, ni tampoc gaire puntuals, però amb una bona massa muscular i amb poques ambicions. Per això, dedicar-se al transport de porcs els està bé. La seva manca d'imaginació no els fa plantejar-se què faran quan ja no siguin capaços de manegar aquests animals grossos i agressius.

Quan han arribat a la granja, han deixat els dos camions, un al costat de l'altre, amb les caixes encarades cap a la porta de la nau, han preparat la rampa per fer pujar als animals i han començat a fer-los sortir d'un en un, a cops de bastó si calia. Els bitxos caminaven sense saber cap a on, dirigits pels homes amb mà de ferro, i s'encaixaven dins de les gàbies de transport, humides i pudentes.

Quan ja n'havien fet pujar deu o dotze, als transportistes se'ls han acabat les ganes de treballar. S'han assegut a sota del dipòsit d'aigua, amb les jaquetes ben cordades, i un d'ells ha obert una bossa per treure'n una ampolleta d'aiguardent i un parell d'entrepans. Bufa el vent, i fa tant fred que se'ls han menjat sense treure's els guants. Entre mossegada i mossegada, entre glop i glop, podia veure com de les seves boques els sortia l'alè, convertit en vapor d'aigua.

- Andy -en Lucas ha començat la conversa-. De debò creus que aquests bitxos són intel.ligents ?

L'altre se'l mira amb expressió dubitativa.

- Penses que si fossin intel.ligents no provarien d'escapar-se ?

- Mmmm. Potser sí. Ara, que ens escaparíem tu i jo d'un lloc on tens el menjar i el dormir pagats ?

- I porquetes per cardar !! -en Lucas ha deixat l'entrepà i ha fet un gest obscè amb les dues mans-. Segur que no. Per què escapar-se d'aquí ? Ara... Deuen saber que els portem a escorxar ?

- Home -l'Andy allunya aquesta idea amb un moviment de la mà-, això no. Si ho sabessin sí que provarien d'escapar-se.

- I provarien de salvar a la seva porqueta predilecta !!

- Jajajaja ! Ets un masclista Lucas. Si dius això pel grup de wsp la Candy s'emprenyarà. Segons ella les trujes provarien de salvar-se soles, no necessiten porcs salvadors.

- Oi que es va donar de baixa d'un grup de wsp perquè criticaven a les dones ? -en Lucas clava queixalada a l'entrepà-.

- Sí. D'un grup de la feina.

- No sé pas què fas amb ella.

- No parlis amb la boca plena, home. Mira, ja t'ha caigut un troç de fuet -l'Andy l'assenyala abans de contestar-. Xerra molt, però després es lleva i em prepara l'entrepà cada dia. I... -fa cara d'entremaliat- Sempre diu a tot que sí !!

- Ah ! Ja començo a entendre-ho !

El soroll que fan en mastegar substitueix per un instant a la conversa.

- Andy -torna en Lucas-. I si ens entenguessin ?

- Qui ?

- Els porcs, home, els porcs.

- Mira que ets pesadet amb això dels porcs. Com vols que ens entenguin ? Si ens entenguessin ens dirien alguna cosa. "No em peguis", "No em portis a escorxar", "Dona'm una birra". No ho sé, alguna cosa. No els diries tu alguna cosa als marcians, si ara baixessin aquí ?

En Lucas fa cara de pensar-s'ho abans de contestar.

- Em sembla que sortiria corrents.

- Es queee, es queee... Tens poca curiositat eh !

- Qui parla de curiositat ? -fa una bola amb el paper d'alumini que embolicava l'entrepà-. El que em diu que no pensi en els porcs ?

- Au va, que ja hem acabat i l'amo vol que a les set siguem a Lleida. Si no ens hi posem -l'Andy fa un darrer glop d'aiguardent- no acabarem.

- Som-hi -en Lucas acaba l'ampolleta i la llença al terra-.

Caminen de nou cap a la nau, però just abans d'entrar-hi l'Andy agafa del braç al seu germà.

- Tens tabac ? -l'altre afirma amb el cap-. Doncs fem un cigarret abans d'entrar, no ?

Prenc nota de que en Lucas treu paquet de Winston d'una butxaca de la jaqueta, com sempre. Ja ho he vist d'altres vegades, i confirmar que el tabac i l'encenedor són on sempre m'alleuja.

Acabada la cigarreta, els dos germans entren a la nau i continuen la càrrega. Algun porc no vol entrar i l'han d'empényer, d'altres pugen a pas de càrrega. Jo m'ho miro amb poc interès. Fa molt que sóc a la granja i ja he vist bastantes vegades aquestes operacions, però aquest cop serà diferent. Jo també he d'acompanyar-los a l'escorxador. Per això, en algun moment, penso en dir-los que no ho fan bé, que això que un quedi a sota de la rampa mentre l'altre empeny al porc cap a dalt és perillós, que els pot caure un porc al damunt. Però penso en el paquet de Winston i no els dic res.

Quan apareix en Samsó per la porta li faig una picada d'ull, que els germans no adverteixen. És un porc enorme, potser el més gros de la granja. Comença a caminar cap al camió a poc a poc, em mira dissimuladament, mira la rampa i, de sobte, surt corrents com un esperitat cap a ella. La idea és desconcertar als dos desgraciats. Efectivament, en Lucas es situa depressa i corrents sota la rampa, sostenint-la perquè no es mogui mentre en Samsó puja, i l'Andy prova sense aconseguir-ho de clavar les urpes al cul del porc perquè no es desvii.

Resultat: en Samsó, 300 kg de porc musculat, trepitja un dels costats de la rampa, la fa saltar pels aires i aterra dempeus al costat d'en Lucas.

Pobre Lucas ! Estrafeix un crit, camina enrera, es desequilibra, cau, i queda del tot indefens davant d'en Samsó, que s'hi abraona i el repassa amunt i avall amb el morro, li mossega la jaqueta, li estripa, mentre l'Andy el colpeja com un foll amb els punys, com si així pogués fer-li mal.

En Lucas s'arrossega enrera, histèric, sap que si el porc decideix menjar-se'l no se'n sortirà, però en Samsó no sembla tenir gana, ans el contrari, deixa anar en Lucas de seguida i torna cap a la nau mentre l'Andy s'agenolla al costat del seu germà.

- Estàs be ? Digue'm ! Estàs be ?

L'altre es toca, buscant mossegades, assegurant-se de tenir al seu lloc totes les parts del cos.

- Sí, sí. em sembla que sí -es treu la jaqueta i la llença- Aquest malparit m'ha destrossat la jaqueta ! -ho diu esbufegant, nerviós-. Em podia haver matat !

- Tranquil, Lucas, tranquil -l'Andy, protector, també espantat, l'abraça-. Te'n pots comprar una altra, de jaqueta. Tranquil.

- Si -respon en Lucas, venjatiu- I a ell no liqueda gaire temps. Oi que no et queda gaire temps ! -li crida a en Samsó, que ha tornat a entrar a la nau- Malparit !

Els dos homes caminen una mica per allà, es freguen les mans per espantar al fred i, després d'uns minuts, més serens, truquen a l'amo per dir-lo que arribaran tard i reprenen la càrrega, sense més incidents.

Cap a les sis i mitja, tots som als camions i marxem cap a l'escorxador. En Samsó i jo ens ho hem fet venir bé per ser a la caixa un de costat de l'altre.

- Què ? -em diu- Quan ens escapem ?

- D'ací a una estona deixarem el camí i sortirem a una carretera estreta -responc-. Me'n recordo de quan van portar-me a la granja. Li has agafat el tabac ?

- Sí -el meu company deixa caure de la boca el paquet de Winston-. I l'encenedor també.

- Fantàstic ! Amb tota la palla que portem i essent la caixa de fusta, la farem bona.

- Caldrà no cremar-se -contesta-. Aquells dos són capaços de deixar-nos rostir.

- No t'ho pensis pas !! La Generalitat els hi posaria una sanció enorme si ens deixessin cremar podent-nos salvar. Encenem la palla, i quan ens facin sortir, marxem corrents cap al bosc.

Xoquem les potes i diem a l'únison.

- Entesos !!

Somriem, nerviosos, expectants, entre el moviment bambolejant del vehicle. Si aquells dos gamerusos sabessin que hi ha porcs com nosaltres... De sobte, m'assalta un desig. Necessito rel.laxar-me.

- Ei, Samsó -em mira-. Passa'm una cigarreta, va. Fa temps que no fumo.