tag:blogger.com,1999:blog-25514309709232650792024-03-05T02:47:54.248-08:00NovoliadeixarhoalcalaixDhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-82680928374774303932019-07-02T11:12:00.004-07:002019-07-02T11:12:27.888-07:00<br />
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><u>CLAU</u></b></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Esbufego. Esbufego massa. Estic en forma. Però ells també ! Miro
enrere. He de saber si mantinc la distància... Ufff. Sí.
Afortunadament si... Són dos... I semblen forts... Marroquins... Ja
sé què hi fan aquí... Ho sé... Ja no queda gaire. Un semàfor en
vermell. Un cotxe, un altre... Un espai !!... Travesso el carrer...
Merda !! Aparti senyora !! Miro enrere. M'han guanyat terreny. Fico
la mà a la butxaca de l'abric... Hi són les claus ? Sí !... Ufff.
Tombo la cantonada, trec les claus, pujo els dos graons, obro el
pany, entro a casa, em tombo, veig una cara a un parell de metres,
tanco la porta. Bum !!! Ha xocat... Ha xocat contra la porta.... M'hi
recolzo. Bum ! Bum ! Bum ! El marroquí dóna cops de puny a la
porta. No cedirà. D'altres han provat de tirar-la a terra sense
aconseguir-ho. Ara començaran a picar al timbre. Efectivament:
Riiiiiinnngggg !!! Riiiinnnnggggg!!!</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Inspiro i expiro un parell de vegades, profundament. La porta
tremola. Provo de recuperar l'alè mentre em trec l'abric. No és un
abric pensat per córrer. El deixo al penja-robes.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
"Riiiiiinnnggg !!! Riiiiiinnnnggg !!!"</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Anastàsia... -la meva moreneta està sortint de la cuina per anar
a obrir-. No obris. Desconnecta el timbre.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La noia em mira, estranyada, però fa mitja volta i se'n va cap al
quadre elèctric, regal.lant-me una visió del seu culet. Un culet
preciós, rodonet, dur. Va totalment depilada, cuixes, aixelles,
entrecuix... I el cosset de làtex li queda tan bé !</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
"Riiiiinnnggg !!!"</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Encara que continua sonant, el timbre ha passat a un segon terme.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Anastàsia -li dic fluixet-. Espera't un moment</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
S'atura. La cabellera negra i arrissada li arriba gairebé fins al
final de l'esquena. Passo la mà per la seva espatlla nua, estiro el
collaret de cuir fins que el seu cap es recolza en el meu pit. Li
veig les mamelles, grosses, dures, els mugrons rosats, la puntera de
les botes altes de tacó d'agulla... Li grapejo el cul amb una mà.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Què bona que estàs, collons.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Li fico la mà a l'entrecuix, començo a masturbar-la. Només una
miqueta. No diu res. M'aturo. Tinc feina.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Fes allò del timbre i puja al despatx.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Sí. Ara mateix.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Pujo cap al primer pis, i penso en la carrera. Fer-me córrer com un
esperitat ! Maleïda Aixa !
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Entro al meu despatx. Té un aire provençal. Sempre em van agradar
els mobles de fusta i les parets pintades de verd clar. Per això,
quan vaig començar a guanyar diners, vaig comprar aquesta casa
antiga a l'eixample, entre Bruc i Girona, i la vaig fer reformar
sense estalviar-me ni un caprici: rajoletes d'or a la dutxa,
electrodomèstics control.lats a distància, bodega climatitzada... i
cambra cuirassada.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
És molt important, la cambra cuirassada. No hi tinc diners, són al
banc, però hi guardo allò que me'ls fa guanyar.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Pico la combinació al temporitzador, em preparo un cafè a la
nexpresso i m'assec a la meva cadira de cuir. Mentre espero que
s'obri la porta de la cambra, començo a pensar com puc acabar amb el
problema dels marroquins. Li podria explicar a l'Alcalde, però
deure-li un favor a un polític no m'agrada. Al cap de la policia
tampoc. Seria massa compromès per ell.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M'aixeco quan la llumeta de la cambra canvia del vermell al verd,
tanco amb clau el despatx per evitar que l'Anastàsia em trobi dins
la cambra quan pugi, premo un botó, i la pesada porta d'acer s'obre.
A la lleixa que ressegueix tots els murs, una filera de petits pots
d'alumini hermèticament tancats, espera que els compti, com faig
cada dia, que els examini per a saber si han canviat de color. Si
l'alumini s'ha ennegrit, és que el que hi havia dins ja no hi és.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Una única vegada m'ha passat això, una única en deu anys. I va
haver de ser precisament amb l'Aixa!</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Només després de revisar tots els pots, em digno a mirar cap a la
paret del fons de la sala. La noia és allà. Nua, tirada a terra,
lligada de mans i peus, no pot fer altra cosa que esperar-me.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Acosto una cadira cap a ella i m'hi assec. Sembla adormida. La toco
amb la punta d'una de les botes.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Es desperta sobtadament i alça una mica el cap per mirar-me. És
bonica, alta, primeta. Físicament, no és la típica noia
marroquina, però sí pel que fa als valors. És molt conservadora.
Massa. Els seus ulls, tan grossos, tan bonics, em miren amb odi. No
l'ha amagat mai, l'odi.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Per què m'odies, Aixa ?</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No em pot contestar, està emmordassada amb cinta americana.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- No estic tan malament. Duc els cabells llargs, sóc alt, estic
fort... Podria aixecar-te amb una sola mà... Però tu m'odies. M'has
odiat des que et vaig dirigir la paraula al metro. "Bavós".
Em vas dir "Bavós" !! I això que només t'havia dit que
eres molt bonica. Quina mala llet ! No me la mereixia. I has
d'aprendre a controlar-la. Mira on t'ha dut, la mala llet.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M'ajupo, recolzo la seva esquena al mur i li estiro les cames. Les
cordes passen per sota dels seus pits. Potser li estrenyen una mica
massa les mamelles, però també li endureixen. I encara són més
grosses que les de l'Anastàsia.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- M'encanten les teves tetes.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Li sospeso un pit amb una mà. Sento com tot el seu cos es tensa. Si
pogués, em pegaria. Ja ho va fer quan la vaig arraconar en aquell
carreró.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Quina culpa tinc de què m'hagin atorgat aquest do ? Què faries
tu, en el meu lloc ? Van canviar tantes coses al 2025... La pluja de
serps, per exemple. Diuen que va ser culpa de la crisi del 2007, que
ho va fer canviar tot. I jo què sé. Qui es podia pensar que un dia
ens llevaríem amb una pluja de rèptils ? I qui ens havia de dir que
a partir d'aquell dia hi hauria gent amb poders especials: gent que
sap parlar amb les serps, sirenes, persones que control.len el vent,
bruixots... -deixo anar el seu pit amb delicadesa-. Quan vaig
llevar-me aquell dia no vaig notar res especial. Per mi va ser un dia
com un altre. Només uns quants mesos més tard que vaig saber que
també jo era diferent. El dia que va sortir a la tele un home que
deia que tenia poders. Telequinesi. Podia moure coses amb la ment.
"Mira que si pogués fer el que volgués amb les persones"
vaig pensar. La meva mare seia al sofà del costat. Vaig començar un
joc innocent. Vaig mirar-la fixament, vaig concentrar-me en ella,
vaig desitjar entrar en el seu cervell i, de sobte, un garbuix
d'emocions, de paraules, d'idees. Hi havia entrat !! En vaig sortir a
l'instant, espantat. Què era allò ? Què em passava ?</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Amb la meva mare no vaig provar-ho més. Em feia por. I si la deixava
tonta ? Tampoc amb altres persones m'hi vaig atrevir. Afortunadament,
la veïna tenia un gos.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Una nit, quan el va treure a passejar, vaig observar-lo detingudament
des de la finestra, vaig desitjar que fos meu, i alguna cosa que
només jo podia veure, emergí d'ell i surà cap a mi. Mentre allò
s'acostava al tercer pis on jo vivia, vaig obrir i tancar calaixos a
tota velocitat, buscant un recipient on ficar-ho.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'ànima del gos acabà al pot de l'arròs.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Saps una cosa, Aixa. Les ànimes no pesen, però si tenen color, un
color gris claret. I textura. Són flonges, s'assemblen al codony.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Després de prendre-li l'ànima a l'animal vaig sentir-me força
confús durant uns dies. No sabia encara que era el que li havia
pres, ni què significava. Però sabia que tenia un poder especial
que no tenia ningú més. O si més no, molt poca gent.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
El següent experiment el vaig fer pocs dies després. Vaig aprofitar
que la veïna treia el gos a passejar cada tarda per simular una
trobada casual al replà de l'escala. Llavors vaig adonar-me realment
de què havia aconseguit. Vaig desitjar que el gos comencés a córrer
pel replà... I ho va fer ! Vaig desitjar que sortís corrent escales
amunt... I ho va fer !! "Argentí !!" cridava la veïna.
"Argentí !! No ho fa mai", em deia, entre sorpresa i
avergonyida.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
I jo no sabia si riure o xisclar. El gos feia el que jo volia !!!</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Així va començar... Un altre dia t'explicaré la resta. Però
ara...</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M'ajupo un altre cop, l'agafo pel cul i me la carrego a l'esquena. La
noia es mou a batzegades, prova de mossegar-me l'esquena.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Para !!! Para !!! Que paris, collons !!!
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Li dono dos cops a les natges amb tota la força possible. Comença a
gemegar, fluixet, però gemega. I deixa d'emprenyar.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Ets una mala puta. M'has enviat als teus germans. Suposo que vas
tenir temps de fer una trucadeta, oi. Quan vas sentir que tornaves a
ser mestressa dels teus propis actes. No et pensis que te'n sortiràs,
no. No ho faràs. Tinc recursos.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Surto de la cambra amb ella a l'esquena, m'acosto a l'enorme sofà
que ocupa un dels racons del despatx i la llenço al damunt. Rebota,
rodola, i cau a terra. Més gemecs, ara de dolor.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Ai, ai, ai, que ens farem mal.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Aprofitant la seva desorientació li deslligo els turmells i els
torno a lligar a les potes del sofà. Queda ben oberta de cames,
oferint el sexe a tot aquell que s'assegui davant seu. Quan s'adona
de quina és la seva postura, s'enfurisma, prova d'incorporar-se
sense aconseguir-ho. Amb les mans lligades i les cames obertes, aviat
es queda sense forces i queda estirada a terra. El que no canvia és
la seva mirada, plena d'odi i violència.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Tanco la porta de la cambra cuirassada i torno a obrir la del
despatx.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Anastàsia ! -crido-. Que no puges ?</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Estic calent.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Sí, amo !</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Mmmmmm. "Amo". Com m'agrada que m'ho diguin.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Puja amb la Clàudia !</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Vaig a buscar-la !
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Mentre espero a les noies m'assec una altra vegada darrera de la
taula del despatx i engego l'ordinador. Els meus pensaments han
tornat als germans de l'Aixa. Potser en veure que no poden entrar a
casa s'acosten al negoci. Cal saber si hi han anat.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Vint-i-cinc anys tenia quan el poder em va arribar. Vint-i-cinc anys
i cap experiència sexual. Un desastre. Era un noi més aviat rodanxó
i tímid. Les noies no em volien ni com amic.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Però tenir la clau de les ànimes em va transformar. Vaig deixar
passar uns mesos abans de provar-ho amb la primera noia, els vaig
passar buscant la manera de tancar les ànimes amb total seguretat.
Al cap d'uns dies de tenir-la al pot d'arròs, l'ànima del gos va
anar-se tornant negre com el carbó. I al final, l'animal va morir.
No volia que això em passés amb una persona. No sóc cap assassí.
Vaig fer proves amb animals diversos: gats, gossos, canaris,
coloms... I al final vaig trobar uns potets d'alumini tan hermètics
que les ànimes no s'alteren gens. Algun defecte de fabricació devia
tenir el de l'Aixa perquè la seva ànima s'escapés.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
De la primera noia me'n vaig aprofitar i prou, i de la segona, i de
la cent vint. Les esclavitzava una estona i les deixava marxar. Tenia
por que algú descobrís el meu poder. Per això vaig començar a fer
esport, a cuidar-me, a vestir millor. Anava sempre amb noies
precioses, si continuava essent un nano rodanxó, despertaria
sospites. Vaig anar canviant, millorant. Però el veritable canvi em
va arribar als trenta anys, en adonar-me que el meu poder em podia
fer ric, i que la feina a la fruiteria, no.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Un dia em vaig ficar en la ment d'un advocat, un altre en la ment
d'un polític, un altre en la ment d'un assessor fiscal... I al
final, en la d'un banquer.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'ordinador ja s'ha engegat, connecto el programa espia, i la
pantalla s'omple amb les imatges de les càmeres que control.len tot
el que passa en el negoci. És en una nau industrial, a
Castelldefels. El banquer em va donar un préstec descomunal, i sense
garanties. Després que alliberés la seva ànima em va reconèixer
que mai no ha entès perquè me'l va concedir. Però ara està
content d'haver-ho fet. El préstec es paga puntualment, i el banquer
sap que pot venir quan vulgui, tenir totes les noies que vulgui i
practicar les perversions que li doni la gana. I tot de franc.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Amb els polítics i els policies segueixo la mateixa regla. Tot de
franc.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Amb les noies... Ah... Amb les noies és diferent. Cada potet de la
meva cambra conté una ànima. La d'una noia que fa tot el que vull,
tot el que li mano. Sense queixar-se. Sense cobrar. L'única pega és
que si les allibero ja no puc tornar-les a esclavitzar. Si pogués
esclavitzar-les més d'una vegada, el problema amb l'Aixa ja no
existiria. Així i tot... Tinc el paradís a la terra. El negoci dóna
uns beneficis tan descomunals que no he de patir pels diners. Mai més
no hauré de patir pels diners. I tenir tantes noies que fan el que
vull, que em serveixen... El que deia. El paradís.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Hola !</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'Anastàsia i la Clàudia ja són aquí. Una és russa, l'altra
italiana. Dues belleses diferents. La primera alta i morena, la
segona rosseta i una mica més baixeta. L'una té els pits grossos,
la segona els té petits, minúsculs, de fet, i duu els cabells clars
rapats. Depèn de com la miris, sembla un noi.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Anastàsia.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Amo</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Em descordo els pantalons negres i m'obro la camisa.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Agenolla't i menja-me-la.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
S'agenolla davant meu. No pot fer res més. Li he manat. Però no és
només això. Una part de si mateixa no ho voldria fer, però hi ha
una altra part del seu interior, la que jo control.lo, que li diu que
ho desitja. No és només obediència el que n'obtinc, és el poder
de crear els seus desitjos.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Li miro el cul, li toco els pits, que s'endureixen. La seva melena em
frega les cames.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Clàudia.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Sí, amo.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Miro les cames de la italiana, ben formades, enfundades en unes
mitges de reixa, el tanga minúscul.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Vull que t'estiris damunt de l'Aixa i que li llepis -s'agenolla
sense dir res-. Espera ! -em mira-. Vull que la portis a l'orgasme.
Que entengui què és el que es perd amb tanta resistència.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No calen més paraules. La Clàudia s'estira damunt l'Aixa, la força
a quedar-se panxa amunt amb el seu pes i enterra la cara entre les
seves cuixes. L'Aixa es mou, lluita, intenta treure's a la meva
esclava del damunt. Però és inútil. I aviat, pel meu plaer, entre
el meu propi plaer, veig com la rebel abandona tota resistència i
s'entrega.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
De tant en tant, mentre l'Anastàsia fa el que li he manat, miro la
pantalla de l'ordinador. Totes les cambres del meu bordell estan
monitorades. Veig les noies que he posseït i que ara treballen per a
mi parlant amb els clients, compto mentalment la recaptació del
dia.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Atura't.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La russa aixeca el cap.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
He trobat el que buscava. Despenjo el telèfon. La moreneta, de
genolls davant meu, m'observa en silenci.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Atila. Hi ha dos magribins a la barra del bar. Els veus... Molt bé.
Escolta. Aquests dos busquen problemes. Vull que els apallisseu i els
foteu fora del local. Sí. Sí. Exacte. No els feu molt de mal. Ah...
Quan els hagueu estovat preneu-los les carteres. Sí. Els diners i
els papers. Sobretot els papers. Sí. D'ací a un parell d'hores
passaré per aquí. Fins ara.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Penjo. Torno a trucar. Ara a un mòvil.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Escobar !! Què ? Com va ? Tot bé ? Me n'alegro... Escolta... Hi
ha dos magribins que m'estan creant problemes al local. No, no cal.
Espereu-vos una mica. L'Atila se n'encarrega. No, no, tranquil. Res
d'ambulàncies ! Només és que em sembla que són uns sense papers.
Potser caldria que els hi obrissis un expedient d'aquells... Això,
un expedient d'expulsió. Sí. Fora del país. Cal que t'ho expliqui
? De debò ? Val. Gràcies. I ja saps que ets benvingut al club.
Sempre ets benvingut. I durant les properes deu vegades que vinguis
no et cobrarem res. Convida la casa ! Eh ! Quedem entesos ? Perfecte
! Ah !... I no els facis preguntes a aquells dos malparits. D'acord ?
Molt bé !! Cap pregunta, eh. Gràaaacies ! Fins aviat !</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Torno a penjar el telèfon.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Miro a les meves dones. La Claudia està esparratada damunt l'Aixa,
que es retorça, però de plaer. S'ho està passant tan bé que ni
tan sols ha entès que parlava dels seus germans.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'Anastàsia em mira. Té uns llavis tan sensuals, una mirada tan
clara...</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Ets perfecte.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La beso als llavis, suaument, gairebé amb amor. Estic content
d'haver sabut encarrilar el problema d'avui amb tanta facilitat.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- I ara... -l'agafo del clatell i la dirigeixo cap al meu entrecuix-.
Acaba la feina.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Sí, amo.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Aaaaa... "Sí, amo", respon.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Adoro aquestes paraules, adoro les dones, adoro els diners, adoro la
màgia, adoro el poder.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="right" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
6-2-2013</div>
<br />Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-85830934113669516322018-08-15T11:33:00.003-07:002018-08-15T11:35:49.659-07:00<br />
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><u><b>PORCS</b></u></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'Andy i el Lucas treballen per
una empresa que cria porcs, una de les grans, de les que proveeixen
a les fàbriques d'embotits d'Osona. Són dos germans joves, no gaire
llestos, no gaire guapus, no gaire treballadors, ni tampoc gaire
puntuals, però amb una bona massa muscular i amb poques ambicions.
Per això, dedicar-se al transport de porcs els està bé. La seva
manca d'imaginació no els fa plantejar-se què faran quan ja no
siguin capaços de manegar aquests animals grossos i agressius.</span></div>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan han arribat a la granja, han
deixat els dos camions, un al costat de l'altre, amb les caixes
encarades cap a la porta de la nau, han preparat la rampa per fer
pujar als animals i han començat a fer-los sortir d'un en un, a cops
de bastó si calia. Els bitxos caminaven sense saber cap a on,
dirigits pels homes amb mà de ferro, i s'encaixaven dins de les
gàbies de transport, humides i pudentes.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan ja n'havien fet pujar deu o
dotze, als transportistes se'ls han acabat les ganes de treballar.
S'han assegut a sota del dipòsit d'aigua, amb les jaquetes ben
cordades, i un d'ells ha obert una bossa per treure'n una ampolleta
d'aiguardent i un parell d'entrepans. Bufa el vent, i fa tant fred
que se'ls han menjat sense treure's els guants. Entre mossegada i
mossegada, entre glop i glop, podia veure com de les seves boques els
sortia l'alè, convertit en vapor d'aigua.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Andy -en Lucas ha començat la
conversa-. De debò creus que aquests bitxos són intel.ligents ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'altre se'l mira amb expressió
dubitativa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Penses que si fossin
intel.ligents no provarien d'escapar-se ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Mmmm. Potser sí. Ara, que ens
escaparíem tu i jo d'un lloc on tens el menjar i el dormir pagats ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- I porquetes per cardar !! -en
Lucas ha deixat l'entrepà i ha fet un gest obscè amb les dues
mans-. Segur que no. Per què escapar-se d'aquí ? Ara... Deuen saber
que els portem a escorxar ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Home -l'Andy allunya aquesta
idea amb un moviment de la mà-, això no. Si ho sabessin sí que
provarien d'escapar-se.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- I provarien de salvar a la seva
porqueta predilecta !!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Jajajaja ! Ets un masclista
Lucas. Si dius això pel grup de wsp la Candy s'emprenyarà. Segons
ella les trujes provarien de salvar-se soles, no necessiten porcs
salvadors.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Oi que es va donar de baixa
d'un grup de wsp perquè criticaven a les dones ? -en Lucas clava
queixalada a l'entrepà-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sí. D'un grup de la feina.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No sé pas què fas amb ella.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No parlis amb la boca plena,
home. Mira, ja t'ha caigut un troç de fuet -l'Andy l'assenyala abans
de contestar-. Xerra molt, però després es lleva i em prepara
l'entrepà cada dia. I... -fa cara d'entremaliat- Sempre diu a tot
que sí !!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ah ! Ja començo a entendre-ho
!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">El soroll que fan en mastegar
substitueix per un instant a la conversa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Andy -torna en Lucas-. I si ens
entenguessin ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Qui ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Els porcs, home, els porcs.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Mira que ets pesadet amb això
dels porcs. Com vols que ens entenguin ? Si ens entenguessin ens
dirien alguna cosa. "No em peguis", "No em portis a
escorxar", "Dona'm una birra". No ho sé, alguna cosa.
No els diries tu alguna cosa als marcians, si ara baixessin aquí ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En Lucas fa cara de pensar-s'ho
abans de contestar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Em sembla que sortiria
corrents.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Es queee, es queee... Tens poca
curiositat eh !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Qui parla de curiositat ? -fa
una bola amb el paper d'alumini que embolicava l'entrepà-. El que
em diu que no pensi en els porcs ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Au va, que ja hem acabat i
l'amo vol que a les set siguem a Lleida. Si no ens hi posem -l'Andy
fa un darrer glop d'aiguardent- no acabarem.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Som-hi -en Lucas acaba
l'ampolleta i la llença al terra-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Caminen de nou cap a la nau, però
just abans d'entrar-hi l'Andy agafa del braç al seu germà.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Tens tabac ? -l'altre afirma
amb el cap-. Doncs fem un cigarret abans d'entrar, no ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Prenc nota de que en Lucas treu
paquet de Winston d'una butxaca de la jaqueta, com sempre. Ja ho he
vist d'altres vegades, i confirmar que el tabac i l'encenedor són on
sempre m'alleuja.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Acabada la cigarreta, els dos
germans entren a la nau i continuen la càrrega. Algun porc no vol
entrar i l'han d'empényer, d'altres pugen a pas de càrrega. Jo m'ho
miro amb poc interès. Fa molt que sóc a la granja i ja he vist
bastantes vegades aquestes operacions, però aquest cop serà
diferent. Jo també he d'acompanyar-los a l'escorxador. Per això, en
algun moment, penso en dir-los que no ho fan bé, que això que un
quedi a sota de la rampa mentre l'altre empeny al porc cap a dalt és
perillós, que els pot caure un porc al damunt. Però penso en el
paquet de Winston i no els dic res.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan apareix en Samsó per la
porta li faig una picada d'ull, que els germans no adverteixen. És
un porc enorme, potser el més gros de la granja. Comença a caminar
cap al camió a poc a poc, em mira dissimuladament, mira la rampa i,
de sobte, surt corrents com un esperitat cap a ella. La idea és
desconcertar als dos desgraciats. Efectivament, en Lucas es situa
depressa i corrents sota la rampa, sostenint-la perquè no es mogui
mentre en Samsó puja, i l'Andy prova sense aconseguir-ho de clavar
les urpes al cul del porc perquè no es desvii. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Resultat: en Samsó, 300 kg de
porc musculat, trepitja un dels costats de la rampa, la fa saltar
pels aires i aterra dempeus al costat d'en Lucas.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Pobre Lucas ! Estrafeix un crit,
camina enrera, es desequilibra, cau, i queda del tot indefens davant
d'en Samsó, que s'hi abraona i el repassa amunt i avall amb el
morro, li mossega la jaqueta, li estripa, mentre l'Andy el colpeja
com un foll amb els punys, com si així pogués fer-li mal.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En Lucas s'arrossega enrera,
histèric, sap que si el porc decideix menjar-se'l no se'n sortirà,
però en Samsó no sembla tenir gana, ans el contrari, deixa anar en
Lucas de seguida i torna cap a la nau mentre l'Andy s'agenolla al
costat del seu germà.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Estàs be ? Digue'm ! Estàs be
?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'altre es toca, buscant
mossegades, assegurant-se de tenir al seu lloc totes les parts del
cos.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sí, sí. em sembla que sí
-es treu la jaqueta i la llença- Aquest malparit m'ha destrossat la
jaqueta ! -ho diu esbufegant, nerviós-. Em podia haver matat ! </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Tranquil, Lucas, tranquil
-l'Andy, protector, també espantat, l'abraça-. Te'n pots comprar
una altra, de jaqueta. Tranquil.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Si -respon en Lucas, venjatiu-
I a ell no liqueda gaire temps. Oi que no et queda gaire temps ! -li
crida a en Samsó, que ha tornat a entrar a la nau- Malparit ! </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Els dos homes caminen una mica
per allà, es freguen les mans per espantar al fred i, després d'uns
minuts, més serens, truquen a l'amo per dir-lo que arribaran tard i
reprenen la càrrega, sense més incidents.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Cap a les sis i mitja, tots som
als camions i marxem cap a l'escorxador. En Samsó i jo ens ho hem
fet venir bé per ser a la caixa un de costat de l'altre.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Què ? -em diu- Quan ens
escapem ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- D'ací a una estona deixarem el
camí i sortirem a una carretera estreta -responc-. Me'n recordo de
quan van portar-me a la granja. Li has agafat el tabac ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sí -el meu company deixa caure
de la boca el paquet de Winston-. I l'encenedor també.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Fantàstic ! Amb tota la palla
que portem i essent la caixa de fusta, la farem bona.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Caldrà no cremar-se
-contesta-. Aquells dos són capaços de deixar-nos rostir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No t'ho pensis pas !! La
Generalitat els hi posaria una sanció enorme si ens deixessin cremar
podent-nos salvar. Encenem la palla, i quan ens facin sortir, marxem
corrents cap al bosc.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Xoquem les potes i diem a
l'únison.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Entesos !!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Somriem, nerviosos, expectants,
entre el moviment bambolejant del vehicle. Si aquells dos gamerusos
sabessin que hi ha porcs com nosaltres... De sobte, m'assalta un
desig. Necessito rel.laxar-me.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ei, Samsó -em mira-. Passa'm
una cigarreta, va. Fa temps que no fumo. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-38005297902134050442018-01-11T12:15:00.000-08:002018-08-15T11:36:10.097-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRn3HOTWF2eXip3_0SOF5K908pnElZjwfMoLUG881RbroKkHHHk5su5XVQO4l4WviH3KrTIf_mso2A8TnUrczgmlx_wuGymFg6wjzTSETa5aTHAL2hbdmA8KcSniRvQ7fz1cDXsVdNHu4/s1600/IMG-20171129-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="520" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRn3HOTWF2eXip3_0SOF5K908pnElZjwfMoLUG881RbroKkHHHk5su5XVQO4l4WviH3KrTIf_mso2A8TnUrczgmlx_wuGymFg6wjzTSETa5aTHAL2hbdmA8KcSniRvQ7fz1cDXsVdNHu4/s640/IMG-20171129-WA0005.jpg" width="360" /></a></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><u><b>NASSOS</b></u></span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><u><b><br /></b></u></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- De vegades són agradables, de
vegades no. De vegades quedes satisfet amb el resultat, molt sovint
no. De vegades proven d'aprofitar-se de les nostres noies perquè les
troben exòtiques. Sempre, sempre, sempre, paguen bé. I mai han
explicat el nostre secret. No t'agradaria saber de què et parlo? No
t'agradaria conèixer un lloc on podries viure i treballar?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aldo Cecci em va dir tot això
quan ens vam conèixer. Volia animar-me, donar-me esperança. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">S'havia assegut al meu costat en
un dels bancs d'aquella plaça que hi ha al final del carrer Tallers
i de la que mai no he aconseguit recordar-ne el nom.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Me'l vaig mirar amb displicència.
No el vaig entendre. No entenia què feia aquell home gran, vestit
amb impecable camisa blanca, bessons d'or als punys i barret stetson
fosc, a joc amb el car abric de llana, seient al costat d'un rodamón
brut com jo.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La meva vida no havia estat
fàcil. I és que definir-me és difícil: Cavall-humà? Humà-cavall?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Tot era culpa del meu rostre
angulós, allargassat, esprimatxat i, sobretot, del meu tret més
definitori, un tret que encara em feia més estrany: el meu nas. Un
nas llarg, gruixut, molsut, ganxut, gairebé panxut. Un nas
superlatiu, en lluna creixent, que sempre arribava abans que jo quan
anàvem a algun lloc. Un nas, en definitiva, que em marcava, que
m'havia marcat com l'ase dels cops a l'institut, que m'havia tancat
les feines de cara al públic, que m'havia barrat el pas de les
fàbriques, per por a que el fiqués sense voler dins dels bidons de
productes perillosos.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Permanentment deprimit,
desclassat, apartat, solitari, rodava amb el meu nas pel món,
demanant almoina i allunyant-me de tothom, fart de tothom, fins que
l'Aldo Cecci va seure al meu costat. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Vivim en pisos- va
explicar-me-. A les grans ciutats. Uns quants pisos a cada capital
europea. De tant en tant ens intercanviem, no tots alhora, només uns
quants cada vegada, perquè els clients no es repeteixin, perquè hi
hagi varietat. I també per evitar la consanguinitat si ens
reproduïm. He viscut a París, Praga, Moscou -deia-. I moltes altres
ciutats. Ara sóc a Barcelona. I no és que busqui nous reclutes, no.
Però no he pogut evitar fixar-me en el teu nas, i en l'home que hi
ha darrera.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ja els has mirat. Per què no
toques el dos? Encara no n'has tingut prou?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'estava engegant a dida, però
sense emprar un to agre. Estava habituat a despertar curiositat. I
potser ell també havia despertat el meu interès.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La seva resposta va ser críptica</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Jo sí que n'he tingut prou,
però crec que d'altres no se'n cansarien.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Llavors sí que el vaig mirar amb
rancúnia. Aquella roba un pèl estranya, l'edat, tot feia pensar en
un empresari, en algú que em voldria exposar al ridícul públic a
canvi de quatre duros. I m'estimava més els meus parracs, els meus
texans foradats, aquella jaqueta militar i el jersei de llana
foradat, a poder pagar-me un pis patera i una hamburguesa venent la
meva pena.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Em mires malament -aquella veu
tranquil.la casava malament amb les intencions que li atribuïa-. No
m'has entès. És normal. És difícil que entenguis una cosa que no
sé ben bé com explicar per fer-la creïble -jo me'l mirava, seriós
com un plat d'arròs-. Només puc fer-ho d'una manera -es posà
dempeus d'una revolada-. Vine amb mi i t'ho ensenyaré!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No penso anar enlloc. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Jo no parlava gaire. No en tenia
el costum. Tampoc em movia massa, el pes del meu apèndix feia
difícil aturar els moviments bruscos amb el cap.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Si vens amb mi i em deixes
ensenyar-te una cosa et pagaré un dinar calent, el que tu vulguis
-insistí-, i et renovaré el vestuari -vaig continuar assegut-. Veig
que no n'hi ha prou amb això... Mira... On dorms? Al carrer, oi?
Segur que menges malament, i de ben segur que hi ha dies que no
menges. No et faré fer res, no et demanaré res, només vull
ensenyar-te un lloc -no vaig respondre-. T'espera algú? És que tens
alguna cosa a fer? No tens ni la més mínima curiositat per saber
què et puc oferir?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig abaixar encara més el cap,
amb cura de no arrossegar el nas per terra, un pèl avergonyit. No,
realment no tenia res millor a fer, i una jaqueta nova m'aniria molt
bé. A més a més, alguna cosa dins meu em deia que, per una vegada
que algú mostrava una mica d'interès en mi, havia de ser una mica
agraït. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No em demanaràs res? Segur?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Segur.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Dret davant meu, amb les mans a
l'espatlla, semblava un adult parlant amb un nen.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Som-hi.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vam començar a caminar de
costat, en silenci. M'és difícil parlar amb algú pel carrer perquè
no puc mirar-lo sense por que el meu nas es fiqui entre les cames de
l'altre i el faci caure, però quan travessàvem la Plaça
Universitat no me'n vaig poder estar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- On anem?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ja ho veuràs. No vull
explicar-te res més fins que ho vegis amb els teus propis ulls. Ets
massa desconfiat. Si no ho fossis, ja t'ho hauria explicat al banc,
però tinc por que si t'ho explico no t'ho creguis, o que no vulguis
ni tan sols veure el que t'ensenyaré. M'estimo més que ho vegis i
jutgis tu mateix.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vam passar per darrere de la
universitat i va obrir la porta d'un edifici del carrer Enric
Granados. Mentre esperàvem l'ascensor va mirar el rellotge, un
rellotge d'or d'aquells antics, com el que duia el meu avi.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Trigarem gaire? -Efectivament,
sentia una gran desconfiança-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Tenim temps de tot. Són les
onze. Amb una hora en tindràs prou per saber què t'ofereixo. Si
t'agrada perfecte, si no t'agrada, tenim prou estona per a tornar a
baixar, comprar-te la roba i pagar-te el dinar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">No m'agraden els ascensors.
Sovint hi he d'entrar fent acrobàcies i acomodar el meu nas de
manera que no molesti als altres ocupants. Aldo em va facilitar les
coses esperant a fora fins que vaig haver-hi entrat del tot, en una
mostra de normalitat i respecte que no estava habituat a trobar. Vaig
sentir-me gairebé impulsat a fer algun comentari sobre el temps, un
d'aquells comentaris típics d'ascensor, però em vaig saber
contenir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Va ser ell el primer en sortir al
replà, i vaig escoltar el soroll metàl.lic de les claus i el sec
d'un pany poderós en obrir-se. Quan vaig aconseguir sortir de
l'ascensor, vaig donar un cop d'ull a la porta blindada. Una càmera
em vigilava des d'un racó, i tanta porta i vigilància em van
alarmar una mica.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No et preocupis home -Aldo
havia observat el meu retrocés instintiu-. Sóc un vell i tu un home
jove -va somriure-. A més a més, els òrgans d'un rodamón no deuen
estar en prou bon estat perquè pretengui segrestar-te i vendre'ls.
Au, passa -convidà-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Era un pis d'aquells llargs, que
miren al carrer per una banda i a un enorme pati de veïns per
l'altra, típic de l'eixample però molt més gran de l'habitual.
Davant de la porta hi havia una mena de sala d'espera pintada d'un
color càlid i moblada només amb unes quantes cadires vulgars. A
l'atura dels ulls hi havia penjada una filera de quadres de tota mena
d'estils, un al costat de l'altre, tots junts, com si fos un
mostrari. No hi entenia gens, en pintura, però semblaven quadres
bons.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Seu un moment, si us plau -el
meu amfitrió es descordava l'abric-. He de preparar el que vull
ensenyar-te.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aldo va desaparèixer per un dels
passadissos i vaig aprofitar per treure'm la jaqueta jo també. En
deixar la jaqueta en una cadira li vaig donar un cop amb el nas i
vaig acostar-me a un dels quadres, una figura cubista, un home, una
dona, no ho sabia, el que més ressaltava eren les mans, que de tan
petites semblaven peülles. Amb cura de no alçar el rostre, vaig
caminar al llarg de la paret examinant els altres quadres. N'hi havia
d'abstractes, de puntillistes, d'onírics. N'hi havia que només eren
punts de colors, d'altres de figuratius. Llavors no me'n vaig adonar,
però no hi havia cap paisatge. Tot eren figures humanes més o menys
deformades.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aldo va tornar en mànigues de
camisa, i és que encara que érem a la tardor, en aquell lloc hi
feia calor. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Segueix-me.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Va guiar-me fins al final del
mateix passadís per on ell havia marxat abans, un passadís
flanquejat de portes de fusta que acabava en una porta doble. Quan la
va obrir, el llum del sol gairebé va enlluernar-me. Hi entrava a
través de dos grans finestrals i es reflectia en les parets
blanques, impol.lutes.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Era una cambra gran, la que
donava al pati de l'illa. Al centre, un cavallet de pintor cobert amb
un llençol, al davant, un tamburet, i en un dels racons, un pòdium.
Res més, cap altre moble. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Seu al tamburet, si us plau. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig seure davant del cavallet
apuntant amb cura la meva nàpia cap a terra mentre Aldo estirava una
de les puntes del llençol i descobria un llenç. No podia veure què
hi havia pintat només en veia la part del darrera i perquè estava
ocupat imaginant-me què podia significar tot allò. Era evident que
em trobava en l'estudi d'un pintor.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Saps on ets?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- A casa d'un artista. Vols
pintar-me?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No és ben bé això.
T'explicaré una història.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig estrafer una expressió de
disgust, no volia més històries, volia saber què hi fèiem allà,
volia la meva roba i el meu dinar. No m'hi sentia bé, en aquella
casa. Em sentia brut en un entorn tan net com aquell.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No trigaré gaire, tranquil.
Així ho entendràs tot. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La meva expressió d'acceptació
resignada va ser suficient per animar-lo a continuar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Tots els homes de la meva
família es diuen Aldo des de fa generacions -començà a
descordar-se la camisa-, a totes les nostres mares les duen a París
quan hem de nàixer, no em demanis per què -acabà de
descordar-se-la i l'obrí per mostrar-me el torç-. I tots naixem amb
una tara.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Una mena de grans cicatrius,
semblants a brànquies de peix creuaven el seu pit de dalt a baix,
des del naixement del coll fins a mitja panxa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Veus això? -continuà-. Això
és la maledicció del Cecci. No sabem quantes generacions fa que la
patim, i tampoc no sabem quan s'acabarà. Són repugnants -tornà a
cordar-se a poc a poc-. Si vull les puc moure, saps. Ben bé com si
fos un peix. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Jo continuava sense dir res, però
ara no sentia desconfiança, només estava sorprès, veritablement
sorprès.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Potser aquest defecte et
semblarà una bajanada comparat amb el teu nas perquè el meu el puc
amagar, però al final és tan cruel com el teu. Coneixes una noia,
te n'enamores, s'enamora de tu, i quan et despulles surt corrents.
T'obliguen a fer el servei militar, vas a les dutxes amb els
camarades, i a partir d'aleshores ets l'estrany, el monstre.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Potser el meu pare o el meu avi
haurien decidit no tenir fills, o acabar com tu, com un rodamón,
però ara fa una mica més de cent anys, el meu rebesavi va tenir una
pensada genial. Era l'època de les fires de monstres. Contractaven a
gent com nosaltres, com tu i com jo, i les exposaven a la curiositat
del "normals" en fires ambulants. Pot semblar una
barbaritat, però era una manera de guanyar-se la vida. Un modus
vivendi que l'Aldo de ,l'època va saber que s'acabava. Les dones
barbudes, els siamesos, els homes del nas com tu mateix, passaven de
moda amb els canvis de la moral. Si abans de la guerra mundial ja es
notava la crisi, a partir de l'any 14 esdevingué total. Qui volia
veure gent deformada només havia de mirar a casa del veí, sempre hi
trobava un mutilat de guerra, no calia pagar per a veure rareses.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Per això, el meu avantpassat,
amb visió de futur i de negoci, va instal.lar-se a París amb uns
quants d'aquells a qui ja ningú pagava per ser com eren i va
començar a llogar-los als pintors com a models per a sessions
privades. El surrealisme, el cubisme, el futurisme, van néixer de la
imaginació d'uns quants pintors, és cert. Però quan la seva
imaginació es va assecar o es va ofegar en l'absenta, van recórrer
a la gent com nosaltres i ens van copiar. Quan altres pintors menys
talentosos van començar a arribar a París, buscant l'èxit dels
grans, van recórrer a la gent com nosaltres. De París a Moscou, de
Washington a Buenos Aires, van florir les cases surrealistes.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">És pesat fer de model. "Aixeca
la barbeta", "Mostra'm l'altre perfil", interminables
sessions d'hores i més hores. Ara un pintor, adés un altre, les
nostres vides són monòtones, igual de monòtones que la companyia.
Encara que les cases són prou grans perquè hi capiguem deu o dotze
models, convivim durant molt de temps amb les mateixes persones, i si
és cert que amb uns quants lligues amistats o relacions
sentimentals, conviure tantes hores en un espai reduït, cansa. Per
això, quan conec a algú que te un defecte físic estrany, m'hi
acosto i el recluto.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">"Reclutar", pensava jo.
"Feina", pensava. Com podia ser allò? Havia decidit seure
en aquell banc i Aldo havia decidit passar-hi pel davant en el mateix
moment, havia decidit no cobrir-me del tot amb una bufanda. Tantes
casualitats encadenades? Sorprès, un parell de gruixudes gotes de
suor baixaven per la meva extremitat. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Així doncs... Treballeu de
models?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La meva veu sonava enrogallada,
metàl.lica. Sabia que preguntava una cosa evident, però no volia
callar, necessitava una mica de temps per pensar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No voldries treballar amb
nosaltres? -insistí- No voldries menjar calent cada dia, vestir com
jo, poder pagar-te el metge i dormir en un llit? -ja eren allà totes
les preguntes, totes les ofertes-. No voldries... No voldries
conèixer-la?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aldo agafà el quadre del
faristol, el tombà i me'l mostrà. No era una pintura, era un
gravat. Fosc, un pèl inquietant. Una figura, un nas sens dubte,
n'ocupava el centre, en tons blancs, perfilat per taques negres. Un
nas semblant al meu, ganxut, gairebé panxut, deforme.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Això és d'ella -digué Aldo-.
I aquesta -m'acostà el seu mòbil- és ella de debò.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">A la pantalla hi havia la foto
d'una noia bonica, de dolços ulls blau cel. Els seus cabells eren
rossos, d'un color ros mel, els llavis molsuts, el front ampli i els
pòmuls alts li donaven una certa aparença eslava. Mai podria haver
imaginat que algú m'oferiria l'oportunitat de conèixer a una noia
com aquella. I és que el millor de tot no és el que he explicat
fins ara. El millor sense discussió, allò que la feia insuperable,
era el seu nas. Un nas llarguíssim i estret, aquil.lí i esmolat,
desafiant, altiu. Un nas que voldria conèixer i admirar, un nas que
voldria besar i acariciar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">No vaig trigar gaire a respondre
a Aldo Cecci. No podia negar la meva bona sort. No podia negar-me a
acceptar aquella oferta. Així, a força de no negar-me, vaig
acceptar viure en aquella casa, vaig habituar-me a les dutxes diàries
i a abandonar el meu posat sorrut. A compartir, en definitiva.
Després... Després va arribar l'hora de l'Svetlana. L'hora
d'acostar-nos, d'acostar els nostres rostres sense provocar un
accident, de buscar una cambra ben llarga per poder-nos besar sense
treure el nas per la finestra.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Avui, finalment, mentre la meva
dona prova d'evitar que el nostre fill fiqui la nàpia dins el water
quan es neteja. Avui, després de moltes ciutats, de molts quadres,
de moltes companyies. Avui, quan torno a mirar aquell gravat, puc dir
que he trobat la pau.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">13-12-2017</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-53015857711115248352017-07-18T16:05:00.003-07:002017-07-18T16:05:48.947-07:00<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><u><b>FLORS</b></u></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBGBJTl9FcYWkWNfcem8_gOn-wPvEagj8eHDSCO-StKqRgsR1-LIW2Kwf_RzGweXgW7_C-mu5SYtWLDnwWl3TFHhnNFn1qQ6sPl2_XaVH-8ysIOG0kVCO0boIrVfchdwt4wl7zPkb3MPA/s1600/IMG-20160612-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBGBJTl9FcYWkWNfcem8_gOn-wPvEagj8eHDSCO-StKqRgsR1-LIW2Kwf_RzGweXgW7_C-mu5SYtWLDnwWl3TFHhnNFn1qQ6sPl2_XaVH-8ysIOG0kVCO0boIrVfchdwt4wl7zPkb3MPA/s400/IMG-20160612-WA0000.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"> La música havia estat sempre la
meitat de la meva vida. L'altra meitat l'havien ocupada sempre les
abelles.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Pel matí el brunzit dels
insectes, per la tarda cordes i harmonies. Pel matí la dolçor de la
mel i la màscara blanca, per la tarda corbata, i la dolçor dels
aplaudiments al Liceo. Pel matí la solitud del camp, per la tarda la
multitud dels concerts.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Aquella primavera va ser
especialment agradable, fresca pels matins, càlida als migdies sense
que la calor fos entorpidora. Em llevava ben d'hora, deixava a la
dona dormint a la petita masia on vivíem i me n'anava camí amunt
fins als panals, trepitjant la terra del camí, amb els ulls inflats
de son al començament, respirant a plè pulmó després dels quinze
minuts de pujada que em duien fins a les abelles. M'asseia una estona
allà, em posava el vestit blanc i el casc, i revisava els panals. Si
calia arranjar alguna cosa, l'arranjava, si tot estava com havia
d'estar em treia el tratjo i m'asseia una estona entre el brunzir
dels insectes. Pensava o llegia mentre clavava queixalada a l'entrepà
i després marxava, sempre en silenci, lluny del telèfon i de la
ràdio, lluny de les paraules. Quan tornava a casa, la dona ja havia
marxat a treballar, sense una nota, sense un missatge, només el seu
costat buit al llit. Llavors treia el triangle de la seva funda de
pell, col.locava el trespeus al mig del menjador i desplegava la
partitura al damunt.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">És un instrument humil, el
triangle, però si no hi és se'l troba a faltar, als concerts, i si
t'equivoques tothom se n'adona.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cada dia repassava un part de la
partitura de l'obra que representàvem, un plus a banda dels assajos.
Llegia notes i notes, fins que en el moment adequat "cling,
cling" feia sonar el triangle.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan havia acabat la feina del
matí eren les deu tocades. Una bona hora per baixar a esmorzar al
Casino del poble. En Miquel em preparava el cafè amb llet i em
col.locava al davant un parell de croissants acabats de fer. I dic
"fer" amb plena consciència de causa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Clara encara els fa, els
croissants, no es limita a ficar al forn un preparat congelat. Li
queden esponjosos, daurats i dolços, amb aquelles banyes cruixents
que tant m'agraden.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cap a les onze havia acabat
d'esmorzar i La Vanguardia havia estat girada i regirada, llavors
anava al forn a comprar el pa. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Clara no hi tenia gaire gent a
aquella hora, els nanos eren a l'escola, els adults treballaven i les
dones grans ja feia estona que havien baixat a comprar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Trigava només un instant en
sortir del casino, creuar la plaça sota l'ombra dels plataners,
entrar al forn d'una revolada i buscar els ulls mel de la Clara, sota
aquell barret blanc que es posava per despatxar. Llegir en el seu
somriure que em desitjava, prendre la seva mà pel damunt del
taulell, dirigir-nos suaument cap a la rebotiga i follar com bojos
entre sacs, massa i farina, demanava més temps.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cada dia començava igual des de
feia anys. Anys amb les abelles, anys creuant aquella plaça, anys de
silencis a casa i de música a l'exterior. Sense necessitat. No hi
havia bens ni deutes entre la meva dona i jo, no hi havia fills ni hi
quedava amor. Hi havia la força del costum. La certesa de la
indiferència que tot ho arrana i tot ho permet. Si no mantinguéssim
aquella aparença de vida en comú que ens donava tanta llibertat
individual no podria tenir una vida tan plaent i alhora segura i
determinada.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Però aquella primavera tot va
canviar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Aquell matí vaig llevar-me com
sempre, vaig pujar fins als panals com sempre. Però no tot era com
sempre. Les abelles volaven erràticament, sense objectiu. No van
mostrar cap agressivitat quan vaig obrir els panals. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig treure'm el tratjo i vaig
decidir donar un tomb pels voltants abans de cruspir-me l'entrepà.
Potser alguna causa externa les havia fet canviar el comportament.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig caminar amunt i avall, sense
rumb, sense saber exàctament què buscava, fins que arraulides sota
uns arbres, al costat del camí, vaig veure unes estranyes flors.
Blanques, amb la tija verda i un petit pistil de color groc,
s'agrupaven a la base dels arbres, mogudes per la brisa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig acostar-me per ensumar-les
sense notar cap olor, vaig agafar-ne un parell entre els dits, les
vaig arrencar i, immediatament, sense saber d'on havien sortit, una
munió d'insectes: abelles, vespes, mosques, borinots, va llençar-se
sobre meu, molestant-me, xocant contra mi, picant-me. Abelles als
braços i al coll, vespes a les mans, mosques a la cara.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig començar a batre els braços
com si fos un molí mentre espantava amb les mans als insectes que
volien aterrar al meu rostre i vaig sortir corrents cap a casa,
perseguit per un petit nuvolet d'agressors, rebent fiblons aquí i
allà.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">No sé ni com vaig tornar.Va ser
un veritable miracle que no em trenqués la closca, corrent com vaig
córrer com un boig pel camí pedregós.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La porta va picar contra la paret
quan la vaig obrir d'una empenta. Vaig pujar al lavabo a mirar-me,
ensopegant amb les parets. Era horrible. Una parpella inflada, la
galta esquerra també, darrera el coll vaig trobar un enorme gangli
que baixava per l'esquena, un dels braços se m'adormia i el llavi
inferior penjava com si fos un llavi lleporí.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig sortir del bany trontollant,
buscant el mòvil. Vaig trucar a emergències com vaig poder i només
vaig ser capaç d'estirar-me al llit abans de començar a
convulsionar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Diuen que em van salvar de
miracle, que vaig tenir sort que l'ambulància pogués arribar fins
la casa, que la porta quedés oberta, que els sanitaris haguessin
omplert el botiquí d'histamìnics un parell de dies abans i que
l'hospital fos aprop..</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Després, un parell de setmanes
ingressat, acompanyat als vespres per la meva dona, que llegia mentre
jo mirava la tele, i un mes de baixa a casa, fins que els metges van
considerar que el meu organisme s'havia recuperat des efectes del
verí.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">En Miquel va pujar a vigilar-me
les abelles unes quantes vegades i va buscar les flors sense
trobar-les. Moltes flors, moltes d'elles blanques, però amb totes
aquelles característiques, cap ni una.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan vaig sentir-me una mica
millor vaig seure davant de l'ordinador i vaig revisar webs i més
webs que parlaven de flors, vaig demanar llibres a la biblioteca del
poble, vaig trucar a algunes herboristeries. Tot sense resultat. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">De l'hospital i dels dies de
repòs a casa m'havia quedat una estranya lassitud. No sentia ganes
d'anar a veure a les abelles. Tampoc de baixar cada dia al casino.
Era com si la sòla manera de recuperar aquells costums em produís
repugnància. Fins i tot em costava pensar en caminar fins als
panals. Un matí vaig refusar aquella desgana i ho vaig provar. Vaig
llevar-me tan d'hora com abans, vaig calçar-me i vaig sortir de casa
amb el ferm propòsit d'anar muntanya amunt. Però no vaig poder fer
més de cent passes, sentia com les pedres se'm clavaven a les
plantes del peus, una suor freda regal.limava del meu front, baixava
pel meu coll, i amb cada gota de suor, amb cada pedra trepitjada, les
meves passes eren més lentes, més pesades.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Una, dues, tres, quinze passes
vaig poder donar des del començament del camí fins que van començar
les tremolors i els calfreds. Amb la setzena haurien arribat els
vòmits i els marejos. Ho sabia. I vaig desistir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig tornar a entrar a casa i
vaig provar de confirmar una intuïció. La bossa amb el triangle
m'esperava al menjador. Vaig instal.lar el trespeus, com sempre, vaig
començar a llegir la partitura, com cada dia, vaig agafar el
triangle. Però no semblava el meu triangle, no era el mateix metall,
estava fred, se m'enganxava a les mans i conforme més llegia, més
maldestre em trobava, com si fos la meva primera partitura. No podia
trobar el tempo adequat. Vaig provar de concentrar-me, d'esforçar-me
encara més, fins que vaig tornar a mirar cara a cara als vòmits i a
les tremolors.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Què em passava ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Van transcórrer uns quants dies
més. A la immobilitat i al silenci s'hi afegia ara la por al
desconegut. Res del que semblava que m'agradava podia fer-ho. Només
la meva dona, més silenciosa que mai continuava essent tolerable.
Potser en ella podia trobar la resposta. Potser calia trencar aquella
barrera i retrobar els sentiments que havíem oblidat. Calia
parlar-li, explicar-li el què em passava.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Una nit em vaig decidir. Vaig
demanar-li que m'acompanyés al menjador i que s'asseiés al sofà,
però cada cop que volia començar a parlar m'ennuegava, els mots
s'encallaven a la meva gola i no volien sortir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">lla em mirava amb ulls
esbatanats, espantada, observant com em debatia amb mi mateix per
parlar sense aconseguir-ho. Finalment, es va recolzar al meu genoll
per alçar-se i va marxar del menjador. Ella no era tampoc la
resposta.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Es van escolar les setmanes,
s'acabava la meva baixa. Hauria de tornar als concerts sense ser
capaç de tocar i em sentia malament, inútil, desorientat.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Però llavors va arribar en
Miquel amb un llibre que havia trobat en una petita llibreria de
vell. "Sortilegios arcanos", es deia. Vam seure a la taula,
un al costat de l'altre i el meu amic me'l va fer obrir per la pàgina
83.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Mira, mira. Parla de les teves
flors.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">"Se dice que en zonas del
principado crece una flor austera de apariencia vulgar que se agrupa
bajo los árboles. No puede saberse con certeza por qué brota, ni
cuándo ni cómo, pero lo que sí se sabe es que las abejas la
aprecian en mucho, teniéndola por la flor más preciada, y que la
miel que de ella producen provoca en el que la toma la mutación de
los deseos. Si una persona toma la miel del olvido, cambiará sus
gustos para siempre".</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Potser no era cert del tot. Abans
tampoc em venia de gust xerrrar amb la meva dona. Però sí era cert
que ja no respectava aquells horaris estrictes d'abans, que no podia
anar a veure a les abelles, que el triangle era un desconegut, que no
en venia de gust baixar al casino.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">De la meva vida sencera només
una cosa em quedava per examinar, una cosa que no havia fet per
prescripció mèdica des de l'atac dels insectes.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Miquel, pots baixar-me al poble
en cotxe ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La placeta estava gairebé
deserta, només un parell de dones xerraven al costat de la font.
Gairebé ni vaig acomiadar-me de'n Miquel, de tan nerviós com
estava. De moment no m'havia passat res mentre baixàvem al poble.
Vaig recórrer la vorera nerviós. Des d'on era no podia saber si la
Clara estava sòla. L'únic que sabia era que m'hi podia acostar, que
el meu còs no reaccionava. Vaig obrir la porta com un esperitat,
esperant que la meva velocitat esmorteïs la possible reacció
al.lèrgica a aquella trobada.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Clara estava sola, davant de
la caixa. En veure'm, la seva cara es va il.luminar, els seus mugrons
es van marcar amb més força sota la bata blanca. Vaig quedar davant
d'ella, palplantat, esperant les nàusees i les tremolors.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Però no van arribar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Clara no sabia què em
passava, però estava preparada per veure'm tornar, per veure'm
quedar. Va ser ella qui va estendre el braç per damunt del taulell,
ella qui se'ns va endur a mi, als meus sentiments desbocats, a la
meva tremenda erecció, cap a la rebotiga.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">I allà m'he quedat, lluny del
Liceo, de la masia i de les abelles, entre farines i llevats. Pa,
croissants i ensaïmades entre setmana, lioneses i tortells els
diumenges, i cada dia el còs ensucrat de la Clara, els seus ulls
dolços com la mel.</span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">16-7-2017</span></div>
<br />Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-30262331935833663412016-12-03T06:41:00.001-08:002016-12-03T06:42:29.015-08:00FRIMANN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFaIS9zr3mLwGnmV2nhnYybnjYPEKFvVDbCTYSjfPVuphLIfF_usXESSOExWMOdI3QYLhx9J0DXMdI35LFX5drFcRDIgRX4iyweKZcocO1Rw6kccMbQ7YsvuKM6qHm69Dh35eVnsu2uzA/s1600/dan+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFaIS9zr3mLwGnmV2nhnYybnjYPEKFvVDbCTYSjfPVuphLIfF_usXESSOExWMOdI3QYLhx9J0DXMdI35LFX5drFcRDIgRX4iyweKZcocO1Rw6kccMbQ7YsvuKM6qHm69Dh35eVnsu2uzA/s640/dan+%25282%2529.jpg" width="368" /></a></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<u style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>FRIMANN</b></u></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Mai
m'han agradat els casaments. Ni el matrimoni, ni els casaments. Quina
utilitat te casar-se ? Hi ha mil maneres d'aconseguir els mateixos
objectius sense haver de sotmetre's a una cerimònia llarga i pesada,
d'evitar aquella roba incòmode que uniformitza als homes i que posa
a les dones en la tesitura d'escollir entre un vestit senzill, que
serà menyspreat, o un de pompós, que els impedirà anar al lavabo
en tot el dia.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">A
més, a més, hi passa de tot, als casaments. Quan me'n parlen,
sempre torna a mi el record de'n Frimann. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En
Frimann era un home baixet, bru, curtit, que devia tenir al voltant
de seixanta anys i treballava de capataç en la fàbrica d'objectes
d'alpaca d'un oncle de la meva àvia. Encara que era descendent
d'irlandesos, les barreges dels seus ancestres amb sang mediterrània
només li havien deixat un parell de característiques cèltiques:
els seus cabells rojos i la capacitat de beure cervesa
desaforadament.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">El
casament de la filla de'n Frimann amb el fill del meu oncle va ser el
primer casament al que vaig anar. Devia tenir uns cinc o sis anys i
me'l vaig passar jugant al jardí amb els meus cosins mentre les
donzelles ens perseguien pel jardí. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Tenia
diners, l'oncle, molts diners. Cabaler amb sort, havia arribat de
pagès a la ciutat amb la legítima dels pares a la butxaca, i la va
emprar en comprar un molí, a mitges amb un soci. Quan al soci el van
ficar a la presó per una estafa, l'oncle va seduïr a la seva dona i
va acabar quedant-se amb el negoci, que va vendre sense perdre un
instant per construïr una petita fàbrica d'objectes d'alpaca. Home
sagaç, l'oncle havia intuït que les vaixelles metàliques
substituïrien a les de fang. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Primer
deu, després vint, dos-cents empleats finalment, necessiten un
capataç. I aquest era en Frimann. Va treballar pel meu oncle des del
començament i s'havia guanyat la seva confiança. De fet, l'oncle
devia acabar pensant que li n'hi havia tingut massa, de confiança,
perquè la fàbrica va créixer, els fills es van fer grans, la filla
del capataç era preciosa, i el fill de l'oncle una mica idiota.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Idiota
ric, guapa pobre: amor, fuga, matrimoni secret i nen encarregat.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aquest
va ser el meu primer casament. Però no el recordo per la història
de folletó dels nuvis sino perquè vaig ser jo qui va veure en
Frimann sortir al jardí zigzaguejant. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Duia
un puro a la boca, un llarg abric i un barret stetson encasquetat.
Pobre home. La filla se li casava amb el fill de l'amo. Tenia tantes
coses per celebrar que no se li va acudir pensar en que feia un paper
ben galdós, emborratxant-se en un casament de rics. La mare ja me
l'havia assenyalat mentre dinàvem: “No facis mai com ell fill meu.
Quan et casis, comporta't com un senyor”.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Xerrava
massa fort, li agradava aixecar les faldilles de les minyones i obria
la boca quan mastegava, però què més se li podia demanar ? No
tothom aprèn a comportar-se, i al cap i a la fi, l'oncle havia hagut
de fer-ho per fer rutllar els negocis. A en Frimann no li havia
calgut, i de ben segur que s'havia adonat que l'amo i els seus
convidats l'ignoraven. Què es pot fer en una festa quan tothom
t'evita més enllà d'emborratxar-te ? No pots marxar del casament de
la filla !</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Potser
és per què volia marxar però no s'hi atrevia que va sortir al
jardí. “Millor que em toqui l'aire a fer d'estàtua entre tots
aquells hipòcrites” devia pensar.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Després
del pastís i dels postres, els nens hi havíem sortit a jugar al
"pilla-pilla", mentre els adults prenien el cafè dins de
la casa. Ens perseguíem entre les taules on havien servit el vermut,
bruts i suats, amb la roba bona arruinada per les taques, entre els
crits de les minyones, que provaven d'impedir vànament que ens
tiréssim per terra.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Jo
era recolzat al gruixut tronc d'un plataner. Després d'una fugida
èpica perquè un meu cosí no m'atrapés, necessitava recuperar
l'alè. Des d'allà vaig veure en Frimann, com baixava el parell
d'esglaons que separaven la casa del jardí amb el puro a la boca.
Només li veia part del pit i la cara, rodona, d'un color vermell
alcohol sota els seus cabells panotxes, perquè entre ell i jo, els
meus cosins es movien desaforadament empentant-se, perseguint-se. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">No
recordo exàctament què va provocar-ho. Sí recordo que algú va
engegar una taula a dida i que algú altre va caure al terra davant
de l'irlandès però, encara que no en recordi la causa, sí que sé
el que va passar després. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Desquil.librat
per alguna causa ignota, el capataç, amb una expressió de sorpresa
a la cara, va fer un parell de passes erràtiques, enrera, a un
costat, va entrebancar-se amb els esglaons que acabava de baixar i va
sortir caminant enrera, descrivint un estrany semicercle, incapaç de
recuperar l'equil.libri, puro fumejant entre les dents, fent una
passa darrera d'una altra cap a un objectiu que hauria volgut no
aconseguir mai, </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">I
és que l'oncle era ric, molt ric. I encara que no li havia vist
utilitzar mai, tenia una de les primeres piscines privades de
Barcelona.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan
el taló d'en Frimann va xocar amb el cantell d'una de les rajoles
que envoltaven la piscina el seu còs va descriure una volta
complerta i la punta de l'altra sabata va ensopegar també amb el
cantell de la rajola. Va ser llavors que em va mirar amb uns ulls tan
esbatanats que les parpelles havien desaparegut, uns ulls d'esglai en
una expressió de gairebé pànic, com si de sobte s'hagués adonat
del ridícul que seguiria a la caiguda. Incapaç d'aturar-se, incapaç
d'evitar-ho, els seus braços van girar com les aspes d'un molí, com
un dibuix animat, mentre el seu abric de pata de gall es movia
suaument, talment com si els faldons fossin les ales d'un voltor. El
coll de la camisa blanca i la corbata, que duia absolutament nuada,
se li van clavar al coll, i l'armilla grisa i l'americana que duia
sota l'abric, formàren unes estranyes arrugues, alhora que les cames
se li tensaven, intentant evitar l'inevitable.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig
fer dues passes enrera, instintivament, en el mateix moment què en
Frimann queia dins l'aigua. Un "xoffff " esclatant, un doll
d'aigua freda saltant de la piscina, fulles humides enganxades a la
pell dels meus companys de jocs. L'últim que es va enfonsar van ser
les puntes de les seves sabates noves.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Corredisses,
crits d'auxili, minyones apartant als nens... Alguns convidats que
passejaven per allà es van acostar-se'ns ràpidament mentre uns
altres corrien a avisar a la núvia. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aliè
al tarrasbastall que havia provocat, el submarinista emergí a poc a
poc i es quedà allà palplantat, immòvil al bell mig de la piscina,
mentre la núvia, absolutament prenyada, arribava corrents i es
quedava a la vora de l'aigua, plorant desconsoladament i el meu oncle
es mirava l'escena des del damunt de les escales amb expressió de
desànim.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">No
recordo qui el va rescatar, ni què va passar després. En Frimann va
ser només un símbol de la diferència, de la distància entre
classes. No l'havia vist mai ni el vaig tornar a veure després.
L'últim que recordo d'ell és la imatge d'un home cobert d'aigua
fins a la panxa, coll de la camisa tort, ulls tancats d'estruç que
no vol veure el desastre, amb l'esteton encara encasquetat i el puro
a la boca, apagat. </span>
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">30-11-2016</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-21046836823817651492016-06-29T07:38:00.001-07:002016-07-03T00:53:33.412-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG-B_iSm8x9WaLfMoxeKpUL5GrQzfQ8yD3YA4C-3utBinB0G2HKpW_fYvWPTEnX5NgftFAqsM2kFb6h7SAO2aHSwgI9PKxtLAUBUHn3c1JU3rAdsusUb-d0V-ldQ3C_iJD6N9L1JJhO00/s1600/FARGA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG-B_iSm8x9WaLfMoxeKpUL5GrQzfQ8yD3YA4C-3utBinB0G2HKpW_fYvWPTEnX5NgftFAqsM2kFb6h7SAO2aHSwgI9PKxtLAUBUHn3c1JU3rAdsusUb-d0V-ldQ3C_iJD6N9L1JJhO00/s400/FARGA.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><u><b>FARGA</b></u></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La fàbrica produeix sense
descans. Vint-i-quatre hores seguides, tots els dies de l'any. Els
treballadors fem torns de quatre hores, no ens deixen treballar més
per qüestions de seguretat, i això que se'ns fan curtes, molt
curtes. Tots voldríem passar més temps a la farga encara que de
vegades hi hagi accidents, i és que aquesta feina és addictiva. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Et lleves a les sis del matí,
prens un cafè, menges alguna cosa ràpidament i te'n vas cap a la
fàbrica. Hi ha qui arriba una hora abans per poder entrar el primer,
i no és pas pel sou, que és baix, guanyaríem el doble treballant a
qualsevol altre lloc, és perquè el que fem ens realitza, ens omple,
ens absorbeix.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Cada dia es forma una petita
cua a l'entrada de l'empresa. Tots els empleats vestim modestament i
d'una manera descurada, ningú es preocupa de la imatge, predominen
les barbes llargues mal retallades i les panxes prominents. No és
estrany que t'adonis que la camisa del company és bruta o plena de
llànties de menjar, alhora que evites mirar la teva perquè estàs
segur que vas tan brut com ell.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">A les set obren la tanca,
deixes el carrer mal asfaltat i entres en el recinte on hi ha el vell
edifici de maons i grans finestrals. L'empresa ha invertit tant en
les màquines que no pot gastar gens en construccions, així que
moltes finestres no tenen vidres i la teulada té goteres.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Travesses l'entrada en grup,
igual que devien travessar-la els treballadors del S XIX, i t'atures
per formar una altra cua, encara una altra cua, davant del metge. El
Doctor Ferran et fa bufar per saber si has begut, et mira les
pupil.les amb un aparell especial per detectar drogues i et formula
quatre preguntes per evaluar el teu estat mental. Sempre hi ha algú
que no respon adequadament i se n'ha de tornar cap a casa. De vegades
no veus més al company refusat, però tampoc importa gaire. No conec
el nom de cap dels meus companys i no crec que cap d'ells conegui el
meu. Un "Bon dia" sec és pràcticament l'únic que ens
diem mentre esperem impacientment el moment de començar a treballar.
</span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Els novatos són els únics
que fan preguntes, i sovint s'ofenen quan els veterans els responem
de manera breu i desganada. El personal de producció no està per
respondre preguntes. La feina ens té tan absorts que no responem ni
les de les nostres parelles, si és que algú en té. Quan vaig
signar el contracte em van preguntar si estava casat, i em van dir
que en aquells moments no hi havia cap casat en el personal, i que
els que n'havien estat s'havien divorciat poc temps després d'haver
entrat a l'empresa. En aquell moment em va sorprendre, però ara ho
entenc molt bé. El que veiem aquí ens abstrau tan del món, que el
que ens pugui dir la parella no ens importa gens. De fet, ens oblidem
tant de les activitats quotidianes, que hi ha un equip especial
encarregat de netejar i cuinar per aquells treballadors que duen més
temps aquí.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Després de
passar la revisió, entrem en un llarg passadís que fa les funcions
de vestidor. Ens calcem les sabates de seguretat entre el soroll
metàl.lic de les portes de les guixetes, i cadascú s'enfunda el seu
mono, ignífug i d'un material especial que impedeix que hi entrin
els fums de l'exterior, es penja la bombona d'oxigen, hi connecta el
tub d'aire que li permetrà respirar aire pur, i es posa la màscara.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">A partir d'aquell moment
comencen quatre hores de silenci absolut. Ens comuniquem per ràdio
amb el control de producció i podríem xerrar amb els companys si
volguéssim, però ningú diu res, tothom respecta l'estat
d'introspecció, de recolliment gairebé religiós a què ens porta
la feina.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Del mateix
espai físic, de la maquinària, sembla que emani aquesta sensació,
aquesta necessitat de silenci. En una sala immensa de terra de
ciment, enfosquida pel fum, se succeeixen les fargues, instal.lades
en dues fileres, com les columnes d'una església, al llarg d'un
passadís central i dos laterals. El primer cop que les veus,
impressionen. Cada una ocupa ben bé cinc metres. Quatre potes de
ferro ben ancorades al terra sostenen una gran caldera d'acer de
l'alçada de dos homes, amb una gran boca rodona davant de la qual hi
ha la plataforma elevada des de la que treballes. De darrera la
caldera parteixen els injector de combustible, i de la part de dalt
una altíssima xemeneia que s'enduu els vapors químics cap a la
depuradora del pis de dalt.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Les
finestres que tenen vidres no deixen passar la claror, de tan brutes
com estan, i la foscor de la sala i l'acer ennegrit, il.luminats pel
foc de les fargues, et transporten a un món primitiu i elemental.
Acer i foc. L'acer, fort, el foc, transformador. La capacitat
semi-divina de transformar la matèria a través de les flames. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Els treballadors de la farga
som els hereus dels ferrers de les societats primitives, dipositaris
del saber necessari per a construir instruments imprescindibles. I és
que nosaltres també construïm quelcom d'imprescindible, també
aportem els nostres coneixements i a nosaltres mateixos, per a
construir una cosa tant immaterial com imprescindible per a la vida.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Un cop preparat, esperes al vestidor a que arribi l'ordre des del
control. Després, penetres en la foscor de la sala i camines entre
els vapors fins arribar al teu lloc de treball, a la teva farga,
puges les escales lentament, les botes pesen, la màscara et permet
respirar però t'estreny les temples. <span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Quan
arribes a la teva farga, dones un copet al company a qui
substituiràs, una ordre ressona en el casc,</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><b>
</b></span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">i
ell marxa a poc a poc mentre et situes davant dels controls. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">La mecànica
és senzilla. Amb la mà dreta es controlen la velocitat i la
direcció de les flames, i amb el cervell, amb la imaginació, formes
les imatges que es reflecteixen en el foc</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><b>.</b></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">La Farga no
és més que una caldera plena a vessar de productes químics
inflamables que crema sense aturar-se mai, el contenidor d'una bola
de foc que sura, que s'eleva, que llepa les parets d'acer i prova
d'atrapar-te. La Farga, l'acer, la química, són la matèria dels
somnis que creen els treballadors. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Fa uns quants anys, la
globalització, la cultura del consum, les multinacionals i molts
altres factors, van eliminar les diferències culturals i de
pensament. Tot el Planeta, tota la població mundial, vestia igual,
comprava el mateix, anava als mateixos llocs, feia les coses de la
mateixa manera. Les persones, com els xais, actuaven només en massa,
tenien els mateixos anhels, els mateixos valors, pensaven igual... I
si no hi ha diferències, no hi ha alternatives, no hi ha manera
d'escapar. Només els somnis els permetien fugir de la realitat. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però la mateixa
uniformització de la vida diària va anar fent que, a poc a poc, els
somnis fossin també idèntics, que no hi hagués cap diferència
entre els d'un xinès i un alemany.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Llavors van començar els
casos de bogeria massiva. De cop i volta, un universitari començava
a tremolar, a salivar, i una estona després era mitja classe la que
tremolava i salivava, un matí, un empleat de banca sortia de darrera
de la caixa per mossegar a un client, i mitja hora més tard era tot
el personal de la oficina el que sortia al carrer a mossegar
vianants. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">S'hi van dedicar molts
recursos, a estudiar la malaltia, els metges van examinar milers de
casos, i el diagnòstic va ser clar. Encara que igualar als humans
facilita el consum i l'acumulació de capital, eliminar les
diferències obstrueix la darrera vàlvula d'alliberament de la
tensió en una societat opressiva. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La resposta: La Farga. Enlloc
d'eliminar els monopolis i les multinacionals, enlloc de fomentar
noves maneres de fer i de pensar, els governs van idear La Farga. La
fàbrica de somnis.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Això és
el que fem a la farga: creem somnis. Per això no tothom hi pot
treballar. La nostra feina demana</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">
equilibri, intel.ligència i creativitat. El cervell del productor ha
de ser capaç</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><b>
</b></span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">d'estructurar
una història, de pensar de forma abstracta, d'identificar-se amb el
receptor i d'imaginar. Ha de ser capaç de diferenciar-se de la massa
per a crear somnis per altres que ja no saben somniar. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Mai les facultats d'humanitats
i de filosofia havien estat tan plenes. Mai els seus alumnes havien
tingut tanta feina. És igual la teva tendència. És igual si ets
materialista, escèptic, existencialista o racionalista ... Si ets
imaginatiu i assertiu, tens un lloc a La Farga. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El ciutadà que vol somniar es
connecta uns elèctrodes a l'hora d'anar a dormir, la xarxa envia a
la fàbrica les espurnes d'imaginació que el seu cervell és capaç
de produir, i el control li assigna un treballador i una farga. A
partir d'aquell moment, la química transforma els pensaments del
ciutadà en imatges que es reflecteixen en el foc perquè el
productor les agafi, interactuï amb elles barrejant-les amb els seus
propis pensaments i les transformi, fins a construir una història
pel somiador.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Quan fa uns mesos que
treballes a la farga, un cop has entès el que s'espera de tu, veus
que són les diferències de caràcter entre els productors el que
dona valor als somnis, perquè la manera de produir mostra el
caràcter del productor tant com el del destinatari. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Aquell que gaudeix amb la
quantitat, produeix depresa, un producte darrere d'un altre, sense
aturar-se ni un instant a assaborir els moments. Aquell a qui agrada
assaborir els moments, produeix més a poc a poc, amb parsimònia de
vegades. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Jo sóc dels que s'atura, dels
que produeix sense pausa, però accelera o desaccelera el ritme de
les imatges, de les històries, per fer-les més interessants, més
reals. Quan el destinatari s'estima més el volum no m'ho passo tan
bé. I segur que ell tampoc. És per això que el control reparteix
la feina segons les preferències de treballador i destinatari, que
procura fer casar els gustos de tots dos perquè el resultat sigui
més satisfactori.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però tot sistema té les
seves falles.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Avui, quan he posat la mà a
la seva espatlla perquè sabés que havia acabat el seu torn, el
company s'ha tombat cap a mi amb la mirada perduda. L'ordre de
control ha ressonat de nou en els nostres cascos: "Número 25,
marxi a vestidors" "Número 25, marxi a vestidors!".</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">L'acer ennegrit del seu casc
delatava a un veterà. Sabia perfectament que havia de fer cas a una
ordre directe, però ell s'estava allà, immòbil, mirant-me sense
veure'm. Quan ha somrigut d'una manera entre feliç i estúpida he
sabut què era el que passava. He baixat la mirada cap als seus peus.
El tub de l'aire estava desconnectat. Una passa enrere en algun
moment, aixafes el tub, salten els perns de seguretat... I l'aire
impur de la fàbrica entra en els teus pulmons. Un aire ple d'idees,
de morals contradictòries, de desitjos amagats, de realitat amarada
de ficció... Massa pensaments per digerir-los.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">L'he agafat del braç, m'he
abraçat a ell, he cridat, però no hi ha hagut manera. M'ha empentat
amb tota la força d'un alienat, he caigut a terra i, abans que em
pogués alçar, el company ha caminat amb passes decidides cap a la
caldera i s'hi ha llançat. Les ordres del control, ressonaven en les
nostres oïdes, però no han servit de res. Ni jo ni el control hi
hem pogut fer res. Ningú hauria pogut fer-hi res.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">M'he incorporat lentament i
m'he acostat al foc. Les flames pujaven i baixaven dins de la
caldera. El foc cremava amb força, però dins la caldera no hi havia
cap imatge. Un munt de ciutadans s'havien quedat sense somnis, sense
l'eina que et permet mantenir l'equilibri. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">"Número 101, número
101, vagi cap als vestidors". «Número 101 vagi cap als
vestidors». M'han repetit l'ordre. Estava confús. Volia treballar,
volia somiar despert, fins i tot sabent que un petit error podia
matar-me. M'he acostat a la caldera, he posat un mà al damunt del
comandament. «Número 101, vagi cap als vestidors!!!».</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">El crit
m'ha despertat, he deixat el comandament de cop, com si cremés, m'he
tombat i he tornat sobre les meves passes. Avui no produiré. En lloc
de fer-ho hauré de suportar les preguntes dels psicol.legs de
control: "Ha entès el què ha passat?" "Sap per què
ha passat?" "Sap quina conducta ha de seguir en aquests
casos?"....</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">A tot he respost
afirmativament. No és la primera vegada que ho he vist, encara que
si la primera en què he tingut contacte físic amb el mort. Sempre
són veterans els que moren. Un dia és un accident, com avui, un
altre dia el company ho fa de manera voluntària. Sempre són els més
creatius els que es desconnecten voluntàriament, els que fins i tot
enfronten la calor infernal de la caldera i es treuen el la màscara
i el mono. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Sempre són els més brillants
els que volen viure els somnis. Els seus somnis. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">He marxat cap a casa capcot.
No, avui no produiré. És una mesura de seguretat. Demà tampoc. Ni
demà passat. És divendres. Fins dilluns no podré tornar a la
fàbrica, i els caps de setmana se'm fan difícils, cada cop més
difícils, perquè les imatges del que he vist durant la setmana
tornen i tornen, però de manera fragmentària, sense que
aconsegueixi lligar-les i recordar-ne la seqüència completa. És
normal. Veig tantes coses en aquesta feina, entro en tantes ments i
tan profundament... Voldria recordar-ho tot, tots els somnis,
viure'ls tots. Acabaria boig, ho sé del cert, però és tan
decebedor recordar només fragments. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">He arribat a casa, he
connectat el televisor i m'he assegut al sofà amb una cervesa a la
mà. Aquest cop l'equip de neteja ha encertat la marca que m'agrada
més, potser l'han deixada expressament després de l'accident, com
una mena de compensació per fer-me marxar a casa.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">I és que no tinc res més que
la farga. No he conegut res més des que vaig acabar la carrera. No
he tingut parella, ni m'he casat. Tampoc he tingut fills. Vaig ser
reclutat per l'empresa en acabar Filosofia a l'Autònoma, i en dies
com avui em demano si em compensa treballar en un lloc que m'ha </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">pres la vida a canvi de la
fantasia. D'altra banda, què m'ofereix la vida? </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Abans d'entrar a La Farga no
m'havia connectat mai els elèctrodes per somniar, somiava sense
ajuts externs, encara no havia copsat com és en realitat la vida de
les persones. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Ara m'he de connectar els
elèctrodes cada dia per resistir. Durant el dia produeixo somnis i
durant la nit els companys els produeixen per mi. La mateixa Farga
que em pren l'energia me la torna durant les hores de descans. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Hauria de deixar de fer-ho,
hauria de deixar de connectar-me, però si ho fes sense deixar la
feina no sobreviuria gaire temps en aquest erm que és el món, ni
sobreviuria gaire temps en aquesta buidor sense embogir encara que
deixés la feina, si no em connectés a la xarxa.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Només si deixés alhora la
feina i el món podria viure sense somnis aliens, podria recuperar
els meus propis somnis... Però podria allunyar-me de tot,
absolutament de tot?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Assegut al sofà, amb les
cames estirades i els ulls tancats, el cap recolzat al respatller,
m'he adonat que ja he començat a desconnectar-me, a allunyar-me, que
el sol fet de pensar en fer-ho, el sol fet de pensar en allunyar-me
de tot, ja és un somni, el més gran dels somnis. I un somni no
induït pels meus companys de La Farga, un somni que he tingut
despert. I si encara somnio despert, és que encara hi ha esperança.
</span>
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<br />
<div align="right" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">29-7-2013</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-54440693633235282462016-06-29T07:37:00.001-07:002016-07-03T00:53:43.712-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuA74ENmAsMXtCHwmE30zN51jGBoyxW9fIsup-LkruuwEGgJcBoc9k_U-nqweZrLDHvZqUs1PnC_qbdVcb8qJo2nFM7cCAg3B9viO75ktYE2cYaLlDAvRWSo55ZEWDbo792ZYZGGf58R8/s1600/OMBRA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuA74ENmAsMXtCHwmE30zN51jGBoyxW9fIsup-LkruuwEGgJcBoc9k_U-nqweZrLDHvZqUs1PnC_qbdVcb8qJo2nFM7cCAg3B9viO75ktYE2cYaLlDAvRWSo55ZEWDbo792ZYZGGf58R8/s400/OMBRA.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>OMBRA</b></u></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Què vol ? -la veu del cambrer fa emergir l'home del seu món-.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Un tallat, si us plau, i una d'aquelles enciamades farcides.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Mentre el cambrer es posa darrera de la gran barra de fusta per
preparar la comanda, l'Ombra no pot evitar pensar que potser s'ha
fixat en el seu nas, massa vermell, o en la seva roba, massa pobre
per aquell bar del carrer Llibreteria ple de turistes, però llavors
es mira al mirall de la cafeteria i es relaxa una mica. En realitat,
pensa, va ben vestit, de forma modesta, però ben vestit: duu la
brusa blava típica del obrers, pantalons de pana, un bon abric i una
gorra d'aquelles de llana amb visera. Fa anys que no vesteix tan bé.
Ni tan sols quan tenia feina s'havia pogut comprar tanta roba nova
d'una tacada.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">L'Ombra encara recorda quan</span><span lang="ca-ES">
treballava a Can Faus carregant i descarregant camions durant</span><span lang="ca-ES">
dotze hores diàries, fes fred o calor, estigués sa o a 40 de febre.
Era una feina dura, però la recorda amb afecte perquè aquells van
ser els millors anys de la seva vida. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Havia arribat a Barcelona amb quinze anys, fugint
d'un poble petit i d'una existència marcada des del seu naixement.
Si s'hagués quedat a casa els pares, hauria passat d'obeir al pare a
obeir a l'hereu, no s'hauria pogut casar ni tenir fills, no hauria
pogut decidir per ell mateix. Per això no es va quedar al Pallars,
per això i perquè marxar era una aventura, i a un noi fort i
extravertit com ell l'atreia l'aventura.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
De seguida va trobar feina a Can Faus i va aprendre a gastar-se la
paga a les tavernes. A pagès, la gent creix forta i sap beure més
que a Barcelona, i a les noies els agradaven el seu tarannà simpàtic
i els seus braços forts. Quan es va saber pel barri que es casava
amb la Margalida, més d'una veïna el va venir a beure per
acomiadar-se com calia.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Pobre Margalida. Sabia que si li tolerava les petites escapades
sempre tornaria amb ella. Ella sí que l'entenia. I a més a més, li
va donar una filla. El dia que va néixer la Caterineta va ser el més
feliç de la vida de l'Ombra. Pobre, pobre Caterina.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Van passar uns quants anys, va carregar milers de caixes, va oblidar
el Pallars, i Barcelona es va anar menjant a poc a poc la seva salut.
La manca de menjar, les llargues jornades i la pols del magatzem de
fils de la fàbrica, el van afeblir. Al poble tampoc no es menjava
gaire, i és ben cert que sempre hauria estat pendent dels desitjos
del germà, de l'hereu, però no li hauria mancat un plat a taula.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
I és que a Barcelona la bona vida li va durar uns pocs anys, només
uns pocs anys.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Quan la Caterina va complir cinc anys, l'Ombra ja estossegava una
mica, estava més prim que en arribar a ciutat i les noies ja no se'l
rifaven, però era feliç. Tot va començar a anar de mal borràs
quan un company es va entrebancar i li va etzibar un cop a l'esquena
amb una caixa. Va ser aquell cop el que ho va espatllar tot.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
El metge de la fàbrica li va dir que havia de descansar, que tenia
un nervi tocat, però el dia que no treballava no cobrava, i si un
dia no cobrava, la seva filla no menjava, així que va seguir
treballant mentre el seu braç esquerra s'adormia cada dia una mica
més, perdia cada dia una mica més de força, fins que un matí li
va caure una caixa de fils i no la va poder recollir.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Va tornar al metge, que li va dir que caldrien mesos de repòs perquè
el seu braç tornés a funcionar, que ja no podia fer la seva feina,
i va haver de demanar-li al gerent que el posés a fer alguna altra
cosa, però en Sampere no es va compadir d'ell, no va tenir en compte
els vuit anys que portava treballant com un burro. "Vostè només
és bo per això, Querol. No li puc oferir res més".
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
I l'Ombra va perdre la feina.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">La Margalida va ser qui va haver de treure'ls les
castanyes del foc. Mentre el braç de l'Ombra reposava, la seva dona
va rentar roba, va fregar escales i va inventar-se el que va caldre
perquè la família mengés, però encara que el braç es va curar,
l'esperit de l'home no es va curar mai. El sentiment d'humiliació
que li va deixar ser acomiadat d'aquella manera, haver de menjar de
l'esforç de la seva dona, van fer que l'Ombra es cregués en
Sampere, que pensés que realment no era bo per a res més que no fos
dur pesos amunt i avall com un animal. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Va deixar de buscar feina i passava el dia a la taverna, entre
aiguardents i vins, agafant-li a la Margalida els diners que ella no
aconseguia amagar o gastar abans que ell li prengués. Quan no podia
gastar-se els diners de la dona, s'ajeia davant d'alguna església i
pidolava, fins que tenia prou euros per prendre unes cerveses.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Aquesta va ser la seva nova vida, fins que la dona va trobar feina en
una tèxtil, el va deixar, i es va emportar a la Caterina. Ella
l'estimava, sí, però no volia viure amb un borratxo.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'Ombra va provar de parlar amb la Margalida unes quantes vegades, de
fer-la tornar, fins que una nit que va a anar a veure-la amb un
parell d'ampolles de vi al cos, el seu nou home li va deixar clar a
base de cops de puny que en aquella casa no era benvingut.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ja no va veure mai més ni a la dona ni a la filla, i va acabar per
habituar-se a viure sense la Margalida. Li agradaria pensar que va
tornar a ser feliç fins que va morir d'asbestosi. No saber on és la
Caterina sí que li sabia greu, i encara li'n sap. A desgrat que
l'alcohol l'absorbia gairebé del tot, alguns coneguts li havien
explicat que no es feia amb el padrastre, i dins seu mantenia
l'esperança de recuperar-la algun dia.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Però els de la Protecció a la infància no
pensaven igual, i li van prendre fins i tot l'esperança de tornar a
tenir una filla. Quan va morir la mare se la van endur a un centre de
menors, i allà es va estar la Caterina fins que una família la va
adoptar. No ho sap perquè li digués ella, sinó perquè un dia els
Mossos se'l van endur a comissaria i li van donar un paper en què li
comunicaven l'adopció.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Segons l'Administració, l'Ombra és una mala influència per la seva
filla, no és apte per fer de pare. Ell ja sap que no ha estat un bon
pare, però per què li van negar el benefici del dubte? Per què
els funcionaris el van donar per mort?</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Segur que al malparit d'en Sampere no li haurien fet això. A ell
l'haurien tractat amb més respecte si hagués caigut en desgràcia.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En Sampere... Des que aquell malparit el va acomiadar, la vida va
deixar de ser-ho.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">En Faus i en Sampere són davant del Palau de la
Generalitat. Les grans rodes de radis de fusta blanca i els llargs
motors de vuit cilindres dels seus Hispano-Suiza</span><span lang="ca-ES">
d'acer negre,</span><span lang="ca-ES"> aparcats a la Plaça
Sant Jaume, contrasten amb els carros tirats per mules que
reparteixen les mercaderies per Ciutat vella. Les seves dones parlen
de les darreres tendències de la moda parisina, recolzades en els
seus paraigües grocs, i s'elogien mútuament els abrics de pell,
mentre esperen que els dos homes acabin de comentar la reunió que el
gremi acaba de mantenir amb el President.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">En Faus té una fàbrica. Una gran fàbrica. És
veritat que els afers no van bé, però encara té una fàbrica que
fumeja i produeix. No es preocupa gaire de la gestió diària del
negoci, per això té a en Sampere, però el seu vestit verdós i el
seu barret Stetson són presents a totes les reunions de prohoms de
la ciutat. Fins i tot els col.legues del Gremi l'han comissionat un
parell de cops a Madrid per defensar els seus interessos i, com avui,
participa en les trobades d'industrials amb el President.</span></div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Sampere... Li dic que no pot ser. No podem continuar així. No hi ha
crèdit, els francesos anul.len comandes, els americans i els
xinesos ens prenen els mercats... Des d'ací no fan res, i des de
Madrid, tampoc. Els empresaris paguem impostos, donem feina, poca,
però en donem, impedim que esclati la revolució... I com ens ho
paguen? Amb inacció. Ens ho paguen amb inacció.</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Té raó, senyor Faus, té raó... Però vol dir que a Madrid s'ho
prendran seriosament, això? En realitat a ells les fàbriques tant
se'ls en donen, només els preocupen les finances i l'agricultura.
</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">En Sampere és un home intel.ligent. De ben
jovenet va saber cridar l'atenció de l'amo amb la seva diligència.
Ser barceloní, fill de botiguer, i haver estudiat econòmiques a
Esade, li va obrir les portes del departament de compres de Can Faus.
Unes quantes bones decisions i un cop de sort, l'havien dut a la
gerència. A partir d'aquell moment, havia pogut fer un matrimoni
adequat a la seva posició social, havia pogut enviar al fill a
treballar a la City de Londres, i havia acabat guanyant molt més que
el seu germà, que s'havia quedat la botiga familiar. El bigoti
molsut i la pràctica de la boxa, completen la seva aparença d'home
fort i respectable. </span>
</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Se me'n foten els problemes dels de Madrid,
Sampere -la mirada d'en Faus recorre el cos d'una turista rossa de
llargues cames-. El cert és que si no fem alguna cosa, els obrers
ens cremaran les fàbriques.</span></div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Té raó, senyor Faus, té raó -en Sampere ha seguit la mirada de
l'amo i es retorça el bigoti per amagar un somriure-. Primer les
cremaran, i després, tots a passar gana. Els obrers els primers.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En Luigi ha escoltat les dues darreres frases mentre creua la plaça
des del carrer Ferran en direcció Llibreteria. Què en saben ells
dels obrers, pensa, si només se'ls miren de lluny, si els eviten com
si tinguessin la verola? Què en saben ells, de passar gana, si
omplen la panxa cada dia?</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">En Luigi és italià però ja fa uns quants anys
que viu a Barcelona. No hi va venir per treballar en una fàbrica, hi
va venir per treballar en una cosa més important, en una feina que
li produeix algunes satisfaccions i molts desenganys. L'italià passa
a prop dels empresaris amb el coll de l'abric ben aixecat i la gorra
ben calada, observant-los dissimuladament sense que ni els dos homes
ni el xofer d'en Faus se n'adonin. Hi ha massa trànsit a la plaça,
un constant anar i venir d'obrers, funcionaris, empleats de coll
emmidonat i turistes, molts turistes, que aprofiten els preus baixos
dels vols per visitar la ciutat. Quin món més estrany en què volar
és barat i menjar car. Si l'Ombra ha estat puntual, pensa en Luigi,
avui serà un dia de satisfaccions. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Quan es van conèixer, l'Ombra es deia Querol i
dormia a sota d'un dels ponts del Riu Besòs, sense preocupar-se de
res més que de beure, beure i tornar a beure. Què hi devia veure en
Luigi en aquell alcohòlic? Va ser el seu instint de reclutador el
que va descobrir-ne el potencial, el que li va fer intuir que era
davant d'una persona que no tenia res i que sabia que ja no ho
tindria. Feia anys que es dedicava a buscar homes com aquell entre
les desferres humanes que deixava la indústria.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En Querol va complir amb les seves expectatives: havia entès el que
s'esperava d'ell, havia deixat la beguda, s'havia acontentat amb un
llit, un plat a taula i carbó per escalfar-se, i quan es va
convertir a la fe ho va fer sense dubtes. Un dia li va explicar a en
Luigi com havia canviat, com era abans i com s'havia tornat discret i
silenciós, com tot el que havien parlat entre ells li havia fet
entendre que només hi havia una cosa que el satisfaria, una cosa que
també seria útil a altra gent.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
A partir d'aquell instant, en Luigi el va integrar plenament en la
organització i va començar a encarregar-li feines. Per la seva
forma d'executar-les, l'Ombra es va guanyar el seu malnom, i avui
compliria el darrer encàrrec, perquè avui l'Ombra obtindria allò
que li havia demanat a l'italià, aquell encàrrec que el satisfaria
a ell i a d'altra gent.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En Luigi empeny la porta de fusta i vidre de la cafeteria. L'Ombra es
a dins, assegut a la barra, xarrupant un tallat entre el dringar de
les culleretes i l'esbufec de la màquina de cafè, ignorant la resta
de clients, mirada perduda. Sembla un pobre obrer cansat, fora de
lloc en aquell lloc per estrangers.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Un cafè, si us plau -l'italià s'asseu al costat del seu company
sense dir-li ni mitja paraula-.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">- Sucre? -li demana el cambrer mentre deixa la
tassa al seu davant-.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Sí, gràcies. S'hi està bé aquí dins, eh? -llavors sí que es
dirigeix a l'Ombra-. En canvi, a la plaça Sant Jaume fa un fred que
pela.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Molt? -la veu del seu company és serena-.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Home, jo sóc fredolic, però em sembla que avui fa fred de debò.
Jo diria que no estem a més de tres graus.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Déu n'hi do -el cambrer deixa un sobre de sucre davant d'en
Luigi-. Fa vent? -pregunta-.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- No, vent no en fa.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Quant és?</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Dos cinquanta.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'Ombra paga el seu tallat i s'acomiada.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Que tinguin un bon dia.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Bon dia -respon l'italià amb aire distret-.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">- Aquest home agafarà un refredat – li diu el
cambrer-. S'ha estat aquí una bona estona sense treure's l'abric i
ara surt al carrer.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
És cert, l'Ombra no s'ha tret l'abric en la mitja hora llarga que ha
passat a la cafeteria, i ara, en canvi, mentre camina cap a Sant
Jaume, se'l descorda. Està un xic nerviós. No és el primer cop que
es posa nerviós abans de fer una feina, però aquesta és l'última
i la més important, per això prova de respirar profundament, de
caminar sense pressa mentre esquiva els estrangers que s'aturen
davant dels aparadors.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Abans d'ahir, en Luigi li va dir que la Patronal es reunia a Palau i
que en Sampere i en Faus hi serien, a la reunió. "Tu m'esperes
a la barra de la cafeteria de Llibreteria, aquella de la porta de
fusta. Hi arribes a les onze, i si a les dotze no m'he presentat,
te'n vas".</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Encara no són les dotze, en Luigi ha vingut, i segons ell estan a
tres graus, o sigui que a Sant Jaume hi ha en Faus, en Sampere, i un
altre a qui també s'haurà de carregar.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Quan arriba a la cantonada de la plaça, l'Ombra s'atura un instant a
la paradeta de gofres. Els companys italians que el van instruir li
van ensenyar que les cues són útils, que els cossos dels clients
t'amaguen, però et deixen examinar el terreny més enllà. Hi ha dos
cotxes a un costat de la plaça i entre ells dues dones juntes,
separats d'elles, a l'alçada del morro dels vehicles, xerren en
Sampere i en Faus, amb els seus abrics llargs i les seves sabates
fetes a mida.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En Faus treu el rellotge de l'armilla, un rellotge de butxaca de
plata massissa que val el sou d'un any de qualsevol obrer. L'Ombra ho
sap del cert, un dia el seu antic amo l'hi va ensenyar.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Si en Faus treu el rellotge és que potser volen marxar, cal
apressar-se, però en Luigi ha dit "tres" i no veu al
tercer per enlloc. L'Ombra dubta. Potser el tercer l'aturarà, però
si espera massa perdrà la oportunitat...
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Decidit, l'Ombra deixa d'amagar-se darrera la cua, s'obre l'abric del
tot, hi fica la mà a dins, empunya la Mauser C96 que duu a la
pistolera i camina decididament cap al primer dels cotxes.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Falten cinc, quatre passes, en Faus guarda tranquil.lament el
rellotge dins l'armilla, el seu abric es doblega contra la seva cama
dreta i en Sampre li assenyala el plec, cap dels dos no veu com
s'acosta. Tres passes, dues passes... El motor del primer cotxe és
davant seu. Treu la pistola de l'abric, l'amartella, i llavors el
veu. El xofer és acotat, s'està cordant una sabata darrera el
cotxe. L'Ombra fa una passa cap a la dreta, esquiva el morro de
l'Hispano, aixeca l'arma, apunta al xofer i dispara. La 9mm envia a
l'home al terra amb un enorme forat a l'esquena. Segurament l'ha
matat, però a l'Ombra no li sap gens greu perquè tots els xofers
són pistolers al servei dels amos.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Sampere! Faus!
</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No hi ha necessitat de cridar, l'Ombra és davant d'ells, a dues
passes, els té a tocar. I el miren. En Sampere el reconeix, obre la
boca per dir-li alguna cosa, però no té temps de fer-ho. Ja no li
queda temps per a res més.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Sona un tret. La bala rebenta la cara d'en Sampere.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Per la meva filla !!!!</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En Faus veu la mort, la reconeix, fa una ganyota de terror, i l'Ombra
dispara de nou.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La plaça és un caos, tothom crida o prova d'amagar-se. Un policia
surt corrents de la Generalitat, amartella el subfusell i dispara.
L'Ombra ni fuig ni s'acota, impassible, es tomba i respon als trets
quan escolta el xiulet de les bales quan passen pel seu damunt. La
primera ràfega del Mosso ha sortit alta. Entre les 9mm de la Mauser,
que foraden la pedra de la paret de Palau al seu voltant, el policia
apunta millor i dispara de nou. Aquest cop no erra els trets.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">L'Ombra veu venir les bales, sent un cop al pit,
és llençat enrere, foradat, acabat, com un ninot, sobre el capó
del cotxe. Exhala un sospir, un sospir que no és de dolor sinó de
cansament, de cansament de viure. I mor.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Quan cessen els trets, els vianants surten a poc a poc dels seus
amagatalls, s'alcen del terra, els primers tafaners s'acosten a
examinar els cossos abans que la policia els n'allunyi, arriba un
metge, més policies, algú reanima a la dona d'en Sampere que s'ha
desmaiat...
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Al cap d'unes hores, la plaça tornarà a ser la d'abans. Demà, els
diaris parlaran dels fets, diran que un anarquista va assassinar a
uns prohoms, tertulians a sou dels partits glossaran als empresaris a
les emissores de ràdio, i el President de la Generalitat parlarà
amb el president espanyol... una altra vegada. Al cap d'una setmana,
l'opinió pública oblidarà els fets. Són uns fets massa comuns a
la Barcelona del 2050. Només les famílies d'en Faus i d'en Sampere
els recordaran, i potser, només si en Luigi la troba, la Caterina
podrà llegir la carta que l'Ombra li va deixar i recordar al seu
pare no només com un borratxo sinó també com una persona que
finalment va obtenir venjança per la felicitat que li van prendre,
per les oportunitats que mai li van deixar tenir. </div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
8 de juliol
de 2012</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-52801419975044765932016-06-29T07:32:00.001-07:002016-07-03T00:53:54.415-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVMDNpnkjZDgoJxSAh1vh88o1Gvh58c1N-fQyHZm1I7YVo9WjBTJF9j9i-cZesOwg09UIph-_9QDZUG-FRfGFiyRm3vKEa0lj_bPBEGRUgOYRxAlT48DgxsKTchOHM9ND3CUC8Dw32lqM/s1600/Nomuertos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVMDNpnkjZDgoJxSAh1vh88o1Gvh58c1N-fQyHZm1I7YVo9WjBTJF9j9i-cZesOwg09UIph-_9QDZUG-FRfGFiyRm3vKEa0lj_bPBEGRUgOYRxAlT48DgxsKTchOHM9ND3CUC8Dw32lqM/s400/Nomuertos.jpg" width="266" /></a></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>NOMUERTOS</b></u></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Sóc un "Nomuerto". I
espero l'autobús.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Em maquillo cada matí. No trigo
gens. Després de fer-ho durant vint anys hi tinc molta pràctica. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Una base de maquillatge blanc,
vermell sota els ulls, negre per les galtes, unes berrugues
postisses... I les dents. Són les dents les que empenyen la meva
mandíbula endavant i em donen aquell punt d'agressivitat que ha de
tenir un zombie. La roba que vesteixo fa joc amb el maquillatge:
botes militars, samarreta estripada i una jaqueta de pell negre, de
les creuades que duen els heavies. Aquest conjunt, entre la boira
hivernal de la plana de Vic, produeix un efecte fantàstic. Quan un
desconegut fa un bot en veure'm aparèixer, em sento realitzat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Avui fa vint anys que sóc un
"Nomuerto". </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els pares volien que estudiés
música, però a mi no m'agrada el solfeig, no m'ha agradat mai
aprendre a encadenar notes sobre d'un paper. El que jo volia era la
llibertat de tocar sense disciplina, de trepitjar el pedal de
distorsió i sentir com les vibracions rugoses de la Gibson
m'eriçaven els cabells.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Amb quatre classes a la parròquia
vaig aprendre els acords bàsics i les escales. Hores de pràctica em
van endurir els dits i em van ensenyar a fer pujar i baixar pel pal
una pila de puntejos vertiginosos. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Kiss, Jane's Addiction, Placebo,
Nine Inch Nails, Sisters of Mercy... Jo volia ser com ells. Jo volia
una banda.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'Àngel i el Jesús eren amics
meus des de l'EGB, al Carles el vaig trobar a través d'un anunci.
Sempre ha estat difícil trobar bateries. No tocàvem bé, però no
ens importava. Acords de banyes, algun arpegi, sols de guitarra que
volien imitar els dels Mercyful Fate... L'Àngel tenia una bona veu i
en Jesús era un baixista de tècnica limitada però que omplia
l'escenari. De seguida ens vam fer un nom a Osona. A Barcelona ens va
costar un parell d'anys entrar-hi, però quan van aparèixer
Evanescence les coses van canviar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Un dia, en Johnny, un mànager,
ens va venir a veure. Volia representar-nos, i per demostrar el que
valia ens havia buscat un bolo a l'Apolo per pròpia iniciativa. Vam
omplir la sala. I això que encara no teníem disc !! En veure'ns una
aposta segura, Sony ens va oferir un contracte i vam gravar el nostre
primer disc amb en John Paul Jones, el baixista dels Zeppelin que era
productor de la Diamanda Galas.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Fins a la
signatura del contracte tot va ser fantàstic entre nosaltres. Ens
emborratxàvem junts, compartíem la maria... L'Àngel i el Carles
tenien novies formals, el Jesús anava cada cap de setmana amb una
diferent, i jo només vivia pel grup i no em menjava una rosca.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El disc va ser un èxit absolut i
vam anar a viure a Madrid. La música gòtica tornava a estar de moda
i "Nomuertos" sonava a les ràdios. Ens feien entrevistes i
tothom ens reconeixia quan entràvem a fer un got en algun local. En
començar la primera gira, més de cent concerts, vam habituar-nos a
anar sempre maquillats.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan es va concretar la gira
sud-americana, en Johnny va dir que no podíem continuar sense
arreglar els papers. Calia muntar una empresa, per temes fiscals, va
dir. No semblava una mala idea, començàvem a guanyar diners, i des
d'aleshores, a més d'amics, ens vam fer socis a parts iguals. El nom
se m'havia acudit a mi, però vaig ficar-lo a l'empresa com si fos de
tots. Va ser el meu primer error.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">L'estiu del 98
vam volar cap a Argentina per començar la gira. Un any després érem
milionaris, tocàvem a New York i les nostres vides eren un desastre.
Les novies fixes havien desaparegut. Cada nit ens liàvem amb alguna
de les noies que venien a veure'ns tocar. De vegades en triàvem unes
quantes abans de sortir, les fèiem anar a buscar per un dels
segurates i les convidàvem al backstage. Una nit memorable vam fer
despullar quatre noies, ens vam jugar a sorts per quina començàvem,
i ens les vam anar canviant. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Dúiem
l'autèntica vida de les estrelles del rock. La vida que havíem
volgut. Però per dur aquesta vida i aquest ritme, calen estímuls
artificials. No vaig trigar en enganxar-me a la coca. L'Àngel també
hi va caure, i com que no podia sortir encocat a l'escenari, es va
acostumar a tranquil.litzar-se a base de pastilles. Tenia una
dependència tan gran que es cosia bossetes de pastilles als mocadors
que es lligava als braços per cantar tranquil. En Jesús va ser
l'únic que va aguantar el tipus sense caure en el vici. A meitat de
la gira va decidir que ja en tenia prou, de festa. Va decidir
assajar, tocar, i anar-se'n a dormir. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El segon disc el vam gravar entre
concert i concert i ens va sortir potent, agressiu, rodó. Guanyàvem
més que mai i ens ho gastàvem tot.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Un dia, en Carles es va desmaiar
al mig d'un plató de televisió. Dues ampolles de bourbon cada dia
van ser massa per ell. El vam substituir ràpidament, sense
remordiments. No he sabut res més d'ell.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan vam acabar la gira estàvem
gairebé destruïts, necessitàvem temps per descansar. Vaig retirar
als meus pares, li vaig muntar una botiga de roba a la meva germana,
em vaig comprar una casa impressionant a Miami i vaig esnifar tot el
que podia ficar-me pel nas. La trucada d'en Johnny per gravar el
proper disc em va agafar sense cap cançó preparada i vam haver de
recórrer a compositors professionals, dels que et venen els seus
temes. La crítica va dir que ens havíem aburgesat una mica, però
el disc es va vendre tan bé com els altres. I com que ja ens anava
bé posar la cara i tocar als concerts, mentre uns altres componien i
gravaven els temes, els següents dos discos els vam fer de la
mateixa manera.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'Àngel i jo ja no ens parlàvem
amb el Jesús i de l'únic de què parlàvem entre nosaltres era de
drogues. Però no podíem suportar ser al costat d'algú que ens
recordava que la nostra vida era un desastre i el vam fer fora del
grup. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Després de la gira del cinquè
disc, les mans em tremolaven tant que ja no podia pràcticament ni
tocar. Havia afegit l'alcohol a la coca. L'Àngel no estava gaire
millor, però s'havia casat amb una model, i la seva dona era la que
controlava els seus diners. Un dia, després d'una setmana seguida de
festa, vaig patir un atac de cor. No recordo ben bé ni com va ser,
ni on era. Vaig despertar-me a l'hospital, i en Johnny, que era el
nexe entre l'Àngel i jo, va trucar als meus pares.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig provar de desintoxicar-me
sol, a la meva casa de Miami, però ni jo ni els meus pares no sabíem
com enfrontar-nos a un problema com aquell. No era capaç de tocar i
els diners s'acabaven.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Johnny, necessito diners per
desintoxicar-me. Vull sortir d'aquesta merda.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Tranquil. Te'ls busco. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">I tant que me'ls va buscar, el
malparit. L'Àngel em va fer un préstec, garantit amb les meves
accions de la societat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Quan vaig recaure sense haver
tingut temps d'omplir una altra vegada els meus comptes, la dona de
l'Àngel ho va aprofitar per fer-se amb la meva part de "Nomuertos".
L'Àngel no sabia ni què signava, anava tot el dia borratxo, però
aquella mala pècora sí que ho sabia, sí.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Vaig vendre la casa i em vaig
tornar a ingressar. Aquell cop sí que vaig aguantar, però
"Nomuertos" ja no era meu. Quan vaig tornar a sortir de la
clínica, vaig anar a veure l'Àngel. Vaig cridar, amenaçar,
suplicar... Li vaig trencar la cara a en Johnny... De res no va
servir. Vaig haver de tornar a Vic. I va ser molt difícil. Quan
tothom sap què has estat i per què has hagut de tornar, és difícil
relacionar-te. És difícil fins i tot sortir al carrer.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Em passava el dia assegut en un
bar, amb un tallat al davant, fumant un cigarret darrere de l'altre,
fins que el meu oncle em va oferir una feina.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Manel. Em diuen que ja no prens
res? És veritat?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Sí padrí, és veritat. Ja no
prenc res.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Per què no treballes per mi a
la benzinera? Et pagaré 1.500'00 euros i et donaré el torn de matí.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">I així vaig tornar a començar.
Em llevo a les sis, em maquillo, agafo l'autobús i treballo a la
benzinera fins a la una del migdia, dino amb els meus pares i faig la
migdiada veient el culebrot de TV3.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Dormo molt, ara. Com si hagués
de recuperar el son que la coca em va prendre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'Àngel continua fent gires. Es
va divorciar de la model fa anys i, naturalment, ella el va
esquilar. Ara només toca a locals petits. Utilitza encara el nom de
"Nomuertos" per arrossegar antics fans, però no és ni una
ombra del que va ser. L'últim cop que va a tocar a Barcelona vaig
anar al concert, però no vaig provar de parlar amb ell. Només per
la manera de moure's en l'escenari vaig saber que estava acabat, com
a músic i com a persona. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Jo, si més
no, encara sóc una persona, encara tinc ill.usions, encara conservo
una part de la innocència de la joventut.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Segurament es podria pensar que
he desaprofitat totes les oportunitats, que he deixat passar tots els
trens, que és ridícul que hagi acabat així. Jo mateix penso de
vegades que la meva vida d'estrella del rock només ha estat un
somni, que sempre he treballat a la benzinera. Però els retalls de
diari i les cançons que de tant en tant sonen a la ràdio em
recorden que no, que no ha estat cap somni. Que sóc un "Nomuerto"
i que sempre ho seré.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Encara que ara ja no tingui
limusina i hagi d'esperar aquest maleït autobús que no vol arribar.
</span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">6-8-2013</span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-67987290964785963952016-06-29T07:30:00.003-07:002016-07-03T00:54:04.134-07:00<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5JmqE7MIjjqlwb2RAIGrmRc0ozBQBNQ_waoF2mZi6s6HOj9VCzaLn11DgK6GNLeJxZDNSOnv0ZYgDWYXu_cDXY-SsWUX9qCrHbuOiKFQ1B_EOarXkRNaY1USYwzBIXuxJkDqFcsINiCY/s1600/El+Mal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5JmqE7MIjjqlwb2RAIGrmRc0ozBQBNQ_waoF2mZi6s6HOj9VCzaLn11DgK6GNLeJxZDNSOnv0ZYgDWYXu_cDXY-SsWUX9qCrHbuOiKFQ1B_EOarXkRNaY1USYwzBIXuxJkDqFcsINiCY/s320/El+Mal.jpg" width="283" /></a></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>EL
MAL</b></u></span></span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Sóc El Mal. Ho sóc. A un ésser
pervers, incontrol.lable, pelut, traïdor i sense amics, només se'l
pot anomenar així. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Visc dels altres, sense fer res.
Esclavitzo als que m'envolten i, si no fan el que vull, o fins i tot
quan ho fan, els castigo. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Acabo d'entrar a l'habitació de
la vella. No vol que hi entri perquè em frego en la seva roba i les
amigues se'n riuen d'ella, quan porta els jerseis plens de pèls.
Però, mmmmmm, m'agrada tant el tacte de la llana ! </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">M'acosto al mirall de l'armari,
faig cara de dolent. Miolo: "Em dic Loui Cifer", com Robert
de Niro a "El Cor de l'Àngel". Si ara tingués una gateta
al costat, embogiria per mi. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">M'estiro sense deixar de
mirar-me, clavo les ungles ben fort a la moqueta, em destapo les
oïdes amb uns quants moviments de cap i surto lentament de
l'habitació. La vella és al silló, ben espatarrada. El llavi
superior li tremola i ronca com una marmota. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Flexo les potes, salto i...
"pataplof", aterro a la seva falda.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Ah ! M'has despertat ! Dolentot
!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Meowh -fote't- meeeoowh -vella
fastigosa-. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Pobrissó... Que tens gana ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Gana ? I és clar que tinc gana.
Quina pregunta. Per què et penses que he saltat sobre teu ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Però encara no és l'hora
-m'acaricia el cap-. El veterinari va dir que menjaves massa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El veterinari va tenir sort de
rebre només una mossegada. Què mal servit que estic, punyeta ! En
fi, caldrà util.litzar els grans remeis... Em posaré panxa amunt.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Oh ! Ja saps que no puc
resistir-me si et poses així.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Arronso les potes i li ensenyo
toooota la panxa perquè pugui acariciar-me amb les seves mans
nuoses.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- D'acord, d'acord...</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La maleïda s'aixeca de sobte i
marxa. Ai, ai, ai, gairebé vaig de cap per terra. He hagut de fer un
bot d'equil.librista per caure de quatre potes. Brrrrr. Quan torni la
vella l'esgarraparé, la mossegaré, li desfaré les sabatilles, li
foradaré el jersei, li... Però... Un moment... És aquest soroll el
de l'armari de la cuina ? És aquest esbufec el que sempre fa quan es
posa de puntetes ? És el "clic" del llautó contra el
marbre ? El de la llauneta de menjar ? Sííí ! Sííí ! Ho és !
Ho és ! La llauneta ! La llauneta ! La llauneta !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Surto corrents cap a la cuina, la
vella té a la mà una llauneta amb la foto d'un gat presumit i
n'aboca el contingut al plat d'alumini. La foto és un xurro, però
la olor que m'omple les narius és: Sublim ! Espectacular ! Aromes de
llorer, de vi dolç, de... pastanaga bullida, eeecs ! Però, per
damunt de tot: aquella olor a vedella estofada que m'emociona.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Arribo esbufegant al costat del
plat. És cert que estic gras. I segur que tinc col.lesterol. Demà
començaré la dieta, però avui... Avui fico la cabota dins del plat
i endrapo com un lladre. Mastego, empasso i llepo fins que el deixo
net com una patena.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Bé. Estic satisfet. Finalment,
he estat ben servit. La vella ha fet el que calia sense que hagi
hagut d'insistir-hi gaire. Per què doncs, quan més ben predisposat
em sentia envers ella, va i ho esguerra ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Ai, el meu "Pitxurri".
Et venia de gust la llauneta, eh ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">"Pitxurri". "Pitxurri
!". "Pitxurri !!!!". Em frego amb les seves cames i,
quan m'he situat darrera d'ella, li queixalo un peu.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- "Pitxurri !!!!"
Dolent !!!!!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Per què m'ha de dir "Pitxurri",
la mala bèstia ? A mi ! Al Mal ! Surto a la carrera una altra
vegada. Calia ensenyar-li qui mana aquí. A mi ningú em diu
"Pitxurri" ! M'amagaré sota el llit. Allà no hi arriba.
Aviam si es fica a la mollera d'una vegada que no es juga amb mi, que
no em pot anomenar d'aquesta manera tant indigna.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Arribo a l'habitació, sento les
seves passes insegures darrera meu. Un parell de salts i estic
salvat. Però llavors... </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Demà no hi ha llauneta !</span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Meowh ! Freno en sec. Suor freda.
Torno a ser davant del mirall. M'hi miro. Faig cara de
circumstàncies. Que dur que és ser El Mal. </span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"> 25-10 2011</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-44640447950947946192016-06-25T10:42:00.002-07:002016-06-26T00:23:04.248-07:00<div align="center" class="western" style="line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>NEXUM</b></u></span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">(publicat al Recull de contes
"Tot és possible")</span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 0.35cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El blanc immaculat de les
parets de pladur reflecteix </span>amb força el llum de les
llanternes a piles. Com cada nit, he descaragolat els quatre visos
que asseguren la porteta, he tret el cap per comprovar que sóc on he
d'estar, i he sortit de la màquina.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Al magatzem no hi ha mai ningú. Mai no hi ha cap objecte. Només les
parets, tan blanques, la porta blindada i el pom per obrir-la. Un pom
que no em serveix per a res. La porta la tanquen per fora.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Amb el pretext que les imatges de la màquina fent el seu manteniment
nocturn podrien dur a descobrir-ne els secrets del seu funcionament,
High Tech Bcn SA, l'empresa per la qual treballo, va imposar a la
fàbrica on l'han instal.lat que quedi tancada cada nit en un lloc
segur, amagada de mirades indiscretes, i que cap càmera la vigil.li.
Per això jo també sóc aquí. Sol i tancat en una presó blanca,
embolcallat pel tènue llum de les làmpades portàtils.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Trec d'un compartiment la cadireta i la taula plegables i engego la
tablet.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Mentre la tablet arrenca, vaig cap a un recó de la sala i aixeco una
de les rajoles del terra, agafo de dins del forat un parell de bosses
i les obro. Cigrons amb verdures i ànec a la taronja. Els cigrons
encara cremen. No sé qui va desenvolupar aquestes bosses hermètiques
que permeten mantenir el menjar calent, però es mereix el Nobel. En
l'aspecte culinari, HT em cuida, no ho puc negar. No és com el
menjar de la dona, i enyoro menjar-me unes braves o uns callos de
tant en tant, però és sà i té bon gust. Tampoc sé qui em deixa
el menjar. Ha de ser un empleat de la fàbrica subornat per HT, però
no l'he vist mai.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Sec a la cadireta i començo a menjar depresa. A les cinc del matí
he de tornar a entrar a la màquina. I encara que falten deu hores
fins a les cinc, he de fer moltes coses. Normalment miro els
missatges de la dona i dels nens, els de la companyia, xatejo una
estona i practico una mica de gimnàstica abans d'anar a dormir.
Comptant que he de dormir vuit hores, me'n queden dues per a tot
això. Són poc. Massa poc. De tota manera, avui no crec que faci res
del que faig habitualment. Estic molt nerviós. Avui he de posar fi a
aquesta situació.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
HT m'ha explicat una pila de vegades que no es poden canviar les
condicions de treball, que l'acord que tenen amb la fàbrica de
cotxes és immodificable, que perquè la màquina rendeixi ha de
treballar com a mínim deu hores... Però els dies se'm fan molt
llargs.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Passo deu hores dins de la màquina, soldant, repassant juntes,<span style="color: black;">
fent </span>una llarga llista de tasques repetitives, empresonat dins
del minso habitacle on m'amago per treballar, havent-me de refiar
dels automatismes que hi han incorporat per a fer les meves
necessitats físiques, bevent del tubet connectat al dipòsit
d'aigua, sense deixar de prémer botons en cap moment, a desgrat de
la calor que pugui passar i del mal que em puguin fer els dits.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
I quan s'acaba la feina, surto de la màquina només per quedar-me en
aquesta sala. Passo d'una presó a una altra una mica més gran. Com
si visqués dins d'un d'aquells jocs de nines russes.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Fa sis mesos que visc d'aquesta manera. Sis mesos en què els meus
dies han estat tots exactament iguals. Sis mesos eterns. Sis mesos...
I no puc més.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Quan treballava al circ tot era diferent. No gaudia de cap luxe, és
cert, però quan sortia de la caravana a primera hora del matí i
estirava els braços per saludar al Sol, sentia que la vida era meva.
Una vida nòmada, d'exercici físic, de converses amb els companys,
d'espectacles i aplaudiments.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Però cada cop era més difícil instal.lar el circ. Els ajuntaments
no ens hi volien perquè treballàvem amb animals, la gent ja no
tenia diners per gastar i les despeses no paraven d'augmentar.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'hauríem d'haver tancat. Hauríem d'haver desistit i haver-nos
buscat una altra feina. Però no ho vam fer. Vam demanar un enorme
crèdit que ens va permetre sortir a l'estranger, a sud-amèrica,
només perquè ens robessin la recaptació a Buenos Aires i
requisessin els lleons al Brasil.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Els pocs diners que ens quedaven van servir per a pagar-nos els
bitllets de tornada a Europa. La companyia es va desfer i el crèdit
va quedar sense pagar. Ens pensàvem que el banc no ens trobaria,
nòmades com érem, però un dia la policia es va presentar al bar on
feia de cambrer i em va detenir. "Sap que vostè és avalador
d'un crèdit?" "Sap que la pena de presó per no pagar-lo
és de cinc anys?" "Sap que el banc li ha proposat un
acord?"</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Vaig acceptar l'acord. Trenta-cinc pàgines d'acord. Em posava a
disposició del banc per a treballar de franc allà on el banc
volgués durant tres anys. Així retornaria el deute. Després podria
tornar a fer vida normal.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Acabo de sopar. La tablet és al meu davant. M'espera. Obro el
correu. Aquesta situació ja ha durat massa. Em cau el cabell, em fa
mal l'estómac. No puc suportar més aquesta feina ni aquesta vida.
La dona hi està d'acord: millor la presó que això.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
"A l'atenció d'HT. Com que no puc suportar més les condicions
de la feina que m'han donat vull trencar el contracte i anar a la
presó. Potser es pensen vostès que sóc idiota. Però no ho sóc.
El robot que vostès han venut a la fàbrica és un frau. No funciona
sense que un humà tancat a dins el faci funcionar. I la fàbrica no
ho sap. Per què sinó m'hauria d'amagar constantment? Si es neguen a
trencar el contracte, m'esperaré a que obrin la porta demà al matí,
ho explicaré tot a la fàbrica i els arruïnaré."
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Segur que no és un text ben escrit, legalment parlant, però sí que
és clar. Molt clar.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Premo la tecla i envio el mail. Merda de banc, merda d'empreses. Ara
us fotré.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Mentre espero la resposta llegeixo els mails de la família per
oblidar els nervis. La dona em demana que m'ha dit HT, l'Albert ha
tret un excel.lent en geografia i el Marc té un refredat. Començo a
escriure-li un mail a la Lourdes, però hotmail m'avisa que he rebut
un missatge. És d'HT.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
"Bona nit Sr. Ferrer. Hem llegit el seu mail. Li hem de dir que
ens l'esperàvem. No ha deixat vostè de plantejar demandes en els
darrers dies: vol un mòbil, vol una ràdio, vol veure als fills, vol
menjar casolà preparat per la seva dona, vol veure a la seva dona...
Com bé sap, totes les seves demandes són impossibles de complir. I
a efectes pràctics, també la seva actual demanda ho és, tal com es
dedueix de la clàusula dos-cents vint del contracte que va signar
amb l'entitat bancària i de la clàusula cinc del contracte que HT
va celebrar amb l'entitat.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
220.- En cas que el treballador es negui a fer la feina assignada,
essent aquest un contracte dels anomenats Nexum, i a la vista dels
perjudicis que la seva actuació passada ha produït a l'entitat, el
treballador passarà a ser propietat de l'entitat, a tots els efectes
i a perpetuïtat.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
5.- L'entitat cedeix el treballador a HT perquè l'assigni al lloc de
treball que consideri oportú. En cas que el treballador incompleixi
el contracte, el banc cedeix a HT tots els seus drets sobre el
treballador.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
En definitiva. Si incompleix vostè el contracte perquè es nega a
fer a la feina o perquè explica a la fàbrica la seva situació
(això també seria un incompliment), HT passarà a ser la seva
propietària. Li recordem Sr Ferrer, que la darrera reforma laboral
estableix que en els contractes anomenats Nexum el treballador passa
a ser propietat de l'empresari a tots els efectes per un temps
determinat. I si incompleix el contracte, passa a ser propietat de
l'empresa per sempre. Com un objecte.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Li avanço que, si incompleix el contracte, l'assignarem exactament
al mateix lloc de treball per sempre més. D'altra banda, en cas que
ens produís el perjudici amb què ens amenaça, essent vostè
propietat d'HT i com que no podríem continuar confiant en vostè,
aquesta empresa el tractaria com es tracta a una eina inútil. Crec
que fins i tot vostè sap que es fa amb les eines inútils.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Li prego que entengui que no podem fer altra cosa, Sr Ferrer. Un
robot és petit per definició, només un nan pot tancar-se a dins, i
no tenim cap altre nan a la nostra disposició.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Per tant, Sr Ferrer, li demanem que reconsideri la seva postura i que
ens comuniqui les seves intencions abans que acabi la nit per tal de
prendre les mesures oportunes. Atentament...."</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Sento com la suor comença a baixar pel meu front. La vista se
m'enterboleix. Miro fixament la pantalla de la tablet sense veure-la.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No havia llegit l'acord. Cap home de circ és capaç de llegir-se un
contracte de trenta-cinc pàgines!</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Començo a plorar en silenci. Les llàgrimes baixen per les meves
galtes, unes llàgrimes amargues, com la meva vida.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Al circ era feliç. Tots érem feliços. Al circ, la meva alçada no
era un problema. Ésser un nan no era un problema quan portava una
vida tant al marge de les lleis com podia, i ara en canvi, quan
compleixo les lleis, ésser un nan em condemna a viure tancat en un
robot.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Els bancs, les multinacionals i l'Estat, aquells que fan les lleis,
aquells que ens diuen que les lleis són justes, m'han convertit en
un objecte. Sóc una eina de característiques especials, útil
mentre funcioni i obeeixi.</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La tablet torna a esperar-me. La pantalleta brillant és allà. El
cursor parpelleja com si em demanés que respongués el mail d'HT.
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Escric: Continuaré. Envio la resposta i em quedo assegut a la
cadireta, davant de la taula buida, en una sala buida, embolcallat
pel llum blanc i fred de les làmpades portàtils.</div>
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
8-9-13</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-33343318762000163992016-06-25T10:28:00.002-07:002016-06-26T00:24:33.007-07:00<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>CONILL</b></u></span></span></div>
<div align="center" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Em vaig posar els shorts blaus,
les bambes sense mitjons i una samarreta de màniga curta cenyida.
Vaig treure el cap per la porta del dormitori abans de sortir al
jardí. L'Encarni encara dormia.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Eren les onze del matí d'un
dissabte i feia solet. Semblava un bon moment per tallar les
bardisses, un bon moment per parlar amb la Jessy sense despertar
sospites. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig obrir la porta procurant no
fer gaire soroll i vaig anar cap a la caseta metàl.lica del jardí
on guardava les eines, mentre mirava cap a la finestra de la cuina
dels veïns. La Jessy acostumava a estar-se allà les primeres hores
dels dies de festa, hi preparava l'esmorzar dels fills i escoltava
una mica la ràdio mentre llegia amb un cafè al davant. El seu marit
i els nens es llevaven més tard que ella.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Cada dissabte ho fèiem així: Si
l'Encarni dormia, jo anava cap a la caseta de les eines i si la Jessy
estava sola em feia un senyal i sortia també al jardí. Si no estava
sola, jo saludava al marit o als nens amb la mà, trastejava una mica
dins de la caseta i me'n tornava cap a casa meva.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aquell dia estava sola. Em va
somriure, es va alçar, va doblegar el diari i va sortir de la cuina.
Va arribar al costat meu en el mateix moment en què jo començava a
fer anar les tissores. També dúia uns shorts, bambes i un top
cenyit. Té un cul tan ben fet, un ventre tan plà, unes mamelles tan
maques, que gairebé li proposo fer-ho allà mateix, oblidant-nos de
les nostres parelles, dels nens, dels veïns de les cases del davant
i de tota la resta.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Que guapa que ets, Jessy.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Va somriure.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Tu tampoc estàs malament.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Encara dormen, a casa ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sí. I l'Encarni ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- També. Surts a córrer ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sí. T'agrada el meu conjuntet
?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- M'encanta. Però no m'agrada
que et vesteixis així per aquí. El de la casa de la cantonada és
un sortit, segur que et repassa de dalt a baix quan passis pel
davant. Per què no t'ho poses dilluns ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Que ets burro ! -va fer cara
d'entremaliada- Dilluns no puc. Com vols que vagi així a treballar ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Doncs fes-ho a l'hotel -em va
sortir la vena viciosa-. Vaaa... M'encantaria menjar-te els mugrons
amb aquesta samarreta posada.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Mmmm... No ho sé... Potser
sí...</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">M'estava escalfant. Estava a punt
de proposar-li alguna imprudència, quan alguna cosa va sortir de les
bardisses i es va posar a sobre del meu peu, alguna cosa viva. Vaig
fer un salt enrere, un “què és això !”, i ella també va
recular, sorpresa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Davant meu, immòvil, hi havia un
conill.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ui. Mira Jessy. Hi ha un
conillet.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig acotar-me i vaig agafar a
l'animaló amb les dues mans. Era petitó, peludet i suau, de color
marró, i em mirava fixament, espantat, orelles alçades. Però no va
provar de fugir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Aviam -va dir- Deixa-me'l
veure.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Va passar mig cos per sobre de
les plantes i va posar les seves mans a sota de les meves per agafar
al bitxo. En sentir el contacte de la seva pell, em vaig estremir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Pobreeeet. Qué bonic ! -va
acostar-se'l al pit per examinar millor la meva troballa-</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Qui pogués ser conill.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ets un obsès -va respondre'm
suaument-. Com pots pensar en això davant d'aquest animalet tan maco
?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En aquell moment la porta de casa
es va obrir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Surt l'Encarni -vaig dir
fluixet-. Quedem per la tarda ? A les cinc ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ok. A casa teva.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Hola ! Bon dia ! Mira que he
trobat !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La meva dona es va acostar amb
cara de son</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Un conill ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Va acostar la cara a les mans de
la Jessy i vaig sentir una sensació estranya. Les meves dues dones,
una davant de l'altra, en actitud amable. No em vaig sentir malament.
L'Encarni no ho sabia, però per a mi ella era el passat i la Jessy
el futur.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- D'on ha sortit ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- De les bardisses -vaig
ensenyar-li les tissores de podar-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Talles tant les bardisses que
és estrany que encara en quedin.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La Jessy em va llençar una
mirada de dubte que l'Encarni no va captar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Per què no ens quedem el bitxo
? -vaig preguntar per canviar de tema-. Segur que als nens els
agrada.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Jo no el vull, la Jessy el va
apartar dels seus pits i el va donar a la meva dona.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Llavors, l'Encarni li va fer una
petició una mica estranya.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Per què no el compartim, el
conillet ? -l'animal s'arronsava dins de les seves mans-. Dona'm una
de les cintes que portes al canell, li lligarem a una pota. Així,
encara que s'estigui amb nosaltres, també serà una mica teu. Segur
que als teus fills els farà gràcia que dugui una cosa teva quan
vinguin a veure'l.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ah... -la Jessy es va quedar
una mica parada davant de la petició, però va reaccionar bé-.
D'acord -es va deslligar una polsera vermella de fil trenat i li va
donar a l'Encarni-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- L'hi lligarem a una pota.
Albert -va dir la meva dona-, els nens ja mandregen. Vens a
preparar-los l'esmorzar o et quedes amb la Jessy ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No, no. Ja vinc.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- I jo també marxo. Vaig a
córrer.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Un breu comiat i cap a casa, que
els nens s'havien de llevar i marxaven cap al futbol.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Per la tarda, després de dinar,
l'Encarni va marxar cap a les classes de danses brasil.leres, els
nens a jugar a casa d'uns companys d'escola i el marit i els fills de
la Jessy cap a no sé on. Vaig veure una estona la tele fins que, a
les cinc, la meva adorable veïna va picar a la porta del darrera i
vam gaudir dels nostres cossos lliurement, com cada dissabte que ens
deixaven, com cada migdia de dilluns i dimecres.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Van anar passant els dies
normalment: feina, nens, Jessy, Encarni, feina... El conill, bé, la
conilla, perquè era femella, era l'atracció de la casa. Com que
calia trobar-li un nom, l'Encarni va suggerir el de Jessy. “Com que
estaves amb ella quan l'has trobat...”, va al.legar. No em va
agradar gaire, però als nens els va encantar la idea i no volia
tancar-me en banda, no volia que la Encarni sospités un interès
massa gran en la Jessy.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Durant un parell de setmanes, tot
era conilleta. Que si la Jessy s'havia menjat la pastanaga, que si no
li agrada el pinso, que si l'hauríem de portar al veterinari...</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Mai m'han agradat gaire els
animals, però el bitxo tampoc em molestava, així que vaig començar
a portar-li menjar de tant en tant, a netejar-li el cabasset i a
fer-li muixangues. Però la que hi tenia un interès especial era
l'Encarni. A banda de preparar-li uns bons plats de verdures i de
pinso, havia escurçat la cinta que li havia donat la Jessy de debò
i li havia lligat a una de les potes. Al bitxo no li agradava la
cinta, se la treia a cada moment, però la meva dona li posava una
vegada i una altra, dos cops al dia si calia, amb un interès
desmesurat que ratllava en la obsessió.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Hauria d'haver-ho sospitat. Ho
hauria d'haver fet. Però era impossible. Totalment impossible.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Un dilluns al migdia, la Jessy no
es va presentar a la nostra cita. Vaig esperar-la mitja hora, una
hora, la vaig trucar al mòbil, li vaig enviar missatges, però no
vaig rebre cap resposta. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aquella tarda va ser horrible.
Pensava que alguna cosa li havia passat, però no sabia què podia
fer. No podia trucar-la a casa i no tenia el telèfon de la feina.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan vaig sortir de la feina vaig
tornar cap a la urbanització a tota velocitat. La casa dels veïns
estava fosca i en silenci. No era normal. No hi havia ningú, ni tan
sols els nens.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig entrar a casa meva ben
nerviós. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Papa, papa !!! -els meus fills
se'm van llençar al damunt-. La Jessy ha caigut i s'ha fet mal !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">El meu petit duia a la conilleta
abraçada. Un embenat molt ben fet gairebé l'embolicava.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Pobreta ! Què li ha passat ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- La mama se l'ha trobada
sagnant, amb un tall a la panxa. Es veu que anava per sobre del
marbre de la cuina, ha ensopegat, ha llençat un got al terra i ha
caigut al damunt. Quan la mama ha tornat de treballar se l'ha trobada
malferida i l'ha dut al veterinari.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Caram -vaig agafar al pobre
bitxo-. Sembla que l'han curada bé. Es posarà bona ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sí, el veterinari li ha dit a
la mama que sí.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- On és, la vostra mare ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- És a danses, papa. No te'n
recordes mai !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">I van continuar passant els dies.
La Jessy no apareixia. I tampoc el marit, ni els fills. El dijous
tampoc va venir a l'hotel. Jo patia com un verro però no gosava
preguntar a ningú per ella. Va ser l'Encarni la que va treure el
tema una nit què vèiem una série a la tele.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Has vist als veïns,
darrerament ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Doncs, no. Fa dies que no els
veig. Per què ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Gairebé no podia dissimular els
nervis.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- És que jo tampoc no els he
vist. Potser els ha passat alguna cosa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No siguis agorera, dona... -no
em va agradar que pensés que la Jessy podia haver patit un
accident-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- A la vida pot passar de tot -em
va mirar enigmàticament-. De tot.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La conilleta va trigar un parell
de setmanes en estar totalment curada. El dia què el veterinari li
va treure els punts de la panxa, va ser el mateix dia que la meva
Jessy va tornar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- T'has fixat que torna a haver
llum a casa dels veïns ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'Encarni batia ous per fer una
truita de patates. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No. Quan he tornat de la feina
no n'hi havia.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Doncs sí -batia a tota
velocitat-. Sembla que la veïna va patir un accident -va deixar de
batre de cop-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Un accident ? -una llum
vacil.lant es va encendre en el meu cervell- Un accident ? Quina mena
d'accident ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Doncs no ho sé. M'ho ha dit la
de la casa de la cantonada. I semblava contenta. No soporta a la
Jessy.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Què li ha fet ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Diu que busca al seu marit.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Al sortit aquell ? A tu sempre
et mirava el cul quan anaves a llençar les escombraries.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La meva dona em va mirar,
escèptica.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ui, d'això deu fer anys que
te'n vas adonar. Segurament quan encara em miraves.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Au va, fes la truita -no tenia
ganes d'entrar en una discussió-. I què li ha passat a la veïna ?
-vaig procurar que la meva veu sonés neutre-. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No ho sé. No m'ho ha dit.
Només m'ha dit que ha estat a l'hospital.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Pobre Jessy, pensava. A
l'hospital. I tants dies ! I per què ? Un accident, una apendicitis,
un... Un què ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Potser hauríem d'anar a
preguntar què li ha passat, no ? Són els veïns.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Anem-hi demà. Ara és tard. Si
ha estat fotuda voldrà dormir. A més a més -ho va dir en un to
estrany- hem de donar-li les pastilles a la conilleta.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'endemà vaig picar directament
al timbre de la Jessy quan vaig tornar de treballar. El seu marit em
va obrir la porta, em va fer seure al menjador i em va oferir una
cervesa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Què us ha passat ? Ens han dit
que la Jessy va patir un accident.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En Manel em mirava atentament,
amb cara de cansat.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Saps que va preguntar per tu,
a l'hospital ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Em vaig quedar glaçat. Sense
saber què dir.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Quan es va despertar. Es va
despertar i va preguntar per tu. No per mi. Per tu.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">No estava enfadat, només cansat.
Cansat com deivia estar l'Encarni, cansat com estava jo, de fet.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No ho sé, Manel. No...</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Havia de dir alguna cosa, però
què es diu en aquests casos ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Calla Albert, calla. No cal. No
ho empitjoris.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig dubtar un instant. Me
n'havia d'anar ? Havia d'imposar la meva presència a aquell home que
ho sabia tot ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Què li va passar ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Ho havia de demanar. M'estimava a
la Jessy. Com podia deixar de demanar què li havia passat si havia
acabat a l'hospital ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No se'n recorda gaire -li
costava contestar-me, però semblava que aquella setmana i escaig a
l'hospital li havia deixat temps per a assimilar que la seva dona i
jo ens estimàvem. Parlava sense acritud, amb ressignació-. Diu que
va caure contra un panell de vidre dels que separen els despatxos del
lloc on treballa. De la resta, no en recorda res. Ni de per què va
caure, ni de per què es va trencar el vidre... Res de res. Ha estat
a punt de morir, saps.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Es va fer un silenci incòmode
abans que fes la pregunta definitiva, allò que m'havia dut a aquella
casa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Manel... La puc veure ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ni parlar-ne -una altra vegada
aquella mirada cansada-. Quan estigui bé parlaré amb ella i ja
veurem què passa. Però mentrestant no tornis a acostar-te per aquí.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La negativa em va emprenyar una
mica. Qui era ell per negar-me que veiés a la dona que estimava ? El
seu marit ? La seva relació amb la Jessy estava tan morta com la
meva amb l'Encarni.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Albert, sóc caçador. Te'n
recordes ? He tret l'escopeta de l'armari i la tinc carregada -se'm
va acostar una mica, entrellaçant els dits, recolzant els colzes a
les cames-. Només t'he deixat passar perquè volia dir-te a la cara
que sé el què heu fet. Quan hagi pogut parlar amb la Jessy ja ho
veurem: ens divorciem, marxem d'aquí, li explico a l'Encarni... Ja
ho veurem. Però si mentrestant torno a veure la teva cara de fill de
puta per aquí, et mataré.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Aquell to de veu calmat, aquella
amenaça freda. Me'l vaig creure. I tant que me'l vaig creure ! Per
això em va sorprendre tant la meva pròpìa resposta.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Mira, Manel -jo també ho vaig
dir tranquil.lament-. M'estimo a la Jessy. Me l'estimo amb bogeria.
Respectaré els teus desitjos. No m'acostaré més per aquí, però
t'enviaré un mail cada dia per saber com està. I vull que me'l
contestis. Això sí, vigilaré la teva casa, i el primer dia que
vegi a la Jessy llevada, picaré a la teva porta. Potser tu ets
caçador i tens armes, però t'asseguro que si no me la deixes veure
quan ja pugui caminar, agafaré un ganivet de cuina, et tallaré els
ous, i te'ls faré menjar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig deixar al Manel assegut al
menjador i vaig sortir d'aquella casa tremolant. La meva vida
canviava. En uns segons havia posat en joc el meu destí, la meva
casa, el veure els meus fills, els diners del compte... Tot en joc.
Tot apostat a que la Jessy voldria deixar al seu marit per mi.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan vaig entrar a casa meva, els
meus fills encara dormien. L'Encarni era a la cuina, acotada davant
del jaç de la cunilleta. Li estava posant alguna cosa a l'aigua.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Em fa mal el cap -va fer un bot
i el flascó que tenia a la mà gairebé li cau al terra-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- M'has espantat !!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Dona, ho sento -ella i l'animal
em miraven, esglaïades les dues-. Me'n vaig a dormir. No soparé.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Ah, d'acord.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Com està el bitxo ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sembla que està millor
del,tall, pero no es mou gaire.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Per què no la portem al
veterinari ? Potser no està ben curada. I, escolta, per què no li
treus aquell cordill de la pota ? No li agrada, se'l treu tot el dia.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Oi que la cuido jo, a la Jessy
? Doncs no t'hi fiquis.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Cap pregunta sobre els veïns,
cap retret, cap observació sobre l'hora que havia tornat de la
feina. Aquella dona em fastiguejava cada dia més.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Fes el que vulguis.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Van passar un parell de setmanes.
El Manel contestava als meus mails amb un “Va fent”. Cada dia un
“Va fent”. L'Encarni no va demanar mai per la veïna, i la
conilleta va deixar de treure's el cordill. Cada vegada es movia
menys, i vam acabar per haver-li de posar el menjar al davant.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Una nit m'hi vaig acostar. El
menjar estava intacte, només havia begut una mica d'aigua.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Encarni !! Encarni !!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Què ? -va recolzar-se al marc
de la porta-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- El bitxo s'està morint. No
menja.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Dilluns la duré al veterinari.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No sé pas si hi arribarà. Per
què no la portem demà ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Demà és diumenge.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- A urgències.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Recordes el que ens va costar
l'operació del Pipo ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Dona, als nens els agrada.
Recordes el mal tràngol que van passar quan es va morir el gos ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- I tu recordes que ens vam
gastar un munt de diners i no va servir per a res ? A més a més, fa
poc que la tenim, la Jessy, no li han agafat tant d'afecte.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- D'acord. Però dilluns la
portem.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig acaronar el llom de
l'animaló i vaig pujar a l'estudi a enviar el meu mail diari.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Diumenge pel matí em vaig llevar
tard. Ja no sortia a tallar les bardisses.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Els nens ploraven.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- La Jessy s'ha mort, papa.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">L'Encarni va deixar caure una
llàgrima de cocodril mentre acariciava els caps dels meus fills.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- L'enterrarem al bosc. Quan el
papa hagi esmorzat agafarem una pala i anirem tots al peu d'aquell
arbre tan gros i la deixarem allà. Així sabreu on és i la podrem
anar a visitar algun dia.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Dit i fet. Vam sortir a mig matí
i vam caminar uns minuts per darrera de la casa fins a un gran roure.
El meu fill petit duia a la cunilleta dins d'una bossa de plàstic.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig treure la Jessy de la bossa
i la vaig deixar dins del forat que havia cavat. El cordillet encara
era allà lligat a la seva pota. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Què fas ? - l'Encarni va
reaccionar exageradament, gairebé amb fúria quan li vaig voler
deslligar aquell cordillet malastruc-.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No el va voler mai.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Però jo sí que volia que el
portés. Jo sí.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Els nens ens miraven estranyats.
Jo tenia la pota de l'animal a les mans i la seva mare gairebé em
cridava.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Deixa-li el cordill -va manar-.
Deixa-la com estava. Com estava !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig tornar a mirar les cares
dels nens, cares d'incomprensió. Vaig deixar el bitxo i el vaig
cobrir amb unes quantes palades de terra, prous com perquè no
l'olorés un altre animal.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vam tornar en silenci cap a casa.
La mort del bitxo, aquella reacció de l'Encarni. Just quan entràvem
al jardí per darrera de casa es va posar en marxa una sirena. Vaig
córrer cap a la porta del davant. Una ambulància sortia de casa de
la Jessy a tota velocitat, amb els llums d'emergència encesos, i
l'Audi del Manel va sortir darrera d'ella.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig entrar a casa, vaig córrer
cap a l'estudi. No hi tenia cap mail a l'ordinador. Cap ni un.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig baixar a corre-cuita les
escales, els nens em miraven sorpresos des del rebedor.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Me'n vaig !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- On vas ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La meva dona es va posar davant
meu.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Surt del mig, collons !!!</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La vaig apartar d'una empenta,
vaig agafar les claus del cotxe i vaig marxar cap a l'hospital.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En Manel era a la sala d'espera
d'urgències, plorant com un nen amb el cap entre les mans.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- No hi han pogut fer res. No
saben ni tan sols què li ha passat.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Assegut a la cadira del costat,
incòmode, nerviós, sentint-me ridícul perquè anava a explicar-li
una teoria absurda, vaig començar a parlar de la Jessy i de mi, del
jardí, de les bardisses i de la conilleta, d'un cordillet i de
l'Encarni, de les seves danses brasileres, dels menjars exòtics que
la seva mestre li ensenyava a preparar.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan vaig acabar, en Manel ja no
plorava.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Sóc psicol.leg, Albert. Conec
a la gent del ram i a la gent que encara que no és del ram, s'hi
fica, als qui practiquen estranyes religions i als que saben fer mal
sense tocar ni parlar. Com es diu l'escola de dansa de l'Encarni ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Vaig sortir de l'hospital
determinat a fer una cosa, una de sola. Duia les instruccions del
Manel al cap i les claus de casa seva a la butxaca. Vaig deixar el
cotxe al garatge, vaig agafar un flascó del despatx del Manel. Mai
no hi havia estat, al seu despatx, però les instruccions eren clares
i el vaig trobar de seguida.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Bona nit.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Has tornat tard. Els nens ja
dormen.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- He anat a veure a la Jessy.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">La mirada de l'Encarni oscil.lava
entre la sorpresa i la mala llet.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Hem de parlar, Encarni.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">En els seus ulls hi havia una
espurna de triomf.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Beguem-nos un parell de gots de
vi i anem cap al menjador a xerrar. On has deixat l'obridor ? Ja poso
jo el vi, tu mira que els nens dormin.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Per una vegada, potser
esperançada, la meva dona va fer el que li demanava sense queixes ni
preguntes. Vaig omplir els dos gots de vi del priorat, el més fort
que vaig trobar, i vaig buidar l'ampolleta d'en Manel dins el got de
l'Encarni.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan va tornar, tot estava llest.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">- Té -li vaig atansar el got-.
Brindem pel final d'aquesta història.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Quan vaig veure que es bevia el
vi, vaig sentir alleujament i satisfacció, rancúnia i tristesa. I
també vaig tenir la certesa de que, per fi, alguna cosa vella
s'acabava i una de nova començava.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">12-4-2015</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-23158050792818064262016-06-25T10:26:00.002-07:002016-06-25T10:26:35.581-07:00<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>ESPERANT ELS BÀRBARS</b></u></span></span></div>
<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">(primer premi del I concurs Contes d'Advocats)</span></span></div>
<div>
<br /></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i><b><br /></b></i></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i><b>*Nota</b></i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i> :
Aquest manuscrit va ser trobat en el decurs dels treballs de
restauració de diversos manuscrits medievals. Els monjos, mancats de
pell per les cobertes, utilitzaven de vegades antics textos que
arreplegaven on podien, i és precisament per formar part de la
coberta d’un altre manuscrit que aquesta carta s’ha pogut salvar.
Com a bibliotecari, l’única raó que em fa donar a la imprempta
aquest texte és que el lector conegui la història d’uns homes en
una època violenta, una història que, de no haver estat per un fet
casual, mai no hauria sortit a la llum. </i></span></span>
</div>
<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Presó
d’Empúries, en el tercer any del primer consulat de Maximí</span></div>
<div class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">De
Llivi a qui ho vulgui o ho pugui llegir.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: 12pt;">Segurament
es va aixecar lentament de la cadira de tisora i es va posar a
passejar pel pati. Potser trepitjà el mosaïc que representava els
antics deus al Parnàs per acostar-se al sortidor. És possible que
s’hi remullés els dits abans de tornar a travessar el llindar de
la seva cambra, una de les que envolten el pati. Com que en els
nostres dies no és gaire bo ostentar les riqueses, Deci prefereix
viure en una casa modesta a construir-se’n una d’ostentosa, a la
manera de Neró, com fan els altres latifundistes. Això sí, tot i
que la </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: 12pt;"><i>mansio</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif; line-height: 200%;"><span style="font-size: 12pt;">
és petita, un munt de terres l’envolten, un munt de bones terres.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Sé,
perquè vaig escoltar com arrossegava la cadira, que Aule Deci va
tornar coixejant del pati per seure darrera de la massissa i senzilla
taula de roure. No li agraden els mobles carregats, s’estima més
la consistència de les línies rectes, igual que s’estima la
solidesa marcial de l’estil de Cèsar i menysprea la imaginació
lliure i pueril de Llucià de Samosata. La cambra on rep les
visites, aquella on duia tancat tot el matí, expressa ben a les
clares la inflexibilitat del seu caràcter. Les parets estan pintades
d’un color vermell pàl.lid, sense ornamentació, que només
suporten la càrrega de dues llànties d’oli, clavades en el mur i
que s’encenen cada nit. Al terra, un mosaïc que representa Helios
simbolitza que des d’aquell racó de la casa s’il.luminen les
nostres vides. Aquell és el lloc on l’amo pensa, on pren les
decissions que alteren el curs dels esdeveniments, dels pocs
esdeveniments que trenquen la vida a les províncies. Un dia pot
decidir que fem la collita, el següent, que emprenguem una expedició
contra els bagaudes, els camperols empobrits que ens roben el
bestiar. Són poques, les decissions a prendre, i sempre les
mateixes. En moments diferents, amb resultats diferents, en diferent
orde, els mateixos actes es repeteixen indefectiblement any rere any.
</span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Llivi, vine aquí !</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
veu estentòria i rodona de Deci ressonà en els murs nus. Em
cridava, i quan l’amo et crida cal anar-hi.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Digues Deci -vaig quedar-me dempeus al davant de la taula.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">En
veure’m entrar, alçà el cap. Tal i com m’imaginava, estava
treballant. Examinava un escrit estès a la taula, voltat de rotlles
de papir. A la seva esquerra, gravat en una prima llàmina d’or, el
seu nomenament com a </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Praefecti
frumenti dandi</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
que li atorga el poder de decidir com fer el repartiment del gra
públic entre els pobres de la ciutat i que deu anys ençà ha estat
un dels dos puntals del prestigi de Deci. A la dreta, una daga nua
simbolitzava la implementació del seu poder. Vestit amb una senzilla
toga blanca, de bona i gruixuda llana, somrigué mentre m’assenyalava
el sol de mosaïc que decorava el paviment del despatx.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Avui aquest no llueix gaire.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
No, Deci -vaig limitar-me a respondre. Quan va per feina, a Deci li
agraden les respostes curtes.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Millor. És hivern, fa fred, però si hagués lluït el sol potser no
t’hauria trobat a casa. I et necessito.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Em
vaig sorprendre. És difícil que el verb “necessitar” surti dels
llavis d’un home tan orgullós.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Què he de fer ?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Abaixà
el cap, centrà un instant la seva atenció en els rotlles, en va
deixar un dins de la capsa de nances daurades que era al terra i
començà a parlar, lentament, sense mirar-me.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Tu saps que aquí, a la </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>mansio</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
es viu força bé. El clima és bo, l’aigua clara, tenim
control.lats als bagaudes i podem anar a vendre i a comprar el que
ens manca a la ciutat, que és a quatre passes.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
I ara ja no hi anem gairebé mai.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Millor, millor ! -mogué les mans per treure importància al fet
que ja no sortíssim de la hissenda més de dos cops l’any-. Això
vol dir que no necessitem ningú més. El cas -prosseguí- és que
encara que vivim prou tranquils, a l’altra banda de les muntanyes
la gent pateix, i molt, la violència dels bagaudes i dels bàrbars...</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Començava
a demanar-me on ens conduiria aquell sol.liloqui quan, de sobte, Deci
callà i se’m quedà mirant fixament. La duresa que emergia d’ell,
les arrugues que es dibuixaven en la seva pell en els moments de
crisi, el crani calb i les galtes primes i ben rasurades, acabades en
un mentó quadrat. Tot en ell recordava als antics, als romans de la
República, als vencedors de les guerres samnites que ens miren des
de les estàtues de marbre. Fou llavors quan em féu cinc cèntims de
la situació, directament i sense circumloquis.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Els bàrbars han creuat les muntanyes i han atacat les propietats
dels sertoris.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Deixà
que em recobrés de la sorpresa abans de continuar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Un missatger de Gal Sertori va arribar ahir a la nit per
comunicar-nos la notícia, ell i la seva família es troben bé, però
li han cremat la casa i la collita i li han robat els esclaus.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Però...I l’exèrcit ? On és ?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Els </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>limitanei
</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">que
guardaven la frontera han estat desbordats i els </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>comitatenses</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
de l’exèrcit de maniobra són amb Maximí davant d’Aquilea.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aule
Deci s’aixecà i caminà per la cambra amb les mans a l’esquena,
parlant sense mirar-me. Era un home d’empenta en una societat
poruga, un home que en un altre moment podria haver reunit els
mitjans necessaris per superar la situació i que ara amb prou feines
podria salvar-se a sí mateix.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
El que em preocupa de debò -continuà-, no és la nostra defensa,
tenim homes i armes suficients. El que em preocupa és que el meu
germà desembarcarà la setmana vinent a Empúries i potser prova
d’arribar fins a nosaltres. Cal impedir que creui les muntanyes
mentre la situació no torni a normal.litzar-se -es tombà cap a mi i
se m’acostà amb el pas vacil.lant dels esguerrats-. Necessito que
vagis a trobar-lo per explicar-li el que passa i demanar-li que no
vingui.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Però...I els bàrbars ? -se m’havia posat la pell de gallina.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
No tinc millor colon que tu -respongué-. Ets el més intel.ligent,
el que més ha viatjat, el més instruït. Saps llatí !. I ja
saps que només a tu et demano consell. Hi has d’anar - hi havia un
to gairebé de súplica en les seves paraules que m’afalagà. Em va
parlar com a un amic, no com a un camperol que depenia d’ell. I a
aquesta confiança hi havia una sola manera de correspondre. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Naturalment, Deci, faré tot el possible per acomplir el teu
encàrrec.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Va
somriure afectuosament i em passà un braç per l’esquena, com quan
érem petits.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Sé que arribaràs, trametràs el missatge i tornaràs sa i estalvi,
però necessitaràs diners -m’atansà una bossa plena de monedes-
I... -trià un dels rotlles que hi havia en una caixa-. Té !
Aquest és el missatge per al meu germà. No trenquis el segell, ja
saps que no confia en tu. Si el rotlle arriba sense segellar o amb el
segell trencat, no se’t creurà.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Vaig
prendre el rotlle, gruixut i pesant, lligat amb una cinta vermella i
lacrat amb el segell de l’amo. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
El teu germà no m’ha apreciat mai, Deci.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
El meu germà viu a Roma i viure a Roma és viure en el passat.
Nosaltres, en canvi, vivim en el present, i el present és canviant i
ens exigeix adaptar-nos a situacions noves. I, perquè vegis si n’és
d’important aquest viatge i quines voltes pot donar la vida, et
diré què faré si tornes.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Què faràs, Deci ? -vaig demanar-li, intrigat. Com a
censualista d’unes terres que eren d’ell, podia exigir-me que
portés missatges o mercaderies tan lluny com volgués i sense tenir
en compte els perills, no tenia cap necessitat de prometre’m res.
Per això em van sorprendre terriblement les seves paraules.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Faré més que donar-te la meva confiança o permetre que em tractis
com a un igual.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Això ja ho fas.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Deixa’m acabar, dimonis ! -es féu un silenci incòmode- Et
tornaré sense cap càrrega les terres que el teu pare va cedir-li al
meu.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Em
vaig quedar palplantat com l’imbècil que sóc; la bossa en
una mà, el rotlle en l’altra, el cap rodolant. Un premi important
per un encàrrec arriscat.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
meu pare, encara que era un gran propietari, havia cedit les nostres
terres al pare de Deci, com tants d’altres cedeixen les seves als
</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>potentes</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
de les seves regions. Els camins són insegurs, els bagaudes roben i
cremen les granges i només els terratinents poden defensar-se.
Quants més petits propietaris l’hi cedeixen les terres, més fort
és el</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>
potente</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
i més exposats queden aquells que no les hi han cedides. Així
desapareixen els camperols lliures, així oprimeix el ric al pobre.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Què me’n dius ? -un somriure enigmàtic creuava el rostre del
meu senyor.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
És... és fabulós !</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
T’hauràs de defensar sol dels bagaudes...</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Però el que quan el meu pare va cedir les terres era una gran
propietat, ara seria una propietat mitjana i això és atractiu per
als petits. Sempre s’estimaran més sotsmetre’s a mi que no a un
gran propietari -o sigui, a ell. Per què no vaig pensar en què Deci
seria el principal perjudicat, si complia la seva promesa ?- A
més a més, només hi haurien dos molins al districte : el teu
i el meu.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Això és perquè entenguis la importància de que trobis a Claudi.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Hauré de travessar un territori insegur, però pots estar segur de
que faré l’impossible per entregar el missatge -la por s’havia
allunyat de mi.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ho sé -va dir el meu amo somrient- Sé que passaràs entre els
bàrbars, però, sobre tot, que no se’t trenqui el segell de lacre
-m’advertí alçant un dit-. Ja saps que abans de creure’s que el
vols ajudar, el meu germà petit és capaç de fer exàctament el
contrari del que tu li aconsellis.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
No et preocupis. Ets un bon senyor i en aquest segell s’hi amaga un
futur brillant. Dues raons prou fortes com per arriscar la vida. El
missatge arribarà intacte.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Doncs, a què esperes? Agafa un cavall i marxa! Guanya’t les
terres!</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Les
darreres paraules del ric esguerrat van perseguir-me mentre
m’allunyava pel passadís, prement amb força el mànec de fusta on
s’enrrotllava el papir. Vaig tornar a la meva cambra per recollir
la roba i el menjar necessaris pel viatge i vaig sortir de la casa
per anar a les quadres. No hi havia ningú més, i era estrany,
perquè normalment els servents feinejen a prop de casa. Obviant un
fet tan inusual, vaig ensellar jo mateix el cavall. Feia anys que no
gaudia de la sensació de tenir entre les cames una bèstia tan
poderosa i terrena com un cavall. Tants anys, com anys feia que els
Aules posseïen les nostres terres.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Després
de fixar a la sella la bossa de pell on duia els diners i l’estoig
negre on guardava el missatge, vaig treure l’animal de la quadra.
Deci m’acomiadà des d’una finestra,</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>
</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">els
llavis dibuixant la “U” de la confiança. La mateixa confiança
amb què vaig muntar i vaig emprendre el camí cap al nord. Quan més
allunyades de la </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>mansio</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
i de la vigil.lància personal de l’amo estaven els camps que
travessava, més descurats es trobaven els cultius. Deci manté
moltes terres sota el seu directe domini i explotació, a diferència
de la majoria dels propietaris, que s’estimen més constituir
censos, és a dir, reben les terres d’un camperol que els les
cedeix en propietat a canvi d’aprofitar-les ell i la seva
descendència a perpetuitat, com un usdefruit etern. D’aquesta
manera, el camperol rep la protecció d’un </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>potente</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
i té la seguretat de poder cultivar la terra i de que els seus fills
també ho podran fer, sense temor a perdre-la. A canvi, les
contraprestacions que el cedent ha de prestar són variades i
gravoses : el delm de les collites, el deure d’util.litzar
exclusivament el molí del senyor, el de concórrer a la milícia
quan ell li ordena, el de transportar càrregues a llocs llunyans i
propers... i un llarg etcètera d’obligacions econòmiques i
personals.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
que se m’oferia com a premi era tornar a fruïr de la lliure
propietat de les meves terres. No més delmes, no més obligacions !
Mai més no hauria de fer de secretari personal ! </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">És
cert que, tot i la fredor del seu caràcter, Deci s’havia comportat
amb mi gairebé com amb el germà que tan lluny tenia, però la
llibertat no es deixa d’estimar per més bé que et tractin. I, si
entre romans no s’accepta l’esclavatge, la situació personal del
censualista s’hi assembla molt.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Si
el meu pare hagués tingut un altre fill potser no l’hauria deixat
en aquesta situació, però ell no confiaba en mi, no creia que
pogués administrar bé les terres. Quin pare ! Un pare que, com que
no confia en què el seu fill faci les coses com ell les faria, el
llença a la servitut.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">De
vegades, quan Deci empra en mi les maneres autoritàries que
habitualment reserva per als altres, recordo al meu pare. El mateix
orgull, la mateixa necessitat de mostrar qui és l’amo, la mateixa
crueltat i sed de venjar les ofenses en el primer que trobes. El meu
pare no tenia cap més raó que el seu propi caràcter, Deci, si més
no, pot excusar-se en la seva condició d’esguerrat, té un cert
dret a odiar al món sencer. Potser a mi no m’agrada cridar, potser
no tracto a la gent com si fossin idiotes, però la constància, la
bonhomia i la confiança en els altres són qualitats que s’enterren
en el fang amb què els deus m’han model.lat. Naturalment, als qui
els agrada fer-se escolpir amb petus de cònsul i guarnir els murs
amb àguiles de legions que mai no manaran, els sembla que sóc
incapaç de fer altra cosa que obeir.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aquests
pensaments es formaven en el meu cap mentre el cavall trotava pel
camí, un camí que ens havia fet travessar les propietats de Deci.
Havíem arribat a la via que ens duria a la ciutat, a la deserta via
que ens hi duria. Com que el comerç es redueix cada vegada més a
intercanvis entre propietaris veïns, les vies s’util.litzen poc i
només en trams i en situacions molt concrets. Feia llàstima caminar
per la deserta filera de pedres que pujava i baixava turons, buscant
sempre el camí més recte, i saber-se sol quan trenta o quaranta
anys ençà sempre s’hi trobaven companys de viatge. Ara l’única
distracció del viatger són les pedres miliars que, de tant en tant,
marquen les distàncies que recorre. El temps que trigava a cavalcar
una milla el podria haver comptat relacionant el sol que baixava en
l’horitzó amb l’espai que marcaven les infreqüents fites, però
no era necessari comptar-lo, anava cap a Empúries tan depressa com
podia. És curiós, el temps, et canvia sense que te n’adonis, així
ens havia canviat a l’amo i a mi, però les paraules de Deci
confirmaven que no havia canviat al seu germà. Aule Claudi m’odiava
encara. Potser aquesta era la oportunitat per què deixés de fer-ho.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">I
per què m’odiava ? Doncs per allò que va succeir un dia
d’estiu, un dia tòrrid, quan just havíem vestit la toga
</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>praetexta</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">.
Feia vent i la sorra dels camps i del camí se’ns ficava als ulls i
embrutava la roba blanca que els Aules i jo dúiem per anar a
l’escola. Aule Deci i jo érem companys inseparables, més per
casualitats que per coincidència de caracters. Teníem la mateixa
edat, les nostres mares havien mort el mateix any, els nostres pares
eren grans propietaris i bons veïns. Hi havia, però, una diferència
substancial i àmpliament coneguda : el seu pare estava orgullós
dels seus fills, el meu no.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aule
Plaute estimava l’empenta, la seriositat, l’orgull de Deci, el
seu fill gran, estimava la calma tèbia i reflexiva del petit Aule
Claudi. Deci faria carrera a Roma, Claudi administraria
tranquil.lament les propietats familiars a les províncies, emparat
per la gestió del seu germà a la capital. Aquest era el futur que
Plaute reservava als germans i que ells coneixien i acceptaven de bon
grat. Tots dos somniaven de tot cor amb un destí gloriós, cada un a
la seva manera.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
meu pare, en canvi, veia en la meva calma l’estultícia, en la meva
empenta la inconsciència, no em creia hàbil per a res, però era el
seu únic fill i les terres em pertanyien de dret. Com podia
imaginar-me el que succeïria aquell matí ?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Tornàvem
de l’escola i vaig acompanyar a casa seva al meu amic Deci,
caminant entre la polseguera que aixecava el vent. Un cavall conegut
esperava davant de la porta. Vam entrar a la </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>mansio</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">.
Allà estaven els nostres pares, asseguts al </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><i>pluvium</i></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">,
bevent vi amb cara de satisfacció. Aule Plaute somrigué a Deci, que
se li acostà, mentre de l’altra banda del pati s’acostava
Claudi, el seu fill petit, pelant una taronja amb un ganivet. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Vingueu, fills meus, vingueu, que us he de donar una notícia.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Posà
una mà en l’espatlla de cada un d’ells, somrigué una altra
vegada i, sabent que el meu pare no s’havia dignat ni mirar-me, em
saludà amb un moviment de cap. No era fill seu, per tant, no podia
demostrar-ho sense ofendre al meu pare, però aquell home
m’apreciava.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Fills meus ! -continuà-. Des d’avui som molt més rics i
importants ! Marc Llivi ens dona les terres en propietat i se
les queda en cens !</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
somriure que havia començat a dibuixar-se es glaçà en els meus
llavis. Vaig dirigir l’esguard envers el meu pare, que respongué a
la meva incomprensió amb ulls tristos i paraules iròniques.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
El meu fill és un inútil, nois -digué als Aules-, així que
m’estimo més que la vostra noble família en tingui cura, que no
que perdi el patrimoni que tant li ha costat de guanyar a la meva.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Llavors,
Deci es tombà cap a mi, alegre i confiat, però també orgullós i
triomfant. La imatge de l’èxit.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Nosaltres et cuidarem, Llivi !</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Nosaltres
et cuidarem, Llivi” vaig repetir entre mi.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Sí ! Jurem-ho ! -l’animà el petit Claudi-.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ho juro ! -digueren alhora els nois-.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
cap em rodolava, tot el món que coneixia s’esfondrava davant meu,
inesperadament, inevitablement. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Heu fet un jurament -digué el seu pare, visiblement satisfet-. Ara
haureu de respectar i protegir Llivi per sempre més.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ho veus Llivi -la veu glaçada del meu pare encara ressona en el meu
cap, marcada al foc-. Veus en quines mans més bones que et deixo. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Sí
-vaig pensar-. Les bones mans de Claudi, més enamorat de les
biblioteques que d’ell mateix, les bones mans de l’hieràtic i
egoïsta Deci”. Unes mans que no eren bones ni eren les meves.
“Però, allunyem aquests records ! -vaig dir-me-. No treu cap
a res tornar a aquells dies tristos, ara cavalques cap al futur i és
un futur brillant que et tornarà les terres que el passat et va
prendre” El cel era clar, anava a bon pas cap a la ciutat, i cada
passa m’acostava de nou a les meves terres, i a Claudi. Feia un
parell d’anys d’ençà de l’últim cop que ens havíem vist. La
vida a Roma i les seves exigències l’havien embrutit. Ja no era
aquell noi espavilat, tímid i recollit en sí mateix, havia adquirit
maneres de gran senyor i s’afartava d’ostres a la taula del seu
germà amb gran parsimònia, però continuava pendent de cada
moviment, de cada paraula de Deci. Potser a Roma era capaç de fer el
fatxenda, però a la hissenda no era més que una ombra del seu germà
i no sé si pels mals records que jo li despertava, o pel fet de que
el veiés arrossegar-se darrera de Deci cada cop que venia a veure’l,
el cas és que des d’aquell fatídic dia d’estiu, m’odià per
sempre més. En canvi, el seu germà gran continuà tractant-me bé,
em demanà consell quan els temps eren difícils (consells que no
seguí), em féu seure a taula amb ell, em deixà tractar-lo com a un
igual i es féu respectar pels altres a través meu. Deci és astut.
Dominava als que havien estat colons del meu pare fent-se reconéixer
com a senyor del seu hereu. A tots els que podrien haver discutit la
cessió de les nostres terres als Aules, els féu callar amb la
magnanimitat amb què em tractà, prova de la seva maduresa i d’una
suposada bondat de caràcter.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Amb
molts d’altres, però, no és tan magnànim. Amb els bagaudes,
aquests camperols empobrits que s’estimen més llençar-se a la
muntanya a robar hissendes i bestiar que no trencar-se l’esquena
perquè un altre se n’aprofiti, sí que allibera la ràbia que cova
dintre seu. A ells sí que els escarmenta de debò : fuetejades
als ulls per deixar-los cecs, fuetejades al genitals perquè no
puguin engendrar...La fúria del coix es manifesta en les cruels
mutil.lacions de què fa objecte als seus enemics, mutilacions que,
als seus ulls, jo no mereixia. A mi, enlloc de sofriment,
m’encarregava una missió, m’enviava lluny, més enllà de la
següent muntanya, més enllà de la següent planúria, més enllà,
hores, dies, sempre més enllà, a la recerca d’un germà i d’una
promesa. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
dormit al ras, en coves i en refugis de pastor, durant set dies. Set
dies que han passat tranquilament, el sol ha sortit i s’ha amagat,
la lluna ha acompanyat les meves meditacions i m’ha vetllat mentre
dormia. Fins avui, tot ha estat pau, perquè avui el “més enllà”
no ha estat un turó, ni un riu, ni la ciutat, no. Avui, el “més
enllà” ha estat la columna de fum que s’elevava en l’horitzó.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Fum.
I “on hi ha fum, hi ha foc”. Axioma arnat, però cert. El meu
cavall ha trotat amb al.legria cap a l’anunci de la guerra.
Travessant camps incults i vinyes arrencades, travessant la terra
erma que ens lleguen les incursions bàrbares, ens hem acostat al
perill. Què pots fer si has d’arribar al teu destí tan depressa
com puguis i no saps on és l’enemic ? Doncs atansar-te amb
infinites precaucions al lloc on penses que poden dir-te on són els
incursors. Per això m’he acostat a la granja en flames.
Desconeixedor de les tàctiques bàrbares, ignorant del veritable
perill, m’he deixat portar per l’euga torda fins a les restes
d’una cabana de camperols tan miserable i rústega que ni les
flames que llepaven les seves bigues no semblaven passar-s’ho bé.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
descendit del cavall. L’estoig de pell que contenia la carta
colpejava contra la sella. Esperava trobar viu a algún dels
grangers, estabornit o ferit, no m’importava, només calia que fos
capaç d’indicar-me el millor camí per arribar a Empúries sense
topar amb els bàrbars i l’únic que no volia trobar-me és el que
m’he trobat : dos homes enormes, de llargs cabells recollits
en trenes, armats amb terribles espases llargues, han corregut cap a
mi des del llindar del bosc amb la velocitat dels llops, cridant com
possessos. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">M’he
tombat cap a l’euga tan ràpidament com he pogut, he corregut cap a
ella tan depressa com m’ho han permès les cames, però un fustot
s’ha interposat entre jo i l’animal i m’ha fet caure al terra.
Quan he volgut incorporar-me ja era massa tard, els bàrbars eren al
meu costat, riallers i suats, pudents i amenaçadors, espases en alt,
llestes per enviar-me amb els deus. Sort n’he tingut de que les
meves robes i l’euga em donéssin l’aparença d’un ric, i de
que els rics sempre valguin més vius que morts.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Arrossegat
pel fang, colpejat pels gegants, amenaçat en una llengua estranya,
el meu valor s’ha fos en un instant, les meves robes s’han tornat
parracs, el meu cervell s’ha aigualit, ha perdut la noció dels
llocs i de les coses i només els instints més primaris m’han
permès de continuar viu, d’arreplegar el menjar que em llençaven
als peus entre rialles mentre caminàvem pel bosc, pels erms, pels
pobles incendiats. Només una boja esperança de fugida em pot haver
fet carregar l’estoig amb el missatge, el darrer vincle amb el món
civilitzat, la darrera oportunitat de veure compensada la dissort que
ha estat la meva vida amb el retorn de les meves terres.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">No
sé en quin moment he perdut les esperances, però sé que no he
trigat gaire a creure impossible la fugida, que ni una nit no he
trigat a trencar el segell. I llavors ha esclatat el meu món per
segona vegada i per la mateixa raó que va esclatar la primera. He
tornat a la infantesa, ha tornat la imatge del meu pare
arrabassant-me unes terres que eren meves.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ho veus, Llivi -he tornat a escoltar aquella veu gelada-. Veus en
quines mans més bones que et deixo.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Sense
deixar-me opinar, el meu pare havia disposat de la vida que la meva
mare m’havia donat i l’havia posada sota el control d’altri.
Hauria estat millor donar les terres a canvi de que Aule Plaute
m’adoptés com a fill, si més no, m’hauria convertit en un més
dels seus hereus, però no, la sang de la meva sang em sotsmetia a la
voluntat dels nostres veïns.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Condemnat
a presó perpètua, a haver de demanar permís per a tot, la ràbia
que els hi tenia als Aules, sempre més feliços, sempre millors,
sempre més estimats, emergí del recó més llòbrec del meu cor per
esclatar en forma de crit d’agonia, de llàgrima, d’impuls
incontrolable. La tensió que s’acumulà en els meus músculs em
llençà endavant, em féu agafar a Deci per l’espatlla, llençar-lo
cap al meu pare i, després de fer-los caure a terra, dirigir-me cap
a Claudi, que encara sostenia, bocabadat, el petit ganivet de pelar
taronges. No vaig arribar a ell, Plaute, més gran i més fort que
jo, m’ho impedí, però vaig aconseguir arrebassar-li el ganivet,
i, amb ell a la mà, vaig caure a sobre dels cossos indefensos del
meu amic i del meu pare, que jeien al terra entre els plecs de les
togues.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Fou
una altra vegada Aule Plaute, que m’agafà pels peus i m’estirà
per allunyar-me de les meves víctimes, qui m’impedí consumar el
parricidi. Però la fulla del ganivet era ja una perllongació del
meu braç, i el meu braç es llençà endavant amb la força de la
desesperació. El ferro tallant l’aire, la fulla enfonsant-se en la
carn tèbia, un crit de dolor, la confusió, els plors de Claudi,
l’expressió impenetrable de Plaute, la tèrbola mirada del meu
pare...i el meu astorament. Espatarrat al terra, vaig veure com Deci
es posava dempeus, un fil de sang rajava del seu taló. No semblava
una ferida important i, recolzant-se en el meu pare, provà de
caminar. Féu unes poques passes i s’aturà. L’orgullós,
l’intel.ligent, el brillant Deci, quedà coix per sempre més. Tot
el que el fat t’atorga t’ho pot prendre en un instant. Un destí
a Roma estroncat, canviat per l’apartada vida del terratinent
provincià. Un tendó tallat et rebaixa a la categoria dels
esguerrats i els romans sempre hem menyspreat als invàlids, no els
hi confiem els càrrecs importants a l’administració, on
l’aparença compta tant com l’eficàcia.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aquella
ganivetada, aquell acte irat, bescanvià les vides dels germans.
Claudi anà a Roma, hagué d’aprendre a concil.liar el seu caràcter
contemplatiu i adust amb els fastes de l’Imperi i les contínues
festes. Així, la constant contradicció entre el que creu i el que
ha de fer ha acabat per convertir a Claudi en un home amargat. No
m’ho ha perdonat mai.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Fins
avui, pensava que Deci sí que havia oblidat. En el seu tracte hi
havia tant d’afecte com ell era capaç de demostrar, en les seves
paraules semblava alenar encara l’esperit de companyonia que ens
havia unit quan érem petits. Ara me n’adono que he tancat els ulls
al que era evident, que m’he amagat a mi mateix una pila de signes
que em demostraven el contrari. Com pot haver oblidat un home que
signa i segella els seus documents amb el dibuix d’un ganivet ?
Cada cop que obre un paquet o examina un document, Deci trenca en dos
el ganivet que el segella, que va segellar el seu destí. Era aquest,
el signe que m’ho hauria d’haver advertit tot, però és que, a
més a més, cap esclau no feinejava a la finca el dia que vaig
marxar i això era insòlit. Segur que els va enviar lluny per
evitar-se testimonis. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Els
clients que ho havien estat del meu pare ja eren homes vells, no
s’oposarien gaire a un Deci que ja no em necessitava per a res,
però que s’havia estimat més esperar a la oportunitat favorable
per fer-me desaparéixer : un colon fart de la seva situació
que s’uneix als bagaudes aprofitant la confusió de la incursió
bàrbara...o, millor encara, un colon que fuig del foc només per
caure en les brases, que fuig de casa seva per anar a raure a les
mans dels germans.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Com
m’he adonat de la ganivetada més cruel que m’ha donat el destí ?
Doncs perquè els bàrbars m’han portat directament a la meva
destinació, al port d’Empúries. I allà, a la presó, he demanat
als captius per Aule Claudi, un noble romà, un senador que hauria
d’haver arribat en el mercant Isis.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Busques l’Isis ? - un centurió se m’ha acostat, brut, amb
el rostre negre de fang i la roba estripada-.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Sí, què en saps, d’ell ? -l’he agafat pel coll, nerviós,
i m’he guanyat una empenta irada.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Només que el busques en el lloc equivocat.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Què vols dir ? -la veu se m’ha trencat. Hauria fet el viatge
en va ?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Doncs que l’Isis no toca terra mai a Empúries -ha continuat el
centurió-, fa la ruta Barcino-Roma-Barcino.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Un
vaixell que no anava al port a on se m’havia encomanat anar, un
viatge perillós entremig dels bàrbars encomanat per un amo que ja
havia convençut als colons del meu pare de la seva vàl.lua i de la
meva estultícia... llavors he trencat el segell del missatge, he
trencat el ganivet i ho entès tot. La carta no era tal carta, era
només un full en blanc, ben blanc, tan blanc com quan va sortir del
taller. Aule Deci m’havia enviat a morir lluny, se m’havia tret
de sobre de manera neta i simple, s’havia venjat de la vella
punyalada, del seu destí estroncat. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">La
perplexitat s’ha apoderat de mi, assegut, passiu, amb l’espatlla
enfonsada i la mirada perduda, he recolzat el meu cap en una mà i he
callat. L’astorament, però, ha acabat per desaparèixer,
enduent-se amb ell el sentiment de culpa que el bon tracte que el meu
senyor semblava dispensar-me m’havia despertat al cap dels anys. Jo
el vaig deixar coix, és cert, jo li vaig impedir que fes carrera a
Roma, però ell ha gaudit tota la vida d’uns bens que eren meus !
Ha estat llavors quan, a poc a poc, l’odi ha anat sorgint del
profund pou en què l’havia amagat, un odi ferotge, l’odi que
desitjaria no haver deixat de sentir mai, un odi que m’ha deformat
el rostre, que ha ocupat l’espai buit que l’autocompassió havia
deixat en la meva ànima. Quan l’odi s’ha apoderat per complet de
mi, quan tot el meu interior era una brasa roent de ràbia, he tornat
a pensar en Deci, i l’he imaginat feliç, feliç d’haver-me
robat, d’haver-se deslliurat de mi, d’haver-me entregat a la
mort. Només hi ha una reacció possible contra aquesta situació,
per això m’he alçat violentament, per això m’he acostat a la
porta de la cel.la, aixafant els cossos caiguts dels meus companys de
captiveri, per això he cridat com un boig i he exigit parlar amb el
cabdill dels bàrbars : </span></span>
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Ah,
Deci ! -he pensat- Tu saps teixir intrigues, jo només he sabut
deixar-me portar pels esdeveniments. La meva vida ha estat un caminar
pels camins que d’altres han traçat per a mi, però no has pensat
que el mateix camí que vas traçar un dia per dur-me a la perdició,
serà el mateix que la conduirà directament cap a tu. Sí !
Desfaré el camí que he seguit per arribar a Empúries, però no ho
faré sol, no. Una horda bàrbara seguirà les meves passes i reduïrà
la teva hissenda a cendres, per oferir-me en sacrifici, a canvi del
botí, la única cama que et queda. I serà la meva mà la que
empunyarà la serra que t’esquarterarà, serà la meva mà la que
t’arrencarà el cor mentre encara ets viu i els meus ulls enrogits
els que et veuran morir. Deci, d’aquesta no en sortiré, però tu
creuaràs la llacuna estígia amb mi. En pots estar segur”. </span></span>
</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-45964187735571883042016-06-25T10:24:00.000-07:002016-06-25T10:24:14.261-07:00<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><b>DESAGRAÏT</b></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Estimada germana, fa massa
temps que no saps res de mi i, tot i que potser t'estimaries
continuar així, crec que ha arribat l'hora de posar fi al meu
silenci.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">T'escric de
d'una masia que vam assaltar ahir per la nit, prop de la ciutat de
Neumünster. El capità ens havia dit que no ens quedava gra, i com
que fa mesos que no cobrem i la ciutat que havíem saquejat cremava
com una teia, vam haver d'anar-nos a buscar el menjar i l'aixopluc
que el Rei no ens donava a casa de l'enemic. Jo i els cinc companys
que trepitjen els camins enfangats amb mi vam veure la granja des del
cim d'un turó i ens hi vam acostar ben depressa, temerosos de que
uns altres en prenguessin possessió abans que nosaltres. No se'ns va
passar pel cap preguntar-li al granjer si era catòlic o protestant,
la fam apretava i la vista d'una xemeneia fumejant que escampava
pertot la olor a menjar va fer que ens hi abraonéssim com llops. Ja
ens imaginàvem rostint un lletó. La porta de la casa ens esperava
tancada i barrada i l'Aguirre va provar d'entrar a través d'una
finestra. De ben poc no el foraden. El granjer, amagat entre els
quatre mobles del menjador, l'hi va engegar un tret tant bon punt va
passar el cap per la finestra. Sort que es llençà al terra. El plom
tallà l'aire amb un xiulet sinistre i, abans que el nostre amic
s'aixequés, els altres cinc ja havíem disparat una descárrega de
pistol.leria que va espetegar mig contra la fusta dels mobles mig
contra les carns magres del pagès, que caigué al terra amb un
soroll sord. Llavors vaig ser jo qui va mirar dins de la granja amb
precaució. Saps ? De vegades els morts no estan tan morts com
caldria i et donen sorpreses desagradables, però no, l'ànima del
pagès ja caminava cap al cel o cap a l'infern i l'Aguirre entrà per
obrir-nos la porta. Després, vam ocupar la casa amb l'al.legria i la
despreocupació dels homes que saben que demà potser moriran,
entrant en els corrals, matant porcs, prenent el pa del rebost que
les dones havien cuit aquell matí. Al foc bullia una olla de fang i
ens vam servir unes quantes cullerades d'un brou espès, asseguts en
les modestes cadires de vímet dels propietaris, després d'haver
deixat el cos del mort en un recó, al costat d'un lletó que vam
degollar a les porquerisses i que esbudellarem avui. Tot i que és
juliol, el foc a terra que escalfava el menjador no ens molestava
gens i vam gaudir d'un dels moment de camaraderia més agradables de
la campanya. Allà érem tots sis, ben menjats, bevent vi i fumant
les nostres pipes: l'Aguirre, el basc esprimatxat que s'ha convertit
en el meu millor amic, el Lope i l'Alvaro, dos toledans que s'han
passat la vida als terços, el Pedro, un condemnat a gal.leres que va
estimar-se més jugar-se la vida a Alemanya que perdre-la remant, i
en Doménico, un milanès que va enrolar-se per fugir dels seus
creditors. Per què t'explico tot això, Isabel ? Doncs perquè vull
que sàpigues amb qui convisc, amb quina mena d'homes assalto, mato,
robo, conquereixo i moltes vegades fujo, com els nyerros i els
cadells de casa nostra, però amb patent reial i pagats per l'or
sevillà, quan arriba.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">No recordo gaire cosa més, de
la nit passada, el brou ja el vam regar amb vi i els peixos de riu
que algú va arreplegar no sé si me'ls vaig menjar crus o rostits.
No sé perquè vaig arrossegar-me fins a la bodega, però sí que ha
estat la pudor de vi que m'amarava, la olor pesanta i dolça que tant
bé coneixem i que s'enganxa a la roba i al cos, que se't fica a les
narius, la que m'ha fet recordar els dies en què fèiem la verema a
casa i, de retruc, de tu. És aquesta olor la que m'ha dut a
escriure't aquesta lletra.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La bodega s'ha dibuixat en el
meu cap a poc a poc. Selles de muntar i estreps descansaven en
gruixuts claus clavats en la paret de l'esquerra, a sobre d'una pila
de sacs de gra que els camperols no havien tingut temps d'amagar. He
seguit el mur amb la mirada fins a la porta, maleïnt el sol que
m'havia despertat i que entrava per l'escletxa que quedava entre ella
i l'envà. El meu cap palpitava, els ulls em cremaven i la llengua es
negava a desenganxar-se del pal.ladar, convertida en en un raspall
per a cavalls. Maleït matí, maleït vi del Rhin. No és com el
nostre, el vi alemany, és més suau, no t'avisa, no et colpeja la
gola ni l'estòmac amb la cremor dels nostres, sinó que s'escola
sibil.linament coll avall sense que el cos se n'adoni, fins que
t'ofusca l'enteniment. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Recordes qué bé ens ho
passàvem, tu, jo i en Robert, trepitjant el raïm que la mare
llençava galleda rere galleda dins del gran cubell ? Jo sí que
recordo les rialles que estrafies quan un de nosaltres relliscava i
queia entre el licor i les pells massegades. Avui no hauries rigut
gens, hauríes plorat, en veure el líquid preciós que tant costa
elaborar, degotant de les bótes tombades per anar a raure al terra
de la bodega, formant bassals, quallant en barrejar-se amb la sorra
del terra. I encara hauries rigut menys en veure al teu germà Oriol,
arrupit entre la palla, cobert de sacs per a no passar fred i vestit
amb les mateixes calces amb què va marxar de casa teva. La camisa de
fil que va ser del pare la vaig haver de llençar, l'aigua de mar la
va malmetre en el trajecte entre Barcelona i Gènova i la casaca
gris-verdosa que vesteixo, una peça de roba gruixuda i prou elegant
que porta una fil.lera de botons durats i galons vermells, la vaig
guanyar en una partida de lansquenet.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">M'he llevat buscant
desesperadament el barret d'ala ampla que havia deixat al terra en
estirar-me a la palla, per a protegir-me els ulls de la llum, i he
sortit al pati de la masia després de saltar per sobre de les bótes
de vi tombades. Els meus companys eren asseguts al costat del pou.
Quina fila fèiem ! Bruts, cansats i ullerosos, semblàvem més
pidolaires que soldats. El milanès desplomava un pollastre mentre en
Lope esmolava la seva espasa, però els altres tres s'estaven
asseguts o estirats en l'herba, que en aquest país plujós creix
pertot. Com que avui no hem pertocava de fer el dinar, he entrat a la
casa a buscar un grapat de fulls de paper. Volia escriure't</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Penso sovint en la nostra
infantesa. No hi havia pensat mai tant com ara, en aquells dies, i és
perquè camino pels camps tant com aleshores i dormo al ras cada dos
per tres, igual que llavors, quan m'escapava de casa sempre que podia
per anar-me'n al bosc. Quan tornava, brut i ple d'esgarrinxades, els
pares sempre us posaven d'exemple, a tu i a en Robert, segons ells
éreu més assenyats. Tu perquè ja t'agradava jugar a ser una dona
gran, a imaginar-te que portaves la casa, amb el brillant que li
agafaves a la mare al dit. Sempre n'has estat, de manaire, i no he
oblidat com t'esbroncava la mare quan et trobava en un dels esglaons
de l'escala, manant a les minyones des de les teves set betes
vermelles i sense el mocador que et cobria els cabells, amb l'excusa
de que a casa teva vesties com volies.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El cas d'en Robert és
diferent, mai no he sabut quin és el seu veritable caràcter, què
li agrada o què li desagrada. El nostre germà és la personificació
de la disciplina i de les bones maneres. Tot s'ha de fer com cal i
com sempre s'ha fet, a la manera del nostre avantpassat menestral que
va aconseguir sostreure's al jou del baró. Bona manera de viure! No
pot ser bó remoure les vides dels morts per a extreure'n arguments
per a viure les nostres. Isabel, els morts són morts, no cal
pensar-hi. I, vés què et dic, crec que aquell menestral del dimoni
devia assemblar-se més a mi que no pas a en Robert. Cal gaudir dels
boscos i de l'aire lliure, dels camins, de la caça i dels amics. Tot
això ens ho ha donat nostre Senyor perquè ho aprofitem. I també
cal trencar una gerra de vi en el cap d'algú, de tant en tant, per a
fer-se respectar. Aquestes regles, Robert no les aprendrà mai, i jo
potser les he après massa bé. Per això no va voler que em quedés
a la masia ni una hora més des del moment en què vam enterrar al
pare. Ja t'he dit moltes vegades que estic segur de que negar-me a
carregar el taüt d'aquell vell dominant no va ser el veritable motiu
de que en Robert em fés fora. El cert és que sabia perfectament que
tots dos no podríem dormir sota el mateix sostre sense que un dels
dos no s'embrutés amb la sang de l'altre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Així vaig anar a raure a casa
teva, germana. I qué bé que vaig pagar-te la teva caritat!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però no vull recordar coses
tristes, no encara. Voldria transmetre't la sensació de llibertat
que m'omple, voldria que els dies passessin sempre com ara, lleugers
en companyia d'aquesta colla de desvagats, caminant de ciutat en
ciutat, extorquint pagesos, jeient sempre que ens deixen. La guerra a
Alemanya és així: enormes exèrcits a qui ningú no paga envaeixen
els camps desorganitzadament i s'enfronten més sovint per a
conquerir províncies no envaides, encara riques, que per a defensar
els interessos dels seus prínceps. Protestants contra catòlics,
suecs contra alemanys, espanyols contra francesos. Als soldats no ens
interessa la política, aprofitem la guerra per omplir-nos el pap i
les butxaques amb les pertinences dels morts. Si ara obrís la meva
bossa hi trobaria tal.lers imperials, florins holandesos i algún
maravedí castellà. D'altres dies no hi trobaria res, però és que
Neumünster era una ciutat rica fins que hi vam arribar. Vam atacar
la gruixuda muralla de pedra que l'envoltava des del seu verteder,
després de travessar un barranc ple d'esbarzers, entre el fum de la
pòlvora i els crits dels ferits. Les bales de plom dels arcabussos
s'enterraven en la terra flonja i podrida on enfonsàvem els peus i,
de tant en tant, en el pit d'un company. L'excitació del combat, la
olor a putrefacció i el cansament, després d'una marxa de dos dies,
ens van empènyer al peu de la muralla i encara més amunt. Més que
pujar, volàvem per les llargues escales de fusta, fins que la munió
de bèsties armades i mig borratxes de còl.lera que érem esbandí
als quatre burgesos mal armats que pretenien resistir-nos. Ah! Qué
bé que m'ho vaig passar, trencant portes a patades entre els crits
de les dones, bevent de la primera gerra que trobava amb el puny ple
de monedes. Finalment, vaig seure al terra, cansat de matar, amb la
meva pipa holandesa fumejant a la mà, i vaig comparar la disbauxa
que m'envoltava amb la calma de casa. Llavors, una conclusió es
formà dins meu: germana, estic fet per aquesta vida.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Per desgràcia, la ciutat va
cremar tota i no ens hi podíem quedar. A més, les nostres pèrdues
havien estat prous com per a témer l'arribada de l'enemic, fins i
tot el coronel havia mort, així que vam haver de buscar aixopluc en
un altre lloc. Pêr això vam anar a raure a la masia, una masia
semblant a la teva. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">No he entès
mai perquè vas oferir-me un llit a casa teva. Hauries d'haver
suposat que el teu marit i jo no encaixaríem. En Ramon era un home
treballador, fort i valent, un ex-capità del Rei que va guerrejar a
Flandes i que s'hi havia enriquit. Un dels pocs homes capaços de
llaurar-se un futur a través de la guerra i de tornar a casa prou
jove com per a assaborir-lo. Un compendi de virtuts virils com ell no
podia suportar-me gaire temps. I per què vaig acceptar jo de
venir-hi ? Encara no n'estic segur, crec que era l'única sortida per
a mi en aquell moment. Ja saps que, encara que sóc molt impulsiu,
cal que siguin els esdeveniments els que m'empenyin a actuar. Hauria
estat millor que en lloc de pujar al vostre carro quan en Robert va
foragitar-me hagués agafat una espasa i el sarró i me n'hagués
anat a Barcelona per enrolar-me a l'exèrcit, però llavors no
coneixia encara la vida del soldat i em va fer por. Va caldre que
passés el que va passar perquè me n'anés.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">El viatge
fins a casa vostra va ser plàcid, massa plàcid. De fet, se'm va fer
etern, llarg i pesat com el pas dels cavalls que estiraven amb
dificultat el carruatge on duies la teva legítima. Els mobles i la
roba blanca que en Robert t'havia donat m'exasperaven, i l'enveja,
sí, l'enveja, em corroïa el cor en veure com lluia en el teu dit
l'anell de la mare, que el pare t'havia donat una estona abans de
morir. La pedra refulgia, com el teu futur, i jo pensava que el meu
era negre, molt negre. Tu t'enduies pràcticament tot el que hi havia
a casa dels pares, mentre que a mi no em quedava res, fins i tot vaig
haver de deixar-hi el meu cavall. "Ja t'has gastat en vida dels
pares tot el que t'hauria tocat en herència" va dir-me el
nostre germà abans de mostrar-me la seva esquena geperuda. Bord !</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Teniu una casa ben maca. No és
gaire gran, però sí bonica. Simètrica. Situada al bell mig d'un
gran prat, com aquesta en la que estic, la teulada de dues aigües,
amb les seves teules vermelles, enmarca alegrement els murs de pedra
grisa i les dues plantes on viviu. Va estranyar-me no veure una gran
quadra o unes porquerisses, ni tan sols un cobert per a l'ordi, però
de seguida vaig saber que viviu dels arrendataris, com els senyors, i
que el teu marit no ha d'embrutar-se gaire les mans. Llàstima que a
mi em toqués embrutar-me-les per tots dos.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig viure prou bé entre
vosaltres durant uns quants mesos, si és que viure vol dir treballar
de sol a sol, però com que no havia experimentat mai els rigors de
la feina i com que volia apaivagar el sentiment de culpa que l'enveja
que et tenia m'havia despertat, vaig provar de comportar-me com
tothom esperava de mi. Com el cunyat agraït que obeeix sense
replicar.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Potser hauria pogut suportar
el constant esforç que em suposava dominar els meus impulsos
naturals de llençar l'arada al terra i marxar a la taverna si el teu
marit m'hagués permès algunes llicències, però va acabar per
mostrar-me el capità que duia a dins, i la disciplina militar, si no
inclou l'esbarjo dels soldats, no m'agrada gaire. No sé perquè va
reaccionar tan malament davant de l'afer de la Caterina. El marit no
l'estima i que jo la deixés prenyada no hauria d'haver canviat res.
No era en Ramon el propietari de les terres que ells li tenien
arrendades ? No els podia rescindir el contracte si li donaven motius
de queixa ? Com són pobres, no podien permetre's un plet contra mi.
Això és el que jo pensava. Però no. Les circumstàncies van
girar-se en contra meu des del moment en què el Ramon va estimar-se
més fer-me pagar les meves males accions.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La nit en què les nostres
vides van canviar vaig arribar a la masia tard, molt tard. La lluna
havia il.luminat les meves passes mentre tornava de casa de la
Caterina. Feia un parell de dies que sabia que estava prenyada i
aquella nit li vaig dir que no en volia saber res, del nen. Estava
content, la Caterina havia plorat una mica però va acabar per
entendre que no podia mantenir-los a tots dos i que fugir amb mi
només la faria encara més infeliç del que era. Fins i tot m'havia
deixat posseïr-la una última vegada.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Vaig obrir
la porta sense fer soroll, alçant-la una mica perquè no
s'arrossegués per terra ni grinyolés, abans d'entrar al rebedor.
Vaig treure'm el barret i vaig espolsar-ne la palla. Després, en
començar a descordar-me la casaca, un cop d'aire va recordar-me que
havia de tancar la porta. Quan vaig tombar-me per a fer-ho, el Ramon
sortí des de darrera la porta i m'estalvià la feina, tancant-la amb
una empenta abans d'empentar-me a mi també. Va fer-me trontollar, no
m'esperava una rebuda com aquella i vaig ensopegar amb l'aparador.
Mentre provava d'identificar a l'agressor entre les ombres, una pedra
foguera va espetegar i, gairebé a l'instant, un canelobre il.luminà
l'estança llòbreguement.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- D'on vens ? -la figura del
teu martit es dibuixà entre les ombres-</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- I tu què n'has de fer ? -
no estic acostumat a que m'empenyin-.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No cal que m'ho diguis. Ja
ho sé. Vens de veure a la Caterina -el to de la seva veu era
acusador-.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- I què ! -vaig esclatar- Fa
mesos que treballo com un esclau per a tu a canvi de no res. També
necessito passar-m'ho bé !</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Passar-t-ho bé significa
deshonrar una noia i deshonrar-me a mi?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Jo no he deshonrat pas a
ningú.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">- Doncs a
la Caterina no li ho deu semblar ! El seu marit ha vingut a
queixar-se'm.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Si ho vols saber, ella no
s'ha queixat pas de mi, sinó d'ell, que la té abandonada.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">- Així
doncs, tu no abandonaras al seu fill?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La estúpida bleda de la
Caterina li ho devia haver explicat al seu marit.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No puc mantenir a un nen, ho
saps tant bé com jo.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Doncs potser que haguessis
pensat en això abans de dur-lo al món. Calles ? És igual, ara el
mal ja està fet. Pensa que el marit de la Caterina vindrà demà a
buscar-te. Vol matar-te.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No deixaras que em faci res,
oi ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- I per què no ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Sóc el teu cunyat ! No pots
permetre que em mati !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El somriure sinistre que
aparegué a sota del seu bigoti prim de corbades puntes i la mà que
mantenia en el puny de l’espasa, que la senzilla casaca que vestia
deixava veure amb tota claredat i que mai no li havia vist cenyir,
van explicar-me que allò era precisament el que volia que succeís.
Llavors vaig adonar-me, a desgrat de la escadussera llum de les
espelmes, que calçava unes botes altes, de soldat de cavalleria, i
que a sota de la casaca duia un petus de cuir a prova d’estocades.
El teu home anava ben preparat per resoldre tots els problemes que
volgués causar-li, mentre que jo, pobre de mi, només anava armat
amb un punyal.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig examinar el rebedor,
buscant una possible via de fugida. Ni el petit aparador contra el
que havia anat a parar ni el mirall que penjava de la paret, no
m’oferien cap protecció, i el teu home m’impedía d’escapar
cap al menjador perquè em barrava el pas amb el seu propi cos. Només
podia córrer escales amunt i no volia donar-li la oportunitat de
matar-me per l'esquena.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Isabel ! Germana ! –vaig
cridar-</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No t’hi esforcis –digué
calmadament. He enviat a la teva germana a casa dels veïns i els
criats no baixaran, ja et coneixen prou.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Una suor freda sorgí de mi</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Tu vols matar-me !</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No. Ja provarà de fer-ho en
Martí Desvalls. Però sí que vull donar-te una bona lliçó. Vas
armat ?</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No –vaig mentir, sí. No
és honorable, ja ho sé. </span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="fr-FR">Però
què volies que fes ?-</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Doncs prepara’t –aquests
mots ressonaren en les meves oïdes espantades com una amenaça
salvatge, freda, inmisericorde-. T’atonyinaré de tal manera que
mai més no tindràs ganes de deshonrar-me. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Llavors, el teu home deixà el
canelobre a sobre de l’aparador, a un parell de pams del meu colze,
i començà a descordar-se la sivella de la corretja d’on penjava
l’espasa. No podia deixar passar la meva oportunitat. Vaig tancar
la mà esquerra sobre el canelobre i, abraonant-me sobre ell, vaig
apagar-li les espelmes al coll. Retrocedí cridant, duent-se una mà
a la cremada mentre l’espasa queia al terra i la penombra es
transformava en absoluta foscor. Vaig treure el ganivet a les
palpentes i vaig colpejar al Ramon de baix a dalt, en el mateix
moment en què ell es llençava sobre mi. La fulla esquinçà la
casaca i traspassà el cuir, abans d’endinsar-se profundament en el
seu ventre, tallant, tallant i tallant, amunt i més amunt, mentre la
sang que brollà de la ferida m’enxopava els dits. </span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="fr-FR">Gemegà,
i caigué al meu damunt com un pes mort. </span></span><span style="font-size: 12pt;">Vaig
desempallegar-me d’ell tant depressa com vaig poder per desar-lo al
terra. Estava espantat pel que havia fet, nerviós, però vaig
reaccionar de la millor manera possible. L’anell emergí de la meva
memòria inmediatament. No sabia on guardàveu els diners, prou que
s’havia encarregat el Ramon d’amagar-m’ho, i en necessitava, de
diners, com més en tingués més lluny podria marxar. Cap jutge no
m’absoldria, el teu home era un dels propietaris més respectats de
la comarca, aniria a parar a la forca si m'hi quedava. Encès el
canelobre, deixat el meu cunyat en un bassal de sang, vaig pujar cap
al pis de dalt, cap a la teva habitació, per a obrir el bagul.
Sabia que el guardaves entre els llençols del dot, que van anar a
raure al terra. Allà els devies trobar. La pedra reflectí la llum
de la lluna que entrava per la teva finestra, pura, blanca, i l’anell
encaixà amb repulsió en el meu dit ensangonat mentre cavalcava,
allunyant-me de tu, del teu marit immòbil en el rebedor i de la
justícia. Als terços d’Alemanya no em buscarien pas.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Avui, després d’haver-hi
pensat molt, no em penedeixo d’haver-lo matat, ni d’haver-me
enrolat, però sí d’haver-te deixat sense ell. Te l’estimaves,
al Ramon. I també em pendeixo d’haver-te robat el teu joiell més
preuat, el millor de la teva dot. De tota manera, sé que la casa i
les terres del teu capità t’hauran compensat prou per aquesta
pèrdua. No tenia germans ni pares, així que el deus haver heretat.
Podras buscar-te un altre marit, si ho vols.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Bé, t’he de deixar,
l’Aguirre m’avisa que un missatger ha vingut a dir-nos que el nou
coronel ha arribat aquest mateix matí i vol examinar la carn de canó
que haurà de dirigir. T'imagines que el meu nou coronel fos el teu
marit ? T'imagines que no l'hagués mort, que encara alenès la vida
en aquella figura ensangonada que vaig deixar estesa el rebedor de
casa teva ? De fet, no vaig aturar-me a comprovar que fos mort.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però no, no pot ser. Per una
vegada a la vida, la jugada ha d'haver-me sortit bé, l'atzar ha
d'haver fet bé les coses. La sort no s'em pot haver tornar en contra
ara que li he agafat gust a la vida de soldat. Sé, però, que m’en
cansaré de donar tombs per Alemanya, llavors vindré a veure’t,
Isabel, i potser em quedaré a viure amb tu durant un temps. No et
queixis, al cap i a la fi, el patrimoni que tens te l’he fet
guanyar jo. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">A reveure, germana.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-48531031995260946172016-06-25T10:23:00.001-07:002016-06-25T10:23:25.854-07:00<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><u><b>ÍTACA</b></u></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 200%;">Les
ones trencaven contra el rocam costaner que protegeix la platja
d'Ítaca. He baixat de palau com faig cada dia, he caminat entre els
vaixells varats per contemplar com el mar s'enduu a poc a poc la
sorra de la platja, igual que s'enduu els darrers records que em
queden de l´Èton, el meu primer marit.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">L'Èton
va marxar fa tants anys... Ja no sé quants n'han passat des del dia
en que embarcà amb els seus homes cap a la llunyana Troia. Érem
joves i agossarats, ell s'imaginava el botí i la glòria, jo,
l'orgull de ser l'esposa d'un vencedor. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Les
ones han acabat amb els nostres anhels. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">M'he
agenollat a la sorra sense aixecar-me el vestit. Fa fred aquest
hivern i els deus només ens envien tormentes. Mal averany per
l'Èton. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Tan
de bo les proes de les negres naus tallessin ja les aigües del mar
d'Ítaca, tant de bo en alçar els ulls una vela aparegués en
l'horitzó. Però, no. L'horitzó era buit, la Deesa Mare no ha
escoltat els meus precs, les ovelles i els trespeus que li he
consagrat no m'han servit de res. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Cansada
d'esperar a un marit al qui gairebé no conec, m'he aixecat amb tota
la majestat que he pogut aparentar. Sabia que els meus súbdits
m'observaven, que seguien cada dia les meves passes fins a la vora
del mar, amb el menyspreu que reserven per aquells a qui no queda
altre remei que esperar que els deus els escoltin. Abans em
respectaven, respectaven el dolor d'una reina a qui li falta el rei,
després, quan van arribar els pretendents, els sentiments del meu
poble van canviar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Què
poden fer una reina i els seus fills petits, contra una pila d'homes
ben alimentats a costelles d'aquell a qui volen prendre-li la dona?
Perquè no s'acontentaven amb intal.lar-se a casa meva cada matí per
fer-me veure que un dia hauria d'escollir un marit d'entre ells, sinó
que s'atrevien a ordena'ls-hi als porquers que els hi entreguessin
els verros més grassos, a manar a l'encarregat del celler que els hi
pugés els vins més bons. Han sacrificat ramats sencers en l'altar
de supèrbia on s'han situat ells mateixos, en la creença que l'Èton
no tornarà. Han malbaratat el patrimoni que correspondria a aquell
al qui acabés escollint com a marit, respectant el pacte de corbs
que havien signat entre ells tot el que no respectaven el deure
d'obediència al seu rei. Segurs de que cruspir-se'm el patrimoni
acceleraria la meva decisió, bevien i menjaven sense aturador. No
sabien que no són els vestits cars el que em sedueix, no sabien que
no provo la carn, ni que el greix amb què sucaven el pa, delitosos,
amb fa fàstic. Jo visc per la bellesa i de la bellesa. Per això
vaig acceptar ser d'Èton, perquè els seus membres forts, el rostre
noble, les faccions marcades i el caràcter d'un rei, el feien l'home
més bell que mai no havia vist. "Com serà ara?” Em demanava
constantment. "Podria acabar amb els quaranta paràsits que
ocupen el meu pati, podria salvar els seus fills de la mort que els
ronda?". Del mar n'esperava les respostes a totes les preguntes,
per això baixava a la platja tan sovint, perquè només ell podia
tornar-me al meu rei, convertit en vencedor o en cadàver. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
tornat sobre les meves passes amb la barbeta alçada, en una inútil
mostra de dignitat. Vint-i-cinc anys són bastants per una dona, però
no tants per una reina. Encara m'agrada saber-me desitjada, i els
mariners que feinejen als vaixells no poden reprimir mostrar la seva
admiració pels meus pits grans i ferms, per les caderes ben formades
que els faig imaginar sense mostra'ls-hi. Són aquestes les arts que
m'han permès d'arribar fins a aquest punt sense haver d'escollir:
saber atorgar, negant, saber aprofitar la llàstima que sent el poble
per una reina desgraciada, sense que confonguin desgràcia i
debilitat. Però el joc s'ha acabat. Els miserables m'han empès a un
punt sense retorn, tot i que, en realitat, sóc jo qui va donar la
idea que m’ha fet caure en els braços d'un d'aquests animals.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Però,
no cal pensar en coses tristes”, m’he dit a mi mateixa,
agenollada encara a la platja. Cal fruïr del que es té quan es té,
i el cel i els amenaçadors núvols grisos que es movien amb gran
rapidesa cap a nosaltres, formaven un bell conjunt. La força de la
natura, la violència dels elements. Pandora havia obert la capsa
dels trons, lluny, a dins del mar, ja llampegava, així que he
caminat lleugera, embolcallada pel vent que enredava els meus llargs
i suaus cabells, donant-me la imatge d'una nimfa. No he trigat gaire
a arribar a palau, és just al damunt del mar, a sobre del promontori
rocallós i batut pel vent que domina la ciutat. Abans m'agradava
sortir-ne per passejar, deixar el recinte emmurallat i sempre tancat
per recórrer la meva ciutat o visitar el meu port, ara, les portes
són sempre obertes de bat a bat i en lloc d'acumular-s'hi riqueses
s'hi amunteguen els deutes. Als pretendents els agradaven les menges
cares i exòtiques, els vestits cars i exòtics, les dones cares i
exòtiques.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Un
dels més aviciats era l'Alcibiades. Avui també s'esperava a la
porta per veure'm tornar, com cada cop que baixava a la platja. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ja has tornat, reina meva -se m'ha acostat amb un somriure
sarcàstic-.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Per desgràcia, no tinc més casa que aquesta. I ni aquí no hi puc
trobar la tranquilitat que tant necessito per esperar al meu rei.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
El teu rei és al pati de casa teva, només l'has d'escollir d'entre
nosaltres -el somriure d'Alcibiades s’ha tornat sinistre-. I seria
millor per a tu que no triguéssis gaire en triar. L'estratagema del
vestit no et durarà gaire temps més. Sabem prou bé que de cada
tres brodats en desfàs dos.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
passat pel davant del traidor per entrar ràpidament al pati de la
casa sense haver d'escoltar-lo. No sé què esperava trobar-me en
creuar el llindar. Si era seguretat, m’he equivocat. La resta dels
pretendents era allà, còmodament instal.lada, bevent-se el meu vi,
jugant-se als daus el que els meus esclaus deixaven al seu abast. Un
d'ells, vestit amb luxoses robes porpres, se m'ha acostat amb ulls
lascius.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Senyora...</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Si fos la vostra senyora, “noble” Antínous, no us atreviríeu a
posar els peus en aquest pati.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ens deveu els deures de l'hospitalitat. Som els vostres pretendents,
i, si us he de dir la veritat, em molesta haver-vos de recordar cada
dia que el costum exigeix que el casal de la núvia ofereixi el pa i
la sal als que la pretenen.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
No si això la mena directament a la ruina.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Expliqueu-li les vostres raons al Consell de l'illa. Si us concedeix
el dret de fer-nos fora, podeu estar segura de que respectarem els
vostres desitjos.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Els
meus ulls han recorregut a tots i cada un dels homes allà aplegats.
Vestien, sense excepció, bones robes de llana, i els més rics, com
l'Antínous i l'Alcibiades, ostentaven la fortuna que els hi
produeixen els ramats de bens, el gra de les seves finques i els
ocasionals robatoris de vaixells naufragats, ornant amb fil d'or
egipci els baixos de les llargues túniques hivernals, privil.legi
abans reservat als reis.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Representeu a les famílies riques de l'illa, i, vés a saber per
què, suposo que perquè se'ls creia fidels als seus juraments, són
els vostres pares els qui integren el Consell. Prou que vaig sotmetre
el cas al seu coneixement, quan creia encara que no éreu més que
uns joves imprudents.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
El que som és homes, uns homes que volen tenir-vos en els seus
braços.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">No
m'ha calgut girar-me per endevinar l'odiós somriure de suficiència
amb què Alcibiades devia d'haver pronunciat aquelles paraules, per
això m'he estimat més de pujar l'escala que duu a les meves
estances privades, sense dignar-me a mirar altre cop als ociosos allà
aplegats.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Els
meu fills m'han rebut a la terrassa que domina el pati i que
precedeix a la sala de banquets. Hi he entrat anunciada per les
rialles infantils d'uns fills massa petits per recordar al seu pare,
només per trobar-me cara a cara amb una mare, la meva, que no ha
deixat passar l’oportunitat de recriminar-me.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Què, filla meva, t'ha donat avui el mar la resposta que fa mesos que
t'ofereixo?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Deixa'm estar. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Normalment,
sóc respectuosa amb els vells, però ma mare és una dona dominant
que mai no ha entès que, a casa meva, mano jo.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.25cm; text-indent: -0.25cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Viure sola, sense un home que et compri joies i tingui cura dels
ramats, t'està tornant boja -sòbriament vestida amb una túnica de
color indefinit, la mirada fixada en l'infinit, ha expressat amb
claredat el que pensava-. Els teus fills no saben el que passa,
envia'ls lluny abans que no sigui massa tard. No pots mantenir
aquesta situació gaire temps més. Escull a un dels pretendents, amb
una mica de sort i si l'esculls prou dèbil, els refusats el mataran
i tot tornarà a començar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Em repugna entregar-me a un altre home.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Ho hauràs de fer un dia o un altre. El teu rei és mort. Ho saps tan
bé com jo.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Mai
no li ha importat ferir els meus sentiments per aconseguir l’únic
que desitja en aquesta vida: el poder. Moltes vegades he sospitat
l'existència d'una aliança entre ella i algún dels dos pretendents
que, per ser més rics que els altres, es creien amb més drets per
desposar-me.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Mare. T'he demanat que em deixis estar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">M'ha
mirat amb rancúnia i ha desaparegut renegant en direcció a la
cuina, seguida pel meu desig més amagat "Quan torni a regnar de
debò, seràs la primera a qui faré matar".</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Prepara'm el teler -li he ordenat a una esclava-. Vull acabar d'una
vegada el meu vestit de noces.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Els
esclaus que m'envoltaven no han pogut reprimir un moviment de
sorpresa. Tots havien pres partit. Tots recolzaven a un o a més d'un
dels estúpids del pati. Tots han cobrat per vendre a un dels
candidats com el més agosarat i el més tendre alhora, com el marit
perfecte. En realitat, no s'atrevien ni a esmentar el nom del seu
patró. Al primer que ho intentà, el vaig fer escapçar. Per això
han tremolat quan he anunciat la meva intenció d'acabar el vestit,
perquè, sent esclaus com són i havent cobrat per obtenir resultats
positius, sabien que només un dels pretendents seria l'escollit i
que els refusats reclamarien amb escreix el que els havien pagat per
aconseguir-me.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
deixat passar uns estona abans de caminar cap a la cambra que ocupo
en un angle del palau. És una habitació agradable. Les seves
finestres miren a llevant i a ponent i el mar s'estén fins a
perdre's de vista davant de la ciutat que contemplo, de la finestra
estant. Els pesants cortinatges que les cobreixen de nit fan joc amb
les escenes de les parets: un dançant rei emplomat, uns dofins, uns
vaixells que salpen carregats de guerrers. Aquí, entre els ocres de
les parets i el vermell dels estucats, ha transcorregut la meva vida
des de fa molts anys. D'ençà que l'Èton va desflorar-me en el
mateix tàlem que ara no m'atrevia a mirar. Sé que aquesta nit
trairé els vots que vaig fer a la Deesa, sé que trairé les
esperances que jo mateixa vaig fixar per a mi i per al meu marit en
entregar-me a ell. Per què ho sé? Doncs perquè el teler era a
punt, perquè m’he assegut en ell, perquè hi he treballat.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Estava
sola, sempre estava sola quan desfeia els nusos i obria el farcell.
Un vestit de lli, llarg i blanc, ha aparegut davant meu, i he
resseguit amb la punta dels dits, amb els ulls humits d'amor, els
brodats que hi he fet, els senyals que anys de feina han deixat en
l'abans impolut treball d'una egípcia, especialment comprat pels
pretendents per al casament que projectaven per a mi. Primer, no me'l
mirava, després, quan la única manera d'entretenir l'espera i als
qui esperaven una decissió fou fingir que el casament se celebraria,
però que calia fer els brodats rituals del vestit de noces, vaig
haver de tocar aquell regal interessat, vaig haver de submergir-me en
els secrets dels seus plecs, vaig haver de dissenyar brodats per a
ell, desfent-ne la majoria, és clar, però desfent-ne també els més
lletjos, els que menys reflexaven allò que jo hi havia volgut
representar. I a cada puntada de fil m'estimava més aquell vestit, a
cada puntada disminuia la necessitat de destruir-lo i augmentava la
de veure'l acabat, tot i saber que acabar-lo era apropar el moment
d'abjurar de la meva fe en la Deesa, en l'Èton, en el futur. No hi
haurien més dil.lacions, me n'havien permès una perquè els
pretendents més rics no volien enfrontar-se al deshonor de violentar
la voluntat d'una reina massa popular entre els seus súbdits.
Necessitaven que l’opinió de l'illa em creiés una boja que espera
inútilment a un rei absent, que no els pot protegir de les
incursions de l'enemic. Per aquesta raó i no per una altra m'havien
deixat jugar amb ells. El temps, però, s'acavaba, i aquells brodats
fets amb fil d'or s'havien convertit en l'única manera d'expressar
uns sentiments que la marxa de l'Èton m'impedia mostrar a ningú.
Sabia que els meus fills viurien lluny de mi des del moment en què
concedís la meva mà a un dels traidors, així que abocar els meus
sentiments en aquell vestit era l’única manera d’estimar que em
quedava. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Finalment,
he refusat els pensaments tristos, he alçat el vestit, me l'he mirat
al trasllum, i he tornat a sentir aquell vertígen, aquella emoció
que desprenen els dibuixos que jo mateixa he cosit i que em
transporten als llocs somniats per la meva imaginació, als llocs que
visitaria si pogués i si existíssin, als llocs on m’he refugiat
en aquests dies de dolor. Potser són llocs només reals a dins meu,
però m'hi trasllado tant com puc, m'allunyo de les bèsties que
m'envolten per la via de la contemplació de l'obra d'art que he
creat i que no he sabut deixar inacabada. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Dues
puntades quedaven per acabar el darrer brodat, dues puntades que
segellarien el meu destí i el dels qui m'envoltaven, perquè el preu
a la meva debilitat, la darrera mostra d'afecte que podia mostrar per
l'Èton, era escollir a aquell d'entre els pretendents del qui mai no
em pugui enamorar, al més menyspreable.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
posat fil a l'agulla, he buscat la darrera figura incompleta i he
donat les puntades. Res no ha canviat, el mar ha continuat
estavellant-se contra les roques, els pagesos han continuat llaurant
i els porquers conduïnt cap a palau el proper banquet. Només s'han
somogut els fonaments de la meva existència.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
vestit de núvia estava acabat, calia descobrir-li al nuvi que ell
era l'escollit, per això he travessat el llindar i he caminat en
direcció a la balconada que domina el pati. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Una
llarga post de fusta colgada de vasos i d'àmfores de vi, de
pretendents d'esplèndides túniques pudentes de suor, ocupava el
costat esquerra del pati. Mentre no arribava el menjar, els homes
mataven el temps bevent i tocant-li's el cul a les meves esclaves.
Alcibiades en tenia una als genolls, precisament ara, i enfonsava la
cara en els cabells d'Alceste provocant les rialles frívoles de la
noia. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Algún
dels lladres ja m'havia vist recolzada en la barana de la terrassa i
m'ha assenyalat a la resta dels qui esperaven els talls del porc que
degotava greix a sobre del foc, a la dreta de la taula. Tots els ulls
s'han tombat cap a mi, espurnejant. Sabien que alguna notícia
interessant els hi havia de donar. Era el primer cop des de feia
mesos que apareixia al pati quan ells hi eren, per això m’he
complagut en fer-los esperar un instant, el necessari perquè es
demanéssin què dimonis volia d'ells. Tenia un bon escenari i
l'aprofitaria.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Quiets,
tensos, els murs gairebé s’han esfondrat amb els seus crits quan
he dit:</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
He acabat el vestit.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Copes
plenes llençades a l'aire, vi per tot arreu i els visques i les
rialles dels esperançats. No han pensat que podien no ser
l'escollit, no s'han adonat que als perdedors se'ls hi han acabat els
banquets, que el futur rei serà cruel i brutal. Ells, els homes, són
així, optimistes fins a l'absurd, per això els he menyspreat en
aquell instant, a tots sense excepció, fins i tot a un rei absent
que a canvi d'obtenir la glòria m'ha llençat en braços del més
covard i salvatge d’entre ells.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Alcibiades -s'ha fet un silenci sepulcral-. Tu ets l'escollit.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">L'interpel.lat
ha llençat a Alceste al terra, sens preocupar-se pel crit de dolor
de la noia, i m'ha fet una reverència burleta, la del qui veu
confirmada la creença que a les dones se'ns impressiona amb
brutalitats. Després, anunciada l'elecció, he desaparegut en
direcció a la meva cambra per lamentar-me pel passat que deixo, per
plorar pel futur que enfronto.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Ara
és de nit, estic sola, i escric en teules de fang la meva història,
suposo que amb l'esperança de justificar-me davant del qui senti
parlar de mi. De tota manera, justificable o no, la decisió ha estat
presa i el mal ja no té remei. Aquesta nit m'he casat amb
l'Alcibiades. Ell és rei i jo tornaré a ser respectada, els meus
fills salparan d'amagat cap a l'exili pel matí, acompanyats per un
fidel servent. La meva mare partirà aquesta nit, però cap a
l'Hades. El que passi després, el temps ho dirà. L'únic que sé
amb seguretat és que el meu nou marit puja per l'escala. He de
deixar d'escriure. </span></span>
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 10cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">26-12-1997-XX</span></span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-81339388998208814472016-06-23T11:16:00.001-07:002016-06-23T11:17:07.425-07:00<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>AVIS</b></u></span></span></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgju6-y29NSm0mTNf13HTuQGtomhXTmfXJjw3v_4uUycF_EElLp_QGinc8um03Mv37Pgu99xcGJkj1YzdtHFuAwTFmcmWPcfrVwsXb-iPXPIUeo9KmEI8x6beML_sSEZIINCAcsrw2xHtM/s1600/AVIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgju6-y29NSm0mTNf13HTuQGtomhXTmfXJjw3v_4uUycF_EElLp_QGinc8um03Mv37Pgu99xcGJkj1YzdtHFuAwTFmcmWPcfrVwsXb-iPXPIUeo9KmEI8x6beML_sSEZIINCAcsrw2xHtM/s640/AVIS.jpg" width="426" /></a></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">S'esperen en una sala, drets, en
silenci, tensos i tristos. Cap del dos no es treu l'abric. Hi fa fred
en aquest lloc, un fred que es fica als ossos. També al seu país hi
ha llocs on el clima és similar, però no a la ciutat on ells viuen.
</span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'home es posa les mans a
l'esquena, pensa que potser haver demanat veure el lloc ha estat un
error. La dona camina lentament per la sala, passant una mà
enguantada per una de les bastes parets de troncs, demanant-se per
què les Llars d'avis han de ser tan incòmodes.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">De l'altra banda de la porta
tancada arriba una remor de passes i de converses en sordina, com si
moltes persones parlessin entre elles en veu baixa mentre passen per
davant de la sala tancada. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Després, la remor s'esvaeix i
torna el silenci, fins que unes passes decidides s'acosten a la
porta. Els germans es miren, i la porta s'obre per deixar pas a un
home d'uns quaranta anys, de cara rodona i cabells negres, vestit amb
un abric gruixut de color verd i uns pantalons de pana. La roba, les
botes altes de pell que calça i la gorra de tweed que duu a la mà
li donen l'aparença d'un propietari rural anglès.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Bon dia. Sóc el Director -els
estreny les mans-. M'han dit que volen veure el lloc.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els altres es limiten a afirmar
amb el cap, massa corpresos per parlar.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- D'acord. M'acompanyen ?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'home es tomba i comença a
caminar per un llarg passadís de terra de fusta, que grinyola una
mica amb cada passa, fins que després de deixar enrere la oficina on
els han atès en arribar, surten a un carrer fangós. Allà, el
Director s'atura.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">- Bé. Ara
seguirem aquest carrer fins al final -es cala la gorra-. El lloc que
volen veure és fora del primer recinte. Per preservar la
tranquil.litat del nostre establiment, els demano que no es separin
de mi i que en cas que ens creuem amb algú, no parlin amb ell. Els
nostres hostes poden arribar a ser molestos amb els visitants,
demanen notícies, proven de fer encàrrecs... Encara que els
acompanyo amb molt de gust, tinc d'altres obligacions, no puc deixar
que un hoste massa insistent ens faci perdre el temps.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Sense esperar resposta, l'home pren el carrer cap a la dreta i
continua parlant.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Com ja deuen haver apreciat, la
Llar està formada per una gran quantitat de barracons de fusta
disposats en fileres al llarg de diversos carrers. La fusta és
barata en aquesta regió i creiem que aporta una certa calidesa als
allotjaments. Procurem que els hostes se sentin acollits, i gairebé
sempre ho aconseguim. De vegades passen coses com aquesta, és
veritat, però només de vegades, i si ens comparem amb les Llars
d'Ucraïna, que tenen un índex mol més alt d'incidents, podem dir
que som una bona Residència.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Segurament, el
seu pare s'hauria estimat més un establiment del sud de la Unió. És
cert que el paisatge polonès no és el més alegre, que aquí els
hiverns són crus, i també que la major part dels hostes són del
sud i que no veuen més ni a la família ni als amics quan venen a
viure aquí. Però que estiguem situats en aquest indret no és pas
culpa meva ni del personal, és una qüestió de costos, i la Oficina
de Llars va tenir en compte un munt de raons a l'hora de triar
l'indret més adient per instal.lar-nos, i aquí ja hi havia unes
antigues instal·lacions que es podien aprofitar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">D'altra banda, encara que és
inevitable que el clima i la pèrdua de les relacions posin
melancòlics als hostes, fem el possible perquè se sentin gairebé
tan còmodes com a casa. Per exemple, tots els qui treballem aquí
xampurregem alguna llengua morta: francès, espanyol, alemany... Ja
se sap que la gent gran recorda més el que va viure a la infantesa
que les qüestions d'actualitat i que se sent més còmode si es pot
comunicar en els idiomes antics. No els amagaré que a nosaltres
també ens ajuda poder impartir les directrius de manera que els
acollits les entenguin. I si només els parléssim en anglès...</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">També oferim algunes comoditats:
a la sala comuna hi ha calefacció, un cop al mes ve el metge, es
menja carn un cop a la setmana... No està pas malament, oi?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Cap dels dos germans respon. Es
limiten a caminar amb tanta cura com poden sense embrutar-se les
sabates mentre passen davant dels barracons, procurant observar bé
tot el què hi veuen: la pintura escostronada, la fusta humida...
Tota la Llar és amarada d'un lleuger tuf a putrefacció que puja del
terra fangós.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Veig que observen les
construccions -continua el Director-. Vam construir els barracons
sobre pilones per evitar la humitat del terra. N'hi ha dos-cents i a
cada un hi caben vint persones, les finestres tenen vidres i els
hostes els repinten un cop l'any, de color groc, perquè contrastin
una mica amb el gris habitual del paisatge i del cel. Vivim tota la
tardor i part de l'hivern entre la boira. És inevitable que hi hagi
boira en una planúria tan humida, ja s'hauran adonat que trepitgem
fang encara que no hem sortit del caminet, i això que no plou des de
fa un parell de setmanes! </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">A més a més, les setmanes que
neva, deixem que els hostes es dutxin amb aigua calenta encara que
això ens desequilibri el pressupost.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els estranya no veure a ningú
per aquí, oi? M'he adonat que buscaven gent amb la mirada. És que
ara és l'hora de dinar, per això no hi ha ningú. No han sentit
soroll de passes mentre m'esperaven? Sí, oi? Doncs és que els
hostes d'aquesta secció anaven a dinar. Segurament, als barracons
només han quedat els que reben menjar de casa i els malalts, que són
els més pesats -el Director fa una ganyota, com si busqués la
complicitat dels germans, que es miren una altre vegada sense
contestar-. Per això els demanava abans que no parlessin amb ningú.
</span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">En definitiva -l'home no es
desanima-, creiem sincerament que podem estar orgullosos del tracte
que oferim als avis. I espero que vostès pensin igual després del
que els he explicat. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ara és una insinuació massa
directa com per no respondre. És massa clar que el Director busca
l'aprovació dels germans a la seva gestió. No poden continuar
callant sense tenir problemes. Però els germans continuen fen-t'ho,
obstinadament. El Director és a punt de perdre els nervis. Tria al
que jutja més dèbil i li etziba una pregunta directa. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No diu res, senyora? No vol
opinar sobre el tracte que el seu pare ha rebut en la nostra Llar? </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La dona no vol fer-ho. No sap
mentir, i dir la veritat li pot portar problemes, però tampoc té
ganes de callar. N'està farta, de callar.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- En les seves cartes, el meu
pare es queixava del fred...</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Ah... Sí, és clar, el seu
pare no estava habituat al clima.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- … I del menjar -fa una pausa
abans d'atrevir-se a continuar-, de la roba, de les normes...</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">S'atura quan veu com la mira el
seu germà.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Bé, bé... -el to del Director
és gèlid. No l'ha sorprès la observació de la dona, però sí que
hagi gosat fer-la-. Ja sabíem això que m'explica, no es pensi que
no ens preocupem de saber el que pensen els hostes.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Re-emprenen el camí, ara en
silenci, i podrien haver continuat així, però el Director no en té
prou. Ell fa una bona feina, n'està segur, i vol que se n'aprofitin
els homes de bé, no els antisocials. A més a més, ha d'escriure un
informe de la visita i ha de saber què pensen els visitants per
omplir-lo </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Sí... Tots sabem que hi ha
gent que es queixa sistemàticament: que si no hi cap tothom a la
sala comuna, que si els forts ocupen els llocs més calents mentre
els dèbils queden al ras... Però ja els he dit que els establiments
ucraïnesos són bastant pitjors, i segur que la Unió va tenir en
compte les característiques del seu pare a l'hora de triar-li la
plaça. De tota manera -concedeix el Director-, puc comprendre-la
senyora, vostè és una dona, és normal que no entengui que una mica
de rudesa fortifica l'esperit. Senyor -ha decidit temptejar al
germà-, vostè potser m'entendrà millor que la seva germana. Oi que
sempre hi ha gent que es queixa sistemàticament, a tot arreu i en
tots els àmbits? Que hi ha gent que mai en té prou? Que com més
comoditats té més en vol? </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Davant de la insistència del
Director, el germà, més diplomàtic que la seva germana, afirma amb
el cap. Ja és prou estúpid haver demanat de veure el lloc com per
continuar mostrant menyspreu cap al sistema.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Bé, bé ! -el Director
sospira, alleujat d'haver doblegat a un dels visitants-. Ja em
pensava que no estaríem d'acord en res!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'incòmode de la situació ha
fet que tots tres caminin depresa, i en poc minuts arriben a la tanca
que delimita el primer recinte, una tanca de bigues de fusta i filat
no gaire sòlida, pensada més per marcar un espai que no pas per a
impedir el pas de ningú. Director i visitants travessen la gran
porta oberta, surten al camp i comencen a pujar un turonet fangós
esquitxat de clapes d'herba.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Aquí no fem més que respectat
l'ordre natural de les coses Els forts sempre s'han menjat als petits
envellir no ens eximeix de socialitzar-nos i d'acceptar les regles. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La nostra generació entén que
fer-se gran no vol dir viure sense més del patrimoni i de la pensió
de la Unió, però la gent d'abans encara recorda d'altres temps més
egoistes en què els pares feien el que volien fins que es morien, i
sagnaven als fills i a la Unió. Provem que la idea de servei al país
entri al cap dels hostes. La majoria ja ho ha entès abans d'arribar,
i gairebé tots els que tenen dubtes recapacita de seguida i
s'adapta. Als casos més difícils, als qui no volen acatar la llei
de manera recalcitrant, els enviem al psicòleg. La medicació, si se
la prenen, que sempre hi ha qui no la vol prendre, els ajuda a estar
tranquils i a acceptar que la seva vida s'acaba, que han de deixar
lloc als joves, donar els béns als fills i deixar-se cuidar per la
Unió Europea. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Malauradament, sempre hi ha qui
és tossut, qui no vol entendre res, qui desafia al fred, als gossos,
als filats i als guàrdies, i prova de sortir del recinte. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Continuem endavant, si us plau.
De seguida arribarem al cim del turonet.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Les passes dels germans es fan
ara més lentes. Saben que s'acosten al lloc, i és encara més
sinistre i desangelat del que imaginaven, més indigne, més
primitiu.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Ja hi som. Aquí els tenen, el
filat interior i el mur de maons. Al capdamunt també hi ha un altre
filat. El veuen? Sí, és filat militar, d'aquell que quan t'agafa no
et deixa anar. Està electrificat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El mur és llarg i molt alt,
aquest sí que està pensat perquè els avis no marxin de la Llar, un
espai entre ell i el filat dificulta l'excavació d'un túnel per
creuar-los tots dos a la vegada. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Quan un és jove és difícil
entendre aquestes coses. Que la Unió electrifiqui les tanques de les
llars d'avis, vull dir, però és que uns quants en marxarien, de la
Llar, i no podem permetre que persones antisocials, que no estan
d'acord amb les lleis, entrin i surtin quan vulguin del recinte.
Abans, quan el nostre sistema de seguretat no estava tan
perfeccionat, algun avi marxava de tant en tant. Imaginin la
situació: un ancià estranger pica a la porta d'un pobre camperol
polonès i li demana menjar i roba. La visió d'un desconegut que ja
ha deixat enrere els bons anys, ferit, perquè sempre es ferien quan
saltaven la tanca, entre aquesta boira, devia ser esfereïdora. I a
més els demanaven menjar! Com si a la gent de per aquí els en
sobrés!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Deixem que els hostes surtin del
primer recinte i vagaregin per aquí perquè la visió de les
dificultats desencoratgi als inadaptats, però l'experiència ens va
recomanar prendre mesures com la d'electrificar la tanca per evitar
les queixes dels pobles veïns i ara ja no tenim fugues. Els
incidents queden sempre en temptatives. Hi ha qui continua
provant-ho, és clar, però els obstacles actuals són
infranquejables. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els germans es miren la tanca i
el mur. Pensen en el seu pare, tan vital, tan rialler, el veuen
acostant-s'hi de nit, furtivament. Ja no és que no vulguin dir res,
és que no poden. Les llàgrimes que no s'atreveixen a vessar formen
una enorme bola que els ennuega. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El Director ha observat als
visitants, ha deixat que el filat i el mur facin efecte en ells abans
de prendre's una petita venjança.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- El seu pare va voler-ho provar
-diu-. No va ser capaç d'adaptar-se. Malauradament per vostès,
perquè és una nota desfavorable en els seus propis expedients de
jubilació que els pot fer anar a raure a Ucraïna quan els arribi el
torn, malauradament per mi, perquè cada incident és una taca en
l'expedient de la Llar, i malauradament per ell, perquè no ha
aprofitat la nostra hospitalitat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Va provar de saltar justament per
aquí. Ho havia estudiat, eh, no es pensin que ho va fer a la babalà.
Va trobar una errada en el nostre sistema de vigilància i va
aconseguir acostar-se a la tanca prou vegades per a fer un petit
túnel i evitar el primer filat. “Humanum errare est”, deien els
romans. No tornarà a passar. Hem millorat la seguretat en aquest
punt.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">També s'havia fabricat una
corda. Encara no sabem com, però ho esbrinarem. I fins i tot un
ganxot d'acer ! Per això i només per això va aconseguir enfilar-se
al capdamunt del mur. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Per allà,
justament per allà, es va enfilar. Veuen aquests maons esgarrapats?
Devia ésser un home fort, el seu pare. I intel.ligent.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Era enginyer, oi? Si. Era
enginyer. No cal que s'esforcin en contestar. Ho diu al seu
expedient. Per això va ser capaç de planificar la sortida.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Això sí, per molt intel.ligent
que fos, no disposava de tota la informació necessària. No sabia
que la tanca està electrificada. No els ho hem dit als hostes,
saben. Deixem que els antisocials ho descobreixin ells solets.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El vam trobar allà pel matí,
penjat del filat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">El Director assenyala un punt del
mur, esquiva la mirada d'odi del visitant i mira a la dona.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- És una llàgrima, el que veig
en els seus ulls, senyora? No plori. Un bon ciutadà no plora davant
aquestes coses. Va ser el seu pare qui va decidir allunyar-se de la
nostra hospitalitat i trencar la llei.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Comprenc el
dolor de perdre a una persona estimada, però el seu pare era un
inadaptat, un antisocial que amb la seva ànsia d'independència i
singularitat pertorbava la bona marxa de la societat. </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">No
habituar-se als canvis vitals no és excusa per no complir la llei.
Sento dir-los això d'aquesta manera, però és la veritat.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Després d'aquestes paraules, el
Director es retira unes passes i deixa que els germans s'agafin de
les mans uns instants, mirada fixa en el mur. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Bé. Sé que només han estat
uns minuts i que venen de Barcelona, que està realment molt lluny,
però és que no els puc deixar quedar més. Hauríem d'anar baixant
per signar la paperassa i perquè recullin els efectes personals del
seu pare que tinc al despatx.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els germans es tomben lentament i
comencen a baixar. L'home duu a la seva germana de la mà. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Vigilin, la terra es gela i és
fàcil caure i trencar-se una cama.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Ara en parlarem amb calma, però,
perquè s'ho puguin anar pensant, els avanço que si és el seu desig
i ho poden pagar, estan autoritzats a repatriar el cos. Això sí, no
és indispensable. La Unió, fins i tot en aquests casos, paga
l'enterrament, i al poble d'Auschwitz hi tenim una fossa comuna. </span>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">25 de juliol
de 2012</span></span></div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Inspirat en una foto de la Mercè Rial</span></span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-16175406410061558442016-06-23T11:11:00.002-07:002016-06-23T11:11:52.566-07:00<div align="center" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>MONARCA</b></u></span></div>
<div align="center" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El President de la Generalitat
és dempeus al cap de la taula ovalada. Té una cadira a la seva
disposició, però no s'hi ha assegut. Està nerviós. Es recolza en
el respatller de la cadira i pica de peus a terra abans de començar
a parlar. Dos homes i una dona se l'escolten. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyors, No cal que els
digui que l'hora és greu. El país necessita un dictamen clar i
ponderat. I constitucionalment són vostès els qui l'han d'emetre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Els altres el miren amb
atenció. Tots són alts executius en les seves empreses i estan
habituats a prendre decisions, però no d'aquesta mena. El futur del
cap de l'Estat penja d'un fil, igual que el futur de les relacions
amb Espanya. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyor President. Hi hem
pensat, n'hem parlat junts i per separat, hem reflexionat, i estic en
condicions de dir-li que podem defensar el nostre dictamen d'una
manera raonada i alhora contundent.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Bé, bé -el President
talla al portaveu de la Comissió-. La veritat és que espero i
desitjo que sigui raonat. El que han publicat vostès els darrers
dies no augura que ho sigui gaire.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyor President! Vol dir
que ens mereixem aquest comentari?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Creus que no, Àlvar? De
debò creus que no? -el President abandona el to formal i llença un
plec de diaris i revistes al damunt de la taula-. "La Monarquia
trontolla" titula el teu diari. I dius que ets de dretes! Aquest
titular no és gaire conservador!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">L'Àlvar Gutiérrez, camisa
blava, cabells rinxolats pentinats enrere i ben engominats, corbata
groga, baixa la mirada.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- El nostre públic demana
informació. En aquestes circumstàncies no podem tractar la notícia
de cap altra manera.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Bé, bé. De tota manera, no
ets el pitjor - el President assenyala a l'altre home, de cara
ampla, calb-. Eh, Aixalà, l'Àlvar no és el pitjor, oi?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Les monarquies no ens
agraden, a nosaltres -s'agafa les solapes de l'americana beix de
pana-. Som republicans.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Sí, sí. Però calia
titular "Europa se'n riu del Rei"? De debò calia?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyor President -l'Eulàlia
Del Campo Prat prova de calmar-lo- Nosaltres no hem fet comentaris
sobre la institució monàrquica.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No, és clar -el to de veu
de l'home és burleta-, la teva premsa rosa s'ha limitat a publicar
les fotografies sota la frase "Jutgi vostè mateix". Mira
Eulàlia, aquesta frase val per un llibre sencer en aquestes
circumstàncies.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No tenim cap culpa que
vostès, els polítics, redactessin una constitució que ens
encarrega als caps dels principals grups de comunicació decidir si,
en certes circumstàncies, el Rei d'Espanya ho ha de continuar essent
també de Catalunya. Ens és molt difícil mantenir un equil.libri
entre el deure d'informar i l'obligació de decidir si destituïm al
Rei. Ho ha d'entendre!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Eulàlia, no em toquis allò
que no sona. Tots heu pujat al carro dels beneficis sense tenir en
compte l'estabilitat del país. Les vostres ràdios tracten
l'assumpte constantment i serveixen d'altaveu a tota mena
d'eixelebrats, i les divisions editorials dels vostres grups ja han
publicat llibres parlant del Rei, de les seves amants, dels seus
escàndols econòmics, del divorci.... i sobretot d'això d'ara. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyor President -la dona
talla al polític- Quan es va independitzar, el poble català va
pactar amb Espanya el manteniment de la monarquia, va donar suport al
Rei quan es va divorciar, ha entès els seus embolics econòmics i
fiscals, i s'empassaria que ara s'hagi enamorat de la seva minyona i
s'hi vulgui casar. Sí, fins i tot això s'empassaria. Però és que
aquesta dona... És el Rei! Pot escollir entre moltes dones! I tots
sabem que pels catalans la diferència de classes socials no seria un
problema. Encara ens agradaria! Però hi ha coses que no es poden
entendre, no senyor.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Ara es demostra que els
republicans teníem raó.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No, Aixalà, no -respon el
President-. La Comissió té l'encàrrec de decidir si es destitueix
o no al Rei, perquè la monarquia és la imatge del país, però
vostès no poden decidir si hem de tenir o no un rei. Si el
destituïm, farem reina a la princesa. És una nena ben maca i té
l'encant de la infantesa. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyor President, no m'he
mirat el problema com un republicà sinó com un encàrrec
professional. I no hi ha manera. Hem près fotografies des de tots
els angles, hem retocat les imatges fins que no s'assemblaven gens a
la realitat... I no hi ha manera. És que no hi ha manera de millorar
el desastre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- A més a més, des que ha
saltat la notícia la imatge del Rei és nefasta a l'exterior -diu
l'Àlvar-. I la imatge ho és tot pels reis, ara que no manen gens.
La BBC ensenya des de fa dos dies una foto pel carrer i pregunta si
la nostra monarquia fa riure als anglesos. I com és el nostre Rei,
si se'n riuen d'ell, se'n riuen del país. Segur que baixaran el
turisme i els ingressos per turisme, és clar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però si fins i tot els
espanyols se n'en foten. I això que era el seu Rei abans que el
nostre. Sap quin és el titular d'El Diario de Madrid: "Fea de
cojones".</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Es fa un petit silenci abans
que la senyora Del Campo tanqui la conversa</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Senyor President, hem
decidit destituir al Rei. Que es casi amb aquella dona si vol. Que
faci el que vulgui però que no arrossegui als catalans en la seva
desgràcia. No ens mereixem una reina tan lletja!!!</span></div>
<div align="right" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">3-6-2014</span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-11394804119346149882016-06-23T11:10:00.002-07:002016-06-23T11:11:05.988-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<u style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 200%;"><b>RESPOSTA</b></u></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEspkLCzGdkwA2qVuWxvyPLROaWFfSmm1-MDTfHfd-HM-40xsICMf3gxPIvn6X1TtC2BxQONVg6QD5tY1pLwFU-XEeV0_guN3-IqM-rjfLplf7u8ib5W8Wn9lo7Xk-eApLQPS-DdLiIdE/s1600/DREAMS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEspkLCzGdkwA2qVuWxvyPLROaWFfSmm1-MDTfHfd-HM-40xsICMf3gxPIvn6X1TtC2BxQONVg6QD5tY1pLwFU-XEeV0_guN3-IqM-rjfLplf7u8ib5W8Wn9lo7Xk-eApLQPS-DdLiIdE/s400/DREAMS.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Va arribar en un avió ple a
vessar de turistes. Shangai-Londres, Londres-Barcelona. Va arrossegar
la maleta per un llarg passadís fins al control de passaports i va
buscar la sortida de l'aeroport. El seu oncle l'havia de recollir
allà. Baixets com eren tots dos, havia patit una mica per no
trobar-lo entre la munió d'anglesos amb què havia arribat, però de
seguida es va fixar en un cartell amb el seu nom escrit en xinès,
que surava darrere una esquena.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'oncle la va mirar amb un
somriure radiant. Semblava més arrugat que en les fotos que havia
penjat al facebook. La realitat sempre decep una mica. Segurament,
ell també esperava que ella fos més maca o més simpàtica. Van
xerrar una mica mentre ell conduïa cap a la ciutat. L'oncle havia
marxat de Shangai als anys setanta i s'havia establert a Barcelona a
principis dels vuitanta. Va provar de ser més precís traduint-li
les dates al calendari xinès, però entre el trànsit i els canvis
de marxa li va ser impossible. Feia massa anys que era fora de la
Xina. Van haver de recórrer a l'edat dels avis per a establir en
quin moment l'oncle havia marxat de casa, on havia estat i quan havia
obert el restaurant. Un dels primers restaurants xinesos de
Barcelona, va explicar-li. Portar un restaurant duu molta feina, per
això es va casar tard, i per això els fills van arribar tard. Però
si les coses acaben bé, és que s'han fet bé, i finalment l'oncle
podia exhibir el seu</span><span style="color: maroon;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Hummer,</span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">
el seu restaurant, i el gran casori del seu fill amb una europea. Als
que havien quedat a la Xina, les coses no els havien anat tan bé. El
pare d'ella havia treballat tota la vida en una fàbrica de
filatures, i només un dels seus germans havia aconseguit muntar una
empresa. Això sí, feia molts diners construint habitatges. Ella
treballava amb ell com a secretària i a les nits estudiava
econòmiques. A vint-i-dos anys, ja estava situada. Tothom esperava
que es casés. El seu cosí, el que es casava l'endemà, en tenia
vint-i-sis. De petits, s'enviaven les cartes que els pares els feien
escriure, de grans, van començar a enviar-se mails. Fins que un any,
quan tenia vacances a l'escola, el seu cosí va viatjar cap a Shangai
i es van conèixer. Per això l'enviaven a ella al casament en
representació de la família. Se'n recordava perfectament, d'aquells
dies. Ella en tenia vint, ell vint-i-quatre. Era guapo, extravertit.
I encara que l'accent estrany que tenia el seu xinès feia riure una
mica, es van entendre a la perfecció.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Van arribar al restaurant. El seu
oncle la va fer passar a la cuina, neta com una patena. La seva tia i
les seves cosines es van treure els davantals i se la van endur a
casa d'un majorista a comprar roba pel casament i, després, a casa
seva, una gran casa amb terreny, en un poble de nom impronunciable.
Va sentir enveja. Independentment que en aquestes ocasions i davant
dels parents, tothom té tendència a ostentar, el cert és que no
haurien posat un televisor a cada habitació sinó els
util.litzessin. I el preu de les cremes que tenien les seves cosines
la va fer esgarrifar. Ells no vivien malament, a la Xina, però no
podien comprar tot allò. Es va refugiar en una actitud
condescendent. Als xinesos de debò no els calia tot allò per ser
feliços.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Va anar a dormir de seguida.
Estava molt cansada pel viatge i sabia que l'endemà se li faria
llarg. Molt llarg.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Al matí, tot va ser trasbals.
Van haver de rentar-se, vestir-se, maquillar-se i marxar cap a
l'Ajuntament, perseguides pels crits de la seva tieta, que tot ho
volia al moment i tot ho trobava malament. Va demanar pel seu cosí i
li van dir que havia arribat tard, que els amics occidentals li
havien preparat no sabien quina sorpresa i que havia marxat abans que
elles es llevessin. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Van caminar cap a la plaça de
l'Ajuntament, cap als jutjats. No feia gaire bon dia, els núvols
passaven per damunt d'ells a la carrera i el vent aixecava les
faldilles de les noies. La plaça era ben plena de gent. La seva
família semblava ser una institució al poble.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Durant un moment, va quedar-se
sola mentre les cosines i la tieta rebien els compliments dels
convidats. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Llavors, el seu cosí va
acostar-se a xerrar amb les seves germanes. Ella va sorprendre's una
mica, perquè no l'havia vist arribar. Feia temps que no s'escrivien,
i encara que ella havia trobat un parell de fotografies per internet,
eren d'abans del seu viatge a Shangai. Havia canviat, però no gaire.
Els seus moviments traspuaven la mateixa seguretat en ell mateix i el
seu somriure continuava semblant sincer. Va fer les poques passes que
els separaven per acostar-se-li. “Saluda a la teva cosina” -va
dir-li la tieta- “Ah! Sí. Hola! Que bé que hagis vingut!” va
dir ell, de manera distreta. No va tenir temps de dir-li res. Un home
gras va agafar-lo pel colze i se'l va endur cap a un altre grup de
gent.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La seva tieta va tombar-se per
continuar rebent compliments i ella va abaixar una mica el cap,
demanant-se per què havia vingut des de tan lluny, per què l'havia
cregut aquell estiu, quan va dir-li que l'estimava, per què havia
esperat amb ànsia aquells mails que sempre trigaven massa a arribar.
I va voler amagar-se, desaparèixer, confondre's amb el cel de color
gris blavós mentre buscava una resposta que mai obtindria.</span></div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">14-6-2011</span></div>
<div align="right" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">(Inspirat en una fotografia de la Mercè Rial)</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-33998079948921045152016-06-23T11:08:00.002-07:002016-06-23T11:08:50.034-07:00<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>NEU</b></u></span><u><b>
</b></u>
</div>
<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ella és feliç. I, per què no dir-ho, jo també. O com a mínim més
feliç que abans. Som felices amb les coses senzilles: fer ninots de
neu, lliscar muntanya avall amb els trineus... Ara, que tot el que es
baixa, s'ha de pujar. I si després de pujar una muntanya, la baixem,
hem de pujar la següent i baixar-la també per a continuar avançant.
Arrossegar l'Alba en les pujades em costa, cada dia pesa més, però
ja fa temps que m'hi he habituat. I pesa més el trineu, carregat de
roba, aigua, llenya i menjar. Fa uns mesos no hauria sabut com
arrossegar-lo. Ara tinc uns músculs que m'envejaria en Rambo.</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Fa un parell d'anys, la meva vida començà a canviar. M'havia quedat
a l'atur, com un elevat tant per cent de la població, coses de la
crisi, i vaig decidir anar a viure a Fors, el poblet cerdà de la
meva mare. Viure en un poble és més barat, i m'havien dit que de
vegades és més fàcil trobar feina a un poblet que a ciutat. Era
cert. De seguida vaig trobar cases d'estiuejants per netejar i,
després de fer un mòdul de cuina, vaig començar a treballar de
cambrera al bar. A l'escola, l'Alba s'hi va adaptar de seguida. A
Fors faltaven nens, l'escola perillava, i l'Alcalde i la mestra ens
van ajudar molt.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Quan feia sis mesos que era allà, vaig començar a festejar amb un
noi. Vivia a Barcelona, però pujava al poble cada cap de setmana. No
sé com hauríem acabat. No n'estava enamorada, però m'agradava.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Llavors,
després d'un estiu càl.lid, al setembre del 2013 començà a ploure
a bots i barrals. Va ploure cada dia durant setmanes. I va ploure bé,
no de manera torrencial com altres anys. Tothom estava content. A
l'octubre van arribar les primeres nevades. Sal amunt, sal avall,
problemes de trànsit, bones expectatives per les estacions d'esquí.
Hi havia la sensació que la crisi arribava a la seva fi. Però al
novembre va nevar cada dia. El barceloní no va tornar i el Govern
organitzà el subministrament d'aliments. Ens arribaven en furgoneta,
un cop a la setmana. L'Alcalde ens va distribuir en escamots i els
dies que nevava poc anàvem a buscar fusta o netejàvem la neu de les
teulades. Al desembre, la neu arribava a l'alçada d'un segon pis.
Unes quantes cases es van ensorrar per culpa del seu pes, i un dia
l'Àngel es va matar. Una relliscada... i de la teulada a terra. Vam
decidir abandonar les cases i construir un gran iglú. El canal
satèl.lit ens havia ensenyat com tallar blocs de gel. La furgoneta
ja no podia acostar-se al poble, no teníem llum ni telèfon i, de
sobte, el satèl.lit va deixar de funcionar. L'última notícia que
vam tenir de l'exterior va ser que el Govern havia evacuat Puigcerdà.
Estàvem aïllats. No sé com vam aconseguir sobreviure fins al març.
Vaig menjar guineu, gos, rata... Dormíem els quaranta junts,
arraulits al voltant del foc. L'Isidre i la Maria de ca l'Erill van
adormir-se una nit i ja no es van despertar. Eren grans, i ella, a
més a més, diabètica.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La
nit del 15 de març va deixar de nevar. Quina al.legria! Tots ens
vèiem pujant a un hel.licòpter en pocs dies, mirant el paisatge des
d'una cabina ben escalfada. Però van passar un parell de setmanes,
continuava fent un fred intens, la neu no es desfeia i no venia ningú
a buscar-nos. Finalment, la Cinta i el Marc van marxar cap a Lleida
amb l'esperança de trobar ajut en algun poble. Van tornar un parell
de setmanes més tard, i el que ens van explicar ens va deixar
corpresos, deprimits. No havien arribat més enllà d'Organyà. Hi
van trobar a uns quants avis sense forces que s'hi havien quedat per
morir a casa. Els avis els van dir que no hi quedava ningú, ni a
Organyà, ni a Solsona, ni a Lleida, ni enlloc. Tots el que havien
pogut, havien marxat abans o després. Catalunya ja no existeix,
Espanya no existeix, Europa ha deixat d'existir, colgada per la neu.
No hi ha autoritat ni llei, ni carreteres ni vehicles, ni menjar
ni... res de res. Barcelona és un enorme cadàver congelat. I el
Mediterrani una immensa pista de patinatge. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">En escoltar-los, l'Assemblea
quedà en silenci. La decepció ho amarava tot, fins i tot els nens
van callar. Llavors, moguda per l'instint de supervivència, negant
la possibilitat que la nostra vida fos per sempre com ara, vaig
preguntar: “I més enllà?”.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Els avis ens van dir que
Àfrica és ara verda i humida -van respondre-, que hi ha menjar i
feina per tothom. Vés a saber què hi ha de cert en tot això, però
sembla impossible arribar-hi. Caldria creuar el Mediterrani a peu.</span></div>
<div class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 200%;">Avui, 27 de juny, hem començat
la marxa. I sóc estranyament feliç. Qualsevol cosa és millor que
viure en un desert, que una vida deserta. Només espero tenir prou
forces per arrossegar els trineus per l'enorme planúria gelada que
un cop va ser un mar. 27-6-12</span></span></div>
<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></div>
<div align="center" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-18901804725602027892016-06-23T11:05:00.002-07:002016-06-23T11:05:59.604-07:00<div align="center" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>VAMPIR</b></u></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Va seure en aquella taula durant tot l'espectacle. De fet, s'hi
asseia cada nit des de feia setmanes. Era un home corpulent de cara
rodona i cabells escassos que aparentava uns quaranta-cinc anys.
Vestia sempre de la mateixa manera, camisa llisa i discreta,
pantalons clars. Podria haver semblat perfectament un empleat de
banca sinó hagués estat perquè no actuava de manera discreta.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Demanava sempre una tanqueray amb llimona, de la que anava fent
glopets mentre fumava sense parar, encenent un cigarret amb la
burilla de l'anterior. De tant en tant es mirava l'espectacle, que es
devia saber de memòria, no per l'atenció que hi posava sinó pel
munt de vegades que l'havia vist. I no l'hi prestava gaire atenció
perquè no parava de prendre notes en una llibreta que tenia sempre
oberta al davant.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No era atractiu, ni jove, ni semblava especialment vital, però el
seu capteniment al cabaret, que mantingués aquells costums fixos,
m'intrigava. I quan algú m'intriga, l'observo. I quan algú a qui
observo, no s'immuta, ho faig cada cop més obertament.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Finalment, un dia se'm va acostar en acabar la funció.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Em dic Jordi -va fer una pausa. La seva veu era profunda-. Tens una
gràcia especial.</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Gràcies.</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M'agradaria fotografiar-te.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Em considero una persona descarada. Ho has de ser una mica en la meva
feina, però ell no ho semblava pas, fins i tot li presumia un punt
de timidesa. Em va sorprendre. Cada cop m'intrigava més.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No me'n vaig al llit amb qualsevol -vaig respondre-li, anticipant la
conseqüència més probable de la seva proposta-.</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No busco sexe -parlava calmadament, com si hagués esperat la
pregunta-. Només busco captar sensacions. Ni tan sols em quedaré
les fotos. Et donaré el rodet. Et faré fotos i guardaré les
sensacions aquí -es posà un dit a les temples-.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No entenc per què vaig acceptar la proposta, podria haver estat un
boig o un depravat, però el cert és que vaig agafar-lo de la mà i
el vaig conduir cap al meu camerí, un espai petit, dominat per un
mirall escantellat, ocupat per una cadira de fusta i un petit sofà
emmarcats per les parets verdes i escostronades.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Aquí et sembla bé?</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
És perfecte -va treure una petita màquina de fotos de la butxaca
del pantaló-. És una "Lomo".
</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Me la va posar a les mans. Les puntes dels nostres dits es van tocar.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No conec aquesta marca. Sembla antiga.</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No és antiga. És russa.
</div>
</li>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ah.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Un petit instant de silenci incòmode es va instal.lar entre
nosaltres. Com si també hagués previst que aquell moment podia
arribar, reaccionà de seguida, abans que m'envaísin els dubtes.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Posa't com vulguis, fes el que vulguis. Jo només et miraré a
través de l'objectiu. T'asseguro que serà com si et mirés des de
molt lluny.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Vaig seure al sofà sense treure-li els ulls del damunt, llavors sí,
una mica tensa, i vaig fer el que hauria fet normalment, agafar el
cendrer i encendre un Marlboro.
</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Deixa volar els teus pensaments, actua com si jo no hi fos.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Lentament vaig apartar la mirada, lentament vaig fumar la cigarreta,
lentament vaig treure'l dels meus pensaments. La meva ment començà
a divagar, a pensar en coses quotidianes, en si l'examen d'avui li
hauria anat bé al meu fill, en què em podia preparar per sopar...
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ell s'estava assegut a terra, espatarrat, fent fotos de tant en tant.
El flaix no es disparava, no sé per què, la seva camisa adoptava
unes formes estranyes al voltant de l'abdomen. I la seva postura, la
màquina de fotos, que es veia tan petita dins d'aquella cara rodona,
van dir-me que realment no volia res més de mi. Ningú que se'm
volgués endur al llit voldria donar aquella imatge tan ridícula. Em
vaig rel.laxar a l'instant, i vaig començar a comportar-me amb
vertadera naturalitat: vaig alçar-me, vaig preparar-me un te, vaig
tornar a seure al sofà...</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Al cap d'una estona, el silenci, trencat només pel clic de la
càmera, el pas del temps, el cansament de la jornada i l'efecte
rel.laxant del te van fer-me venir ganes de despullar-me. Talment com
quan acabava l'espectacle. No em va semblar inadequat, ni tan sols
provocatiu. De fet, em semblava natural. Per què no? Era una nit
d'estiu, el vestit estava suat i era com si ell no hi fos.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
El vestit va caure a terra.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Em sentia com si no estigués actuant al Cangrejo, sinó al Teatre
Nacional, diferent, com si observar la meva vida fos important, com
si la meva vida fos important, com si jo ho fos, com si signifiqués
alguna cosa per algú. I sí que era important per algú. Perquè ell
m'observava per algun motiu. Perquè algú tornava a interessar-se
per mi i no pel meu cos, després de molts anys.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Un pèl torbada, vaig mirar-lo, conscient una altra vegada que ell hi
era. I vaig adonar-me que, vés a saber per què, el desitjava. Vaig
embolicar-me els malucs amb una tovallola i, pits nusos, vaig
agenollar-me per recollir el vestit.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Llavors, ho va trencar.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Mira'm.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Se'm va acostar, amb una pinça rosa a la mà, va fixar-me suaument
els cabells amb ella, va fer-me una darrera fotografia, i va dir:</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Gràcies. Ha estat una estona màgica -va treure el rodet de la
càmera i me'l va atansar-. Guarda'l, llença'l, fes-ne el que
vulguis -s'alçà-. Me'n vaig.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La decepció va substituir al desig. Sóc maca, ell no, m'havia
despullat davant seu, m'havia deixat fotografiar, li havia regal.lat
uns instants que moltes parelles li haurien negat. Però ell no em
volia. Em refusava. No em deixava ni la dignitat de negar-li jo també
alguna cosa, de negar-li les fotos.
</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ja està? -ho vaig dir fluixet, però en la meva veu hi havia
ràbia-.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Es va sorprendre.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ja tinc el que volia. Un estat d'ànim. Un record. Ja t'ho havia
dit. Seràs part dels meus records. I jo seré part dels teus.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Se'm va acostar, va acotar-se per fer-me un petó a la galta i marxà
sense mirar enrere. Feia olor de tabac.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Des d'aquell dia, em fixo en els homes que s'asseuen en aquella taula
i, de vegades, quan acaba l'espectacle, m'hi acosto, els demano que
vinguin amb mi al camerí, em despullo, els dono una màquina de
fotos i els demano que em fotografiin. De vegades intenten tocar-me,
d'altres, la majoria, s'espanten i marxen. Només de tant en tant fan
els que els demano.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Busco tornar a sentir aquella sensació d'abandonament, aquella
comunió espiritual amb un desconegut que vaig sentir amb el Jordi,
aquella sensació de què importo a algú. No ho he aconseguit mai.
Tampoc avui. Però avui ha estat diferent.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
El noi era maco, encara que vulgar. Un d'aquells executius alts i de
cabells engominats que venen a algun congrés. No ha tingut la
decència ni de treure's l'anell de casat.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Quan ha vist que em despullava a poc a poc, els ulls li han brillat
d'una manera estranya i ha insinuat un somriure. No li he preguntat
què pensava, m'he centrat en mi mateixa, en les meves sensacions, en
la recerca de l'instant.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
No he trigat gaire a adonar-me que avui tampoc no el trobaria, i li
he demanat que s'aturés i em tornés la màquina.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Ho ha fet sense protestar. Abans de marxar, ha obert el seu maletí i
n'ha tret un llibre.</div>
<ul>
<li><div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Té -m'ha dit mirant-me fixament als ulls-. Agafa'l. Queda-te'l. Em
sembla que hi surts.</div>
</li>
</ul>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
He agafat el llibre i n'he llegit el títol i l'autor: "Nits de
cabaret", Jordi Estruch.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M'he assegut en la cadira i he obert el llibre. Era un llibre de
relats un pèl absurds, relats que expliquen les sensacions d'un home
davant les coses que succeeixen de nit a les ciutats. Hi havia dues
pàgines dedicades a mi, a la cabaretera d'ulls infinitament tristos.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M'he mirat en el mirall esquerdat. Sí. Estic trista. Sovint perquè
la nit em cansa, perquè no puc veure gaire al meu fill, per tota la
porqueria que veig a la feina, per les drogues que m'ofereixen, per
l'alcohol que corre i corre, per les vides dels companys que es
trenquen... Però avui sí que m'he posat trista de debò.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Vaig creure'm que havia trobat un vincle amb algú, un vincle
diferent, més profund, però a l'hora de la veritat l'únic que
volia era extreure'm l'essència per escriure-la i guanyar-se les
garrofes. Aprofitar-se de mi, en definitiva, sense donar res a canvi.
El Jordi Estruch no era un home diferent, només era una criatura de
la nit diferent. Un vampir que em va fer creure important encara que
en realitat només vaig ser una més.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
He passat la resta de la nit abatuda, somrient per ofici, ballant amb
desgana. Fins i tot la Vivian, la caixera, m'ha demanat si em passava
alguna cosa.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Però quan ha acabat l'espectacle i he marxat cap a casa m'he creuat
amb un camió de les escombraries. No m'agradaria ser escombriaire.
També m'he creuat amb una parella que es barallava al mig del
carrer, amb un noi absolutament torrat que no sabia ni on era, amb
dos estudiants que tornaven de la facultat després d'estudiar tota
la nit...
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Potser jo no guanyo gaire, he pensat, asseguda a l'autobús, però
veig somriures cada nit, al.legria, gent que es fa petons o que
s'agafa de la mà... La meva vida no és ni millor ni pitjor que
moltes altres. He pensat en el meu fill i la idea de veure'l aviat
m'ha fet somriure. D'ací a una estona el veuré. No, un vampir no em
pot prendre tot això.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
21-3-12</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
(Inspirat en una foto de la Mercè Rial)</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-38862548490696104672016-06-23T11:04:00.002-07:002016-06-23T11:04:49.711-07:00<div align="center" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>SERPS</b></u></span></div>
<div class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">L'any 2025, pels nostres
pecats, Déu ens va enviar la plaga. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Va arribar en un dia de
primavera com qualsevol altre. No feia ni fred ni calor. El cel era
net. Res feia presagiar el càstig. I ningú l'ha pogut explicar.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El meu germà i jo érem al
col.legi. Subjecte, predicat, imperfet, subjuntiu... La classe de
llengua m'avorria terriblement. Aliena a les paraules del mestre,
mirava per la finestra, somiejava. De sobte, vaig adonar-me que
queien coses del cel. Uns objectes llargs i rodons que semblava que
es movien. Primer vaig pensar que era pluja, després que era una
pedregada. Quan un parell d'aquelles coses van picar contra les
finestres abans d'alçar-se a l'ampit, retorçant-se, mirant-nos
sibil.lants des de l'altra banda del vidre, vaig fer un bot a la
cadira.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Serps!! -vaig cridar-.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Tota la classe de sisè de
primària va tombar-se cap a mi i va quedar en silenci, sorpresa. Una
cobra, coll inflat, ens mostrava els ullals. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El mestre va reaccionar
depresa, va tancar una de les finestres, que estava oberta, i després
d'un instant de dubte va sortir corrents de l'aula, ordenant-nos que
ens quedéssim quiets.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però no ens en vam poder
estar. Tota la classe va acostar-se a les finestres. La cobra picava
una vegada i una altra contra el vidre, provant de mossegar-nos. A
sota, al carrer, desenes de rèptils es retorçaven confusos,
atacant-se els uns als altres. L'altra serp que havia caigut davant
nostre, una cascabell, va enroscar-se en el canaló d'aigua i va
marxar cap avall. Cap avall. El pati... -vaig pensar-. El meu
germà!!!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Des de la nostra classe no es
veia, però si queien serps al carrer, també devien caure'n al pati.
I els petits eren allà, jugant, esmorzant.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig córrer com una
esperitada, els crits de pànic dels alumnes se sentien per tota
l'escola, els mestres anaven d'una aula a una altra, frenètics, i la
senyora de la neteja donava cops d'escombra contra alguna cosa que
volia sortir del lavabo.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">A la primera planta, abans de
sortir al pati, vaig arreplegar un motxo abandonat dins d'un cubell
vermell, en els darrers graons de l'escala. Si a la Dolores li servia
un pal d'escombra per mantenir a ratlla a una serp, potser a mi també
m'ajudaria un pal de motxo. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El sorral dels petits era en
un costat de l'edifici. En tombar la cantonada vaig aturar-me,
espantada, indecisa. Els menuts ploraven, xisclaven, arraconats
contra un mur. El mestre que els vigilava s'agafava un canell amb
l'altra mà. Havia rebut una mossegada mentre provava d'allunyar amb
crits i a cops de peu espasmòdics a les tres serps que s'acostaven
als nens. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Quan vaig veure al meu germà
entre el grup, arronsat, plorós, la meva indecisió va desaparèixer.
Vaig acostar-me i vaig allunyar a la serp més propera amb un fort
cop de motxo. Una segona serp va llençar-se cap a mi per mossegar-me
i va fallar per ben poc, el mestre li havia aixafat la cua. Mentre
l'animal es tombava cap a ell, vaig donar-li un cop amb la meva arma
i vaig aconseguir que marxés. En quedava una tercera, una cascabell
que alçava el cap i movia la cua. Vaig mirar al mestre. Tentinejava,
el verí començava a fer-li efecte. Els nens no podien retrocedir,
darrere seu hi havia la paret de l'escola. Desesperada, inconscient,
vaig posar-me entre els nens i la serp.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Llavors, va succeir.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La serp em va mirar. I jo la
vaig entendre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Incomprensió, records d'un
paratge desèrtic, d'un remolí, del cel. Records de dies i més dies
al cel, d'ofidis paral.litzats, entortolligats amb milers de
congèneres. Cap tormenta, cap fenomen conegut, però molta por i
molta fam. Una fam terrible. Al final, la caiguda. Una caiguda
controlada cap a la nostra escola, cap al sorral del meu germà.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Tot això ho vaig llegir en
els seus ulls petits i ametllats. I el meu cervell va contestar.
Sense saber ni com ni per què. De forma instintiva, vaig saber
comunicar-me amb l'animal. Vaig saber prometre-li calma, ratolins,
sorra calenta i sol. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Era tot el que ella volia.
Deixà de moure la cua, s'estirà, s'entortolligà, i quedà
tranquil.la.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No passarà res -vaig dir
als nens, que continuaven plorant i xisclant-. No passarà res!!! Au,
aneu cap a classe!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig passar una mà pel cap
del meu germà, que em mirava al.lucinat, i vaig ajudar a aixecar-se
al mestre. "No hi veig", deia el pobre. "No hi veig".
Vaig passar-li un braç per sota l'aixellla i, amb els nens darrera
nostre, vaig fer-lo entrar a l'edifici.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Una altra mestra, una de
quart, aparegué davant nostre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- El pati és ple de serps!
-li vaig dir-. Han mossegat al mestre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Són els petits? -em demanà
ella-.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Sí. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- I els altres?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No ho sé.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La dona dubtava. Ulls fixos en
la porta del pati, premia la barana amb força, entre els gemecs de
por dels petits i les paraules incoherents del seu company enverinat,
col.locada entre la seva responsabilitat i el terror, la mestra
dubtava.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Estan espantades -vaig
dir-li-. No ens faran res, si els parlem.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Em va mirar, com qui mira a
una boja i, potser per la inconsciència dels dotze anys, potser
perquè la meva primera conversa amb un rèptil em va semblar
estranyament senzilla, vaig agafar-la de la mà i la vaig fer sortir
a buscar als altres alumnes.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">N'hi havia per aquí i per
allà, formant grups, encerclats, perseguits per serps que reptaven
entre ells i cap a ells. Uns quants nois es retorçaven a terra,
mossegats. No s'han donat xifres dels morts que vam patir aquell dia,
però només a la nostra escola en vam contar trenta.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig arrossegar a la mestra
cap al primer grup, i vaig acostar-me a la primera serp que vaig
trobar, petita, negra. Que era una Mamba africana, de mossegada
mortal, ho vaig saber després.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Ens vam mirar als ulls, vaig
prometre-li el mateix que a l'altra, i també es va calmar. Amb la
tercera vaig seguir el mateix procediment. I amb la següent. I amb
una quarta. Mentre jo calmava rèptils, la mestra havia reaccionat i
acompanyava als alumnes que anàvem rescatant cap a dins de
l'edifici, on els altres lluitaven a bastonades contra els rèptils
que s'hi havien escolat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig trigar un quart d'hora a
calmar a tots els animals del pati. Després, seguida per una munió
de gent que volia veure a l'encantadora de serps, vaig entrar a totes
les classes, a totes les sales del col.legi, buscant ofidis, parlant
amb ells i fent-los sortir de l'edifici. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Es pot dir que aquell dia vaig
salvar l'escola.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">L'endemà, em va venir a
buscar la policia. Declaracions, proves mèdiques, mirades
d'incomprensió, sospites de terrorisme... En veure'm, els agents i
els metges oscil.laven entre l'admiració i la por al desconegut. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El pitjor és que no podia
donar cap explicació coherent de per què podia parlar amb les
serps. El millor és que no era l'única. Hi havia molts més nens
que ho havien pogut fer. I només nens. Els grans no podien. Només
els innocents.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Un parell de mesos després,
quan vaig sortir de la presó, quan van acabar-se les proves, vaig
saber que els diaris ens havien batejat sense gaire originalitat com
"els encantadors de serps". I només dos dies després de
ser alliberada, la pluja de serps es va repetir. Tres dies sense
dormir, em van tenir, portant-me amunt i avall en un cotxe de
policia, fent anar a les serps cap a un terrari improvisat de la Zona
Franca.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Aquell cop va morir menys gent
gràcies a la feina del "encantadors", però el Govern,
lluny d'acceptar que moltes coses havien de canviar per no atraure el
càstig diví, va persistir en buscar una explicació científica que
ni ha trobat ni trobarà.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Han passat deu anys. Les
pluges de serps es repeteixen, cada cop més fortes, més virulentes.
I la meva vida ha canviat. A vint-i-dos anys, sóc funcionària. Una
funcionària molt ben pagada. Dono classes a l'Autònoma de
Bellaterra als "encantadors" novatos, tinc un apartament
molt bonic al carrer Balmes i uns horaris de treball que poden passar
de celestials a infernals en un instant. En l'instant que transcorre
entre el passeig més plàcid i el començament d'una pluja de
rèptils. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Tot i així, m'agrada la meva
feina. Encara que no són tot flors i violes.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Tothom sap que sota el mocador
blanc que ens obliguen a portar s'hi amaga una serp, la que hem de
dur constantment al damunt, entortolligada al coll, com a entrenament
permanent. I la gent s'aparta al meu pas. Ens respecta, però ens
evita. Impossible trobar una parella convencional.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Avui però, mentre camino cap
al "II Congrés d'encantadors", la meva mirada és
somiadora. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Avui veuré en Genís.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">No és gaire guapo, en Genís,
però la meva cascabell i la seva s'entenen bé. Ens vam conèixer al
I Congrés, ara fa un parell d'anys. Unes mirades expressives, un
tímid avançament. "Quina serp duus al coll?" em va
preguntar. I quan vam veure que les nostres mascotes s'entenien, va
sorgir l'amor. Un amor foll.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Ara ha demanat el trasllat a
Barcelona i d'ací a uns mesos podrem viure junts. Ens estimarem
mentre les nostres companyes s'entortolliguen l'una amb l'altre,
cuinarem mentre elles comparteixen ratolins, veurem pel.lícules al
sofà quan elles dormin. Demostrarem, en definitiva, que fins i tot
de les pitjors desgràcies en pot néixer una cosa bonica.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">13-1-2013</span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-91271347307746721832016-06-23T10:59:00.002-07:002016-06-23T10:59:41.218-07:00<div align="center" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>VACA</b></u></span></span></div>
<div align="center" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Fa
calor. Encara que és ple estiu i dormim nus, les finestres les
tanquem cada nit. Em desperto sovint a mitjanit, suat, en el llit
desfet, i l'única manera de tornar a dormir és fer l'amor.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">M'he
girat cap a la Clàudia. Té el costum de dormir bocaterrosa. Els
seus pits grans i ben formats s'aixafen contra el matalàs de molles.
Jo dormo boca amunt, per això ronco sovint. M'he incorporat una mica
i m'he recolzat en el cos nu de la meva amant. L'esquena, la cintura
estreta, el cul ple i ferm, ni massa gran ni massa petit, les cuixes
llargues... certa part del meu cos ha començat a endurir-se.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">La
son ha desaparegut, la líbido ha despertat. He mossegat suaument el
seu coll inerm. Ha començat a moure's, a poc a poc, respirant
profundament, emergint dels somnis. L'he mossegada una mica més
fort, el contacte de les meves dents l'ha fet estremir. He llepat la
seva columna vertebral del bescoll als malucs, lentament però sense
pausa, i he resseguit amb la punta d'un dit, gairebé sense tocar-la,
el rastre humit que hi he deixat. Sé que li faig pessigolles i que
li encanta despertar-se així, però sé que encara li agrada més
que li agafi les natges amb les mans, amb força, i que les masegui
abans d'enterrar la boca entre elles.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Finalment,
s'ha despertat. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">S'ha
tombat, en silenci, traient-se'm de sobre amb suavitat, i ha separat
les cuixes. Volia que me la mengés, que besés els seus llavis
molls. Se m'ha ofert sense pronunciar un sol mot, i jo he correspost
donant-li el que el seu cos em demanava. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Uns
gemecs suaus han trencat la nit. Els gemecs de qui comença a
trobar-se submergit en la calor del sexe. Pausadament, la Clàudia
s'ha alçat, m'ha fet posar d'esquena al llit i ha pres el meu membre
amb la boca, mossegant-lo una mica, expressament, buscant que aturés
un moment la meva llengua per poder-se estirar a sobre meu. Llavors,
hem començat a llepar, a menjar, a gaudir i a fer gaudir, accelerant
i aturant boques i llengües en resposta als estímuls que donàvem i
rebíem, creant entre els dos el seixanta-nou perfecte.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Quan
tot semblava en ordre, les posicions preses, la feina ben
encarrilada, he allargat el braç, he trobat l'objecte, l'he engegat,
i l'he penetrada per la porta prohibida.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">La
carn pel davant, l'electrònica pel darrere, la Clàudia es
retorçava, s'obria i es tancava, menjava, mossegava, gemegava, fins
que tots dos hem tingut un orgasme salvatge.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Després,
s'ha adormit de nou, satisfeta. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Jo,
però, continuava sense poder dormir.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">M'he
llevat i m'he assegut davant de l'escriptori, nu, xop de suor i amb
un regust salobre a la boca. Potser posar per escrit els meus
records, els que no em deixen dormir, em servirà d'exorcisme. Potser
reviure'ls en paper farà que es quedin allà, immòbils, en pau.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aquell
dia vam llevar-nos d'hora. No es dorm gaire bé, en una tenda de
campanya. Vam carregar les motxil.les, vam sortir del càmping i vam
començar a caminar. Quatre amics anàvem d'excursió. No ho havíem
fet mai abans.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Va
ser un dia d'esforç i cansament, de discussions per l'aigua mentre
perdíem i retrobàvem el camí a cada instant.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Després
de deixar enrere el Pla de l'estany, una plana verda coberta per
incomptables tifes de vaca, el paisatge canvià. Seguíem un viarany
estret de recorregut incert que ens portava a través d'un bosc espès
i humit. Vorejàvem barrancs, caminàvem per sobre d'antigues
esllavissades, apartàvem branques... Va ser llavors que la màgia
del bosc, la màgia de l'aigua, la màgia de la terra, em posseïren.
El cansament i el menjar van deixar d'importar-me. No hi ha cap
sensació que superi el que sents quan la natura se t'endú, quan et
veus transformat en animal ferotge i caçador per obra del paisatge.
No totes les terres tenen el mateix poder. Només la terra a la qual
pertanys és prou forta per arrossegar-te a un estat que no és el
teu, per conjurar la bèstia que duus a dins i obligar-te a abandonar
el teu cos habitual. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">El
Pirineu em transforma, m'allibera de la meva natura urbanita i em fa
viatjar lluny, molt lluny, al temps en què els homes encara no
sabien conrear.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Quantes
hores vam caminar? No me'n recordo. Però ja era gairebé de nit quan
vam plantar les tendes en un prat. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">No
estàvem sols. Una vaca ens mirava amb ulls inexpressius. En la
nostra innocència, vam creure que la nostra presència l'espantaria.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">I
aquí comença la part estranya de la meva història...</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Torno
a prendre el bolígraf, que abans he desat sense avisar. La Clàudia
s'ha llevat i m'ha portat al llit. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Ens
hem cavalcat mútuament fins a l'extenuació, sense cerimònies,
sense preliminars. Li he estripat les calces, he premut les seves
carns salades de suor, l'he fet cridar de dolor i de plaer, i he
esclatat dins seu, abans de deixar-me caure al matalàs, amb el cor
bategant. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Un
cop calmada, s'ha adormit de nou. Jo encara no podia. El meu cor
accelerat, els meus músculs esgotats i queixosos, els meus records,
no em deixaven dormir. He tornat a seure davant de l'escriptori</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Les
tendes van quedar plantades l'una al costat de l'altra, estàvem
cansats de caminar i de clavar piquetes. Vam treure els entrepans i
una ampolla de vi per sopar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Llavors,
la vaca se'ns va acostar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">S'acostà
a nosaltres per curiositat, sense mala intenció. S'acostà a
nosaltres i a les nostres pertinences per ensumar-las, llepar-les i
menjar-les, amb els ulls rodons i estúpids de l'animal que no coneix
la por perquè és incapaç d'imaginar-la. Ens va costar reaccionar.
Qui podia esperar-se l'atac d'un animal a qui només has vist penjat
a la carnisseria. A poc a poc, però, els primers crits van deixar-se
sentir, i era el Carlos Alberto qui més cridava, el meu millor amic.
Per què no el vaig fer callar, em demano encara. El cas és que no
ho vaig fer i, mentre tots provàvem de dissuadir-lo, s'encarà amb
la bèstia banyuda en que la vaca nº 56 s'havia transformat. No sé
si era la llum del sol, que s'amagava, o la influència del bosc el
què m'ho va fer pensar, però diria que els crits del Carlos havien
fet canviar l'animal. Semblava que les petites banyes del front li
haguessin crescut, que s'haguessin fet més esmolades, i que la pell
hagués pres la lluentor de la pell d'un brau en plena corrida. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">En
Carlos va situar-se davant seu, desafiant, i l'animal el mirà amb
ràbia abans de mossegar una de les tendes de campanya i arrencar-ne
un tros. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Tots
vam retrocedir, sorpresos pel desafiament inesperat. Bé. Tots no. En
Carlos s'acostà a la vaca i li arrencà el tros de teixit d'una
estrebada. L'animal alçà el cap i ens mirà un instant. Aquella
mirada no era la d'abans, s'havia transformat, s'havia convertit en
una mirada intel.ligent i malèvola que va tornar a fixar-se en el
meu amic. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Mentre
l'animal ens mirava, el Carlos Alberto havia recollit una branca
gruixuda del terra. Potser amb una altra vaca hauria servit, potser a
una altra l'hauria intimidada. Però no a ella.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">La
vaca número 56 envestí al nostre amic, buscant-lo amb les seves
banyes llargues, provant de trinxar-lo. El Carlos saltà a un costat,
evità l'envestida, engegà un cop de branca al cap de l'animal i
s'estalvià per uns centímetres una coça mortal.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Carlos Alberto!!! -vaig cridar-. Marxem!!! No cal matar-se per un
lloc a on dormir!!! Hi ha d'altres prats!!!</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">No
em respongué. Només clavà en mi una darrera mirada, amb la tristor
pintada als ulls. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Llavors,
vaig comprendre que la decisió d'enfrontar-se al monstre havia estat
presa, que ja no hi havia res a fer i, just en el moment en què la
vaca abaixava el cap per envestir, just en el moment que les seves
potes colpejaven el terra, un instant abans del que semblava que
havia de ser l'atac final, en Carlos respongué:</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">-
Digues-li a la Clàudia que l'estimo!</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">La
vaca atacà, buscant el cos del nostre amic, però amb un salt
increïble, igual al dels frescos cretencs, Carlos Alberto recolzà
les seves mans en el cap del bòvid, va fer una giragonsa estranya i,
emulant Teseu, caigué en el seu llom agafat a les banyes de la
bèstia. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">La
bèstia saltà, llançà coces, es mogué espasmòdicament per
treure's al meu amic del damunt, però en Carlos s'havia agafat amb
força a les banyes, com si aquelles banyes fossin part d'ell, com si
tingués agafat el seu propi cap. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">Com
si fossin les seves pròpies banyes les que agafés, embogit pel
dolor de què la seva dona s'entengués amb el seu millor amic. </span></span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">I
així, entre salts i carreres, l'un a sobre de l'altre, aixecant una
polseguera que enterbolí la visió de la posta del Sol, marxaren
home i vaca bosc endins per no tornar, donant-nos permís als que
quedàvem per viure lliurement, sense haver d'amagar-nos.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="en-US" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="es-ES">De
vegades però, en els dies calorosos d'estiu, quan el sexe es fa més
present, quan la calor estimula d'altres calors, la Clàudia i jo
tanquem les finestres. És en dies com aquest que els diaris es fan
ressò de les aparicions pels boscos del Berguedà d'un home
cavalcant una vaca. És en dies com aquest que recordo al Carlos
Alberto, que recordo les seves banyes.</span></span></span></div>
<div align="right" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 7.5cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">24-5-96
/ 23-6-2014</span></span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-8731108426235729742016-06-23T10:57:00.003-07:002016-06-23T10:58:12.760-07:00<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b>MAIA</b></u></span></span></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx6HiPe7gjtxgptQiH67bX9EG_wnB2iej-9AbOqOFfRcNaUcQvP05ChNNJV3d9TuUNXBzdjLqMcW7J3htpm0eVNBdBZrMiMYQJ82TDJsBQLdM2Atxea22wV9r6vcd35w05DYj0d4E95pY/s1600/maia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx6HiPe7gjtxgptQiH67bX9EG_wnB2iej-9AbOqOFfRcNaUcQvP05ChNNJV3d9TuUNXBzdjLqMcW7J3htpm0eVNBdBZrMiMYQJ82TDJsBQLdM2Atxea22wV9r6vcd35w05DYj0d4E95pY/s640/maia.jpg" width="476" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Està drogada.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No diguis aquestes coses Cèlia.
Només està mirant cap al cel. Mira-la bé. Fa cara de felicitat. És
estranya, però no és mala noia. Què li deu passar?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Doncs que està drogada.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Quan parles així de la gent,
Cèlia, em fas por.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Les dues dones miren Maia des
d'una punta del parc. Des que el metge va recomanar una mica
d'exercici a la Maria, surten a caminar cada dia. Ben d'hora, per no
trobar gent. Al cap i a la fi, les dones grans dormen poc. La Maria
fa el camí fins a casa de la Cèlia recolzant-se en el bastó. Només
triga cinc minuts a arribar-hi.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No és gent, Maria. És un
monstre!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Cèlia prem una mica els
llavis en una expressió de menyspreu. No li agraden les persones.
Com més va, menys li agraden. Com més estranyes, menys encara.
Pretendre que sigui indulgent amb una abella gegant, amb un monstre,
és tasca impossible. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- D'acord, d'acord. No és una
persona, és una abella. Però tampoc és un monstre. Només és
diferent.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Maria veu la vida d'una altra
manera.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Si només fos una abella, no
seria tant grossa. És enorme. I tampoc no parlaria, si fos una
abella normal.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Però si no fos diferent, no
hauríem passat les estones tan maques que vam passar mirant la seva
sèrie per la tele quan érem petites. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">La Cèlia no
entén a la Maria. És l'única amiga que li queda. I no l'entén.
Van anar juntes al col.legi i a l'institut. Sortien juntes quan eren
adolescents. Fins i tot van compartir algun noviet.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Després, van continuar mantenint
l'amistat encara que el marit de la Maria no suportava ni a la Cèlia
ni el seu humor agre i despietat, que sovint dirigia contra les
relacions de parella i contra els homes. La Cèlia no es va casar
mai. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- La televisió és un circ i
ella hi treballa -respon la Cèlia-. La sèrie tenia tots els
ingredients per agradar els nens i per modelar-los. Accepteu que hi
pot haver abelles que parlin! Accepteu la diferència! Aquest monstre
venia la seva raresa per guanyar-se la vida. És menyspreable. Encara
que també és veritat que n'hi ha de pitjors. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Maria no comprèn com poden
ser amigues encara. Són tan diferents. Sempre ha pensat que quan
aquell noi -Ferran? Andreu? No en recorda el nom- la va deixar, el
caràcter de la Cèlia va començar a canviar. Viu sola, només es
relaciona amb ella i amb el metge. Sí que hi va, al casal d'avis,
però no parla mai amb ningú. Només observa als altres per
criticar-los durant la passejada matinal. Com que té el cap clar i
està bé de salut, s'ho pot permetre.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No ets justa. Quan van acabar
la sèrie, va allunyar-se de l'espectacle. Té una empresa d'imatge i
so.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Sí, ja ho sé això. Viu a la
meva escala, te'n recordes? O és que el cervell comença a fer-te
figa com les cames? </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Cèlia! No siguis mala persona!
</span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Maria s'exclama amb sorpresa,
sense ràbia. Cada vegada rep més atacs sense motiu de la seva
amiga. Com hi pot haver tanta mala llet en el cos menut i sec de la
Cèlia?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Perdona -la Cèlia s'adona que
cada dia dirigeix més dards contra la seva amiga-. És que em fa
ràbia que aquest monstre visqui tan bé havent treballat tant poc.
M'emprenya veure-la estirada al banc de bon matí, amb el compte
bancari ple, mentre nosaltres hem de viure de les pensions. Com que
no venem exclusives! </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">L'explicació que ha donat és
falsa. I la dona ho sap. En realitat enveja la felicitat de la Maria,
per això l'ataca. Tenia èxit amb els nois quan eren joves, va
aconseguir una bona feina de despatx en una gestoria i el seu home la
va estimar sempre fins que va morir. Fins i tot ara, que va coixa i
està grassa, els carcamals del casal s'aixequen per cedir-li la
cadira i la conviden a xocolata.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No és veritat, Cèlia. Surt a
les revistes, sí. Però és perquè la segueixen. No ha sortit mai
en els programes del cor. No és com el Xin-Xan o el Songoku.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Dona, és que me la compares
amb uns que... El petitó és passa la vida ensenyant el cul, i
l'altre ja hauria fet esclatar el món amb tantes boles d'energia.
Quan l'ajunten amb l'avi calb...</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- “El Follet Tortuga” ?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Sí. Aquell home és un
pervertit -la Maia ha canviat de postura al banc i la Cèlia fa
tornar al conversa cap a l'abella-. Escolta, com és que estàs tan
segura que fa una vida normal, l'abellota aquesta?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Quant fa que viu a Sitges?
-respon la Maria-. Deu anys?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Més o menys.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Doncs des d'aleshores, si trobo
un article sobre ella a les revistes, me'l llegeixo.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Doncs ja hauràs vist que hi
surt sovint, una vida molt normal no deu dur.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Però cada dia marxa a
treballar. La Katy, la mare del noi que ven tiquets a la Renfe, diu
que cada dia va a Barcelona.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- I què hi fa?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Es veu que hi té l'empresa.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Ah... Però això no vol dir
que no vengui exclusives, oi?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Maria agafa a la seva amiga
del braç.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Continuem caminant, va. Si ens
aturem, la cama em fa mal. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Reprenen el pas, i la Maria deixa
anar a la Cèlia abans de continuar parlant. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No ven exclusives perquè fins
i tot les revistes ho diuen. I això que com que amb en Willy hi són
i no hi són, ara tornen i demà ho deixen, li han ofert diners molts
cops perquè parli de la seva relació.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Aquest Willy... -la Cèlia
busca una paraula diferent, però se'n cansa aviat- És un altre
drogat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- No diguis això! Que sigui
actor no vol dir que sigui un drogat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Però si ha tingut lios amb la
meitat de les actrius del país!!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Però quan no està amb la
Maia... Fins i tot els periodistes del cor li ho reconeixen. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Mmmmmm -la Cèlia sap que no ho
pot negar. No ho reconeixerà mai, però des que la Maia viu a la
seva escala, també segueix la seva vida a les revistes-. El que
passa és que els monstres estan condemnats a entendre's!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Ets cruel sense motiu, Cèlia.
Mira, potser amb alguns dels altres tens raó. Tot i que deu ser
complicat ser un monstre o un dibuix animat en un món d'humans i em
sembla que puc entendre moltes de les coses estranyes que fan. Però
la Maia i en Willy no t'han fet res. No han fet mai mal a ningú.
Només són dues persones... Bé, el que siguin, que s'han trobat i
caminen juntes fins que decideixen no fer-ho. Suposo que llavors
s'adonen que no poden estar l'un sense l'altre i tornen a provar-ho.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Mmmmm. Si sabessis el que sé
no ho diries això. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Maria mira l'amiga amb
curiositat i la Cèlia s'atura un moment abans de deixar caure la
seva bomba informativa.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Viure a la seva escala em deixa
veure coses, saps -diu en to de confidència-. No l'espio, eh, això
no, però si veus que una veïna s'enganxa al mòbil cada cop que
baixa a passejar el gos, que envia missatges a tota velocitat, que
quan parla pel telèfon riu amb aquell riure que les dones reservem
per als homes que ens agraden....</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Dona... Deu parlar amb en
Willy!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- Potser de vegades sí. Però no
sempre. Quan saps que en Willy és al pis d'ella, i veus com ella
surt de nit, sola, a parlar pel mòbil mentre fa veure que passeja al
gos, és que no parla amb ell, oi? </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La Maria calla i pensa un instant
en les paraules de l'amiga. Voldria mirar Maia, però ja no ho pot
fer sense que s'adoni que parlen d'ella. S'hauria de tombar. Passa a
passa, han arribat al final de parc. Han de creuar el carrer.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">- De vegades hi ha persones que
s'atrauen sense poder-ho evitar, però que no són capaces
d'entregar-se de debò l'una a l'altra -conclou mentre vigil.la que
no vingui cap cotxe-. Potser en Willy, o ella, o cap dels dos, en té
prou amb l'altre, però tampoc en pot prescindir.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">I les dones continuen amb la
passejada, amb la seva vida que ja s'acaba. Una satisfeta i l'altra
no. Una desconfiada i l'altra no. Diferents i alhora complementàries.
</span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Maia, mentrestant, continua
asseguda al banc. Ha vist a les dues dones des que han arribat al
parc. Sap que parlen d'ella perquè l'han observada descaradament.
Les dones grans tafanegen. No ho poden evitar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">No sap per què ella i en Willy
van néixer així, com una mena d'abelles humanes. Però sí sap que
ésser diferents és un problema i una virtut. És un problema perquè
molta gent no els accepta, no accepta la diferència, i una virtut
perquè en aquest món uniforme, la diferència ven, els ha
solucionat la vida.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Però encara
que tingui la vida solucionada, el fet de ser només dues abelles
gegants, el fet de no poder ser plenament entesa per cap altre ésser
viu, és feixuc. I de vegades se li fa insuportable que sigui
precisament en Willy l'únic que l'entengui plenament. I és que és
tan mandrós, tan inconstant! </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Mentre la seva existència real
va ser un secret, quan la gent es pensava que només eren dibuixos,
la seva existència era un infern: de casa al plató, del plató a
casa, envoltada de persones que tenien prohibit parlar amb ella i amb
en Willy com l'únic amb qui podia comunicar-se. Només podia
enraonar amb ell!.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Un dia, es va
fer pública la seva existència. Un treballador va xerrar massa.
Després d'allò, la serie encara va tenir més èxit, tan èxit que
no haurien d'haver treballat mai més quan va acabar. En Willy es va
dedicar a fer pel.lícules de superherois, ella es va apartar una
mica de la fama, i tots dos van decidir experimentar.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">La majoria de la gent pensa que
Maia és un monstre, però els que no ho pensen la troben
infinitament atractiva. I a ella li agrada que la trobin atractiva.
És natural. Per això al cap dels anys ha mantingut relacions
afectives més o menys profundes amb uns quants homes.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tot i així, sabia que aquelles
relacions no acabarien enlloc, que les mantenia perquè les novetats
agraden, però sempre tornava cap en Willy quan anaven mal dades. I
en Willy va fer el mateix: actrius per aquí, actrius per allà,
models... Però quan cap dels dos no tenia parella, reincidien. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">I ara, per fi, alguna cosa ha
canviat. No sap ben bé què, però sent que aquesta vegada és la
definitiva, que aquest cop amb en Willy funcionarà. Potser és que
les relacions noves tenen tants elements en comú que són
repetitives, que només canvien les cares, potser és que s'ha cansat
de dir-los als amants d'una nit on és el llum de l'escala quan
marxen de matinada, o és segurament que per fi han arribat tots dos
a la maduresa. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Torna a mirar cap al cel. En
Willy descriu cercles damunt del parc. Ha dibuixat un cor al cel amb
esprai. L'estima. Li ha dit i li demostra. I Maia sent que avui també
l'estima. Ja no és perquè la cuida quan es posa malalta, ni perquè
l'ajuda en la feina, ni perquè li presenta gent del cine, és perquè
s'adona que vol veure'l a totes hores, que vol que sigui a casa quan
ella torni de la feina, que vol fer plans amb ell, que vol tenir
petites abelles... Fa setmanes que es dedica a enviar missatges de
comiat als seus amants.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Sí, Maia se sent així. Què
pensarien els humans d'ella si sabessin el que pensa? La trobarien
tan diferent a ells? Els continuaria semblant un monstre? Segurament
sí.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">Però qui és en realitat el
monstre, l'abella Maia, o l'amargada Cèlia?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;">(Inspirat en una foto de la Mercè Rial)</span></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-64627674048353570512016-06-23T10:54:00.004-07:002016-06-23T11:00:26.603-07:00<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>LAIA</b></u></span></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b><br /></b></u></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">M'obsessiono.
Tendeixo a l'obsessió d'una manera gairebé mòrbida.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">És
culpa d'una formiga. De la maleïda formiga que, en mossegar-me, em
va condemnar a una vida de detalls. Com és possible no tendir a
obsessionar-se pels detalls quan una malaltia t'impedeix una visió
panoràmica de la vida ?</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">La
Solenapsis africana habita les platges de Sud-àfrica. Quan et
mossega, t'inocula una bava que pot produir diverses lesions, totes
incurables. Un viatge, una mossegada, i un dia et lleves pràcticament
cec.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">I
dic “pràcticament”, perquè sí que hi veig, però d'una manera
absurda, inútil. Veig les imatges amb nitidesa, però només un
instant fugisser, sense poder-les contemplar amb calma ni tan sols
durant uns segons. Miro cap a un punt, l'enfoco, i immediatament perd
el color, es difumina, desapareix, i torna a aparèixer nítidament
en la meva retina al cap d'un instant. Les imatges s'enfoquen i es
desenfoquen a l'atzar, constantment. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Des
d'aquell dia he vist la realitat a través d'un vel que apareix i
desapareix sense un motiu aparent. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">És
pitjor això que perdre la visió del tot, n'estic segur, perquè
visc sempre en l'expectativa, en l'espera d'allò que vindrà, sense
saber ni tan sols si vindrà. Espero veure coses que mai no veuré i
en veig d'altres que voldria no haver vist mai.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Podria
haver-me oblidat dels meus ulls, haver-me dedicat a escoltar, a fer
música, a utilitzar millor que els altres els sentits que em queden,
però hi ha massa minusvàlids que opten per aquesta solució.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Per
això, des que vaig ser mossegat, ara fa quinze anys, m'he dedicat a
treure partit de la meva particular visió de l'instant..., pintant.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Retinc
les imatges fugaces que capto, les cisello en la memòria, planto el
cavallet davant de la finestra de la planta baixa de casa meva, que
mira cap a la platja, i pinto, pinto sense descans.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Com
que perdo i recupero la perspectiva a cada moment, trigo una
eternitat a acabar un quadre, però no tinc pressa. Amb els diners
que em van deixar els meus pares i la petita pensió de l'Estat en
tinc prou per viure. El prioritari per mi no és vendre quadres sinó
sentir-me útil.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Per
un altre potser seria la vida ideal, treballo en el que m'agrada i no
m'he de preocupar pels diners a canvi d'una minusvalia que no
m'impedeix valdre'm per mi mateix, però... Hi ha les obsessions.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">He
adquirit tanta pràctica en recordar les imatges que capto, que sóc
capaç de recordar-les en detall una vegada i una altra. Si és un
gra de raïm, l'agafo amb la imaginació, el giro, el col·loco
damunt d'una taula, m'imagino la vinya, el tractor... Puc passar dies
i dies pensant en ell, fins al punt que acabo per sostreure'm a la
realitat i m'oblido de menjar i de dormir.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">De
tota manera, fins aquell moment les meves obsessions només m'havien
produït petites incomoditats. Al cap i a la fi, no dormir una nit, o
no menjar durant un dia no és tan terrible. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Mai
fins aquell moment havia captat una imatge que m'obsessionés durant
mesos.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Estava
pintant a la planta baixa, davant de la finestra com cada dia. Vaig
escoltar unes passes i, instintivament, vaig dirigir l'esguard cap al
carrer. El rostre d'una noia va aparèixer, emmarcat per un tel que
difuminava la resta de la imatge. Només va acostar-se'm un instant,
només vaig tenir temps de veure un rostre regular, una pell blanca i
fina, uns ulls blaus, uns cabells rossos que queien descuradament
sobre el seu front... I una mirada. Quina mirada ! Inquisitiva, neta.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">En
veure que jo també la mirava, a un metre de distància, va tombar-se
ràpidament i s'allunyà de la meva finestra amb tanta precipitació
que per poc no perd el mocador que duia al coll.</span></span></span><span lang="ca-ES"><br /></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Vaig
quedar palplantat, amb el pinzell a la mà, esforçant-me debades a
veure com marxava. No ho vaig aconseguir. L'única imatge que m'ha
quedat d'ella és aquesta. No vaig pensar a sortir al carrer, ni a
demanar-li que s'esperés, ni a cap altra cosa que m'hauria evitat
centrar els meus pensaments en ella.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">L'endemà
sí que vaig preguntar als veïns si coneixien alguna noia com ella,
i també a l'amo del xiringuito que tinc a prop de casa. Però no
vaig esbrinar res. Ningú s'hi va fixar. Hi passa tanta gent, a prop
de la platja!</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Des
del dia què la vaig veure, la Laia (així l'he batejada) ocupa
constantment els meus pensaments.</span></span></span><span lang="ca-ES"><br /></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">Suposo
que algú li devia parlar del pintor cec i ella, encuriosida, va
voler comprovar com pinta una persona que no hi veu. Si és això el
que va passar és una persona curiosa, i deu ser també una persona
intel·ligent. Encara que no sempre, sovint la curiositat és una
conseqüència de la intel·ligència. Però alhora deu ser un pèl
superficial i impulsiva. Superficial perquè si decideixes que una
cosa t'interessa, no fuges, i impulsiva, perquè si hagués pensat
una mica abans d'acostar-se'm, hauria previst que podia adonar-me que
hi era i hauria preparat una explicació per la seva presència. Deu
tenir parella, és massa bonica perquè la deixin estar sola, però
no deu tenir fills, és massa prima i té la pell massa fina per
haver passat un part. Com es deu guanyar la vida? Segurament té una
botiga. Una de roba bona, com les del Passeig de Gràcia. Però no
vestia com una senyorona, ni tampoc d'aquella manera falsament
"casual" dels burgesos dels pobles de la costa, així que
deu tenir-la en una ciutat mitjana de l'interior.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Com
deu estimar? De manera apassionada? De manera tranquil·la i
conscient? És exigent amb els homes, segur que sí. Deu estar
habituada a què la mimin i la cuidin.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Vaig
dedicar molt de temps a la Laia abans de decidir-me a pintar-la. A
construir-li un caràcter que em semblés adient a la seva imatge.
Necessitava atorgar-li una forma de ser perquè aquell fos el meu
millor quadre. Un quadre especial ni molt gran ni molt petit, però
"real". Tan real, vaig pensar amb esperança, que ella s'hi
pogués reconèixer si el veia.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Van
passar els mesos, vaig acabar el quadre i vaig parlar amb
l'Ajuntament. L'Alcalde feia temps que em perseguia perquè li deixés
organitzar una exposició amb les meves obres. No a tots els pobles
hi viu un pintor cec. Avui la inaugurem amb tot el rebombori
possible.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
retrat de la Laia serà la primera obra que veuran els visitants.
Passarà ella per l'exposició? Per si de cas, el vigilant de
seguretat té instruccions expresses d'entregar un qüestionari a
totes les visitants. Un qüestionari amb una única pregunta: "Es
reconeix vostè en algun dels quadres?".</span></span></div>
<br />
<div align="right" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
21-3-2012</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-3550923790916568702016-06-23T10:54:00.002-07:002016-06-23T10:54:14.963-07:00<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><u><b>COCODRIL</b></u></span></span><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES">
</span></span>
</div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><u><b><br /></b></u></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">M'ha costat anys obtenir la
plaça de mestre de literatura, anys d'estudis, de nits passades
llegint, pensant, sense dormir, escrivint sobre un poeta a qui molts
consideren boig i que per mi és només un geni que no vol
adaptar-se. Per això, quan em van trucar per dir-me que la plaça
era meva, que podria treballar a la UAB ensenyant literatura, vaig
llençar el davantal i vaig fer un crit tan gran que els clients van
mirar cap al racó del menjador on estava parlant pel mòbil. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La
meva mare va sortir de la cuina i em va somriure, abans d'abraçar-me
amb força, amb una barreja d'alegria i tristesa. No volia que li
veiés les llàgrimes als ulls. Estava contenta de veure'm progressar
i </span><span style="font-size: 12pt;">alhora</span><span style="font-size: 12pt;">
se sentia trista perquè sabia que hauria de deixar de treballar al
restaurant.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Després d'aquella trucada,
tot va anar molt depresa. Vaig fer uns quants viatges a Bellaterra
per conèixer als companys, em vaig entrevistar amb el Rector, vam
contractar nou personal pel restaurant, una cangur perquè cuidés
del nen, vaig comprar roba... I vaig deixar de fumar. A classe no
podria fumar. Al restaurant tampoc no podia, però sempre trobava la
manera d'escapar-me cinc minuts al carrer. A Bellaterra no podria
deixar als alumnes sols.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Finalment, va arribar el
moment. Ahir va ser el meu primer dia de feina. Una hora abans de
començar la classe ja era a la Universitat. Vaig entrar i sortir de
la facultat diverses vegades, vaig mirar-me l'aula des del passadís,
des de la finestra, hi vaig entrar un instant... No vaig poder
resistir més, i vaig encendre un Marlboro mentre passejava amunt i
avall davant de la porta de la facultat, fent "clac, clac"
amb els talons. Els estudiants que entraven i sortien de l'edifici em
repassaven de dalt a baix: metre vuitanta, ulls blaus sota cabellera
rossa, seixanta quilos i uns malucs que es veuen, però que no
embafen, cenyits pels pantalons grisos del vestit jaqueta. La meva
noranta de pit s'insinuava sota la camisa blanca. Potser anava massa
sexi pel primer dia de feina... No sé què devien pensar els nois.
Segurament semblava més una assessora fiscal que la professora de
poesia castellana. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Després del primer cigarret
en viag encendre un altre, i després del segon un tercer. Estava
nerviosa, molt nerviosa, però no era la clàssica por del primer dia
de feina. Essent com sóc físicament, els primers dies de feina
sempre han anat bé. Estava nerviosa perquè sabia que havia de
vèncer les meves limitacions i les meves pors. No m'agrada fer
xerrades ni donar conferències. He sentit sempre una mena de por
escènica. Odio ésser el centre d'atenció. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Suposo que sóc massa exigent
amb mi mateixa, i que això em limita i em fa posar nerviosa. Ho vull
tot perfecte i a la primera. Segurament per això m'està costant
tant deixar de fumar, perquè és un procés fet d'avenços i
retrocessos. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El cinquè Marlboro quedà a
mitges. Un so estrident em cridà, i vaig entrar a l'Aula. Pujar a
l'estrada em va costar el mateix esforç que pujar el Pedraforca,
però ho vaig aconseguir, vaig deixar anar un "Bona tarda"
amb un fil de veu i, després de fixar la mirada en un punt
indeterminat per sobre de la porta de l'Aula, vaig començar a parlar
sense mirar als alumnes. Aviat, el soroll del tecleig en els
portàtils va dir-me que se m'escoltava amb atenció, i vaig començar
a relaxar-me. Si teclejaven és que no ho estava fent malament. Vaig
acabar la classe tan a gust que em vaig permetre acabar-la demanant
als alumnes si tenien preguntes i vaig iniciar un diàleg amb un
d'ells, que va durar fins que va sonar el timbre. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Sí, tot havia anat bé, però
estava esgotada. Vaig encendre un altre cigarret al sortir de la
facultat, i un altre encara abans de pujar al cotxe. Havia acabat el
segon paquet del dia. Dos mesos sense fumar i en un dia de feina tots
els bons propòsits se n'anaven en orris, vaig pensar. Hauria de
tornar a començar. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">De
moment, però,el que havia de fer era tornar cap a casa. Eren les nou
tocades. A les 9'30 deixava l'autopista i enfilava</span><span style="font-size: 12pt;">
la carretera de Terrassa a Manresa. La nit era fosca. Molt fosca. Hi
havia trànsit, però no massa. Els llums de les urbanitzacions
enclotades i humides que s'arrengleren al llarg de la ruta es
difuminaven en la boirina que els envoltava, i les quatre gotes que
havien caigut feien brillar l'asfalt. Conduïa sense pensar,
automàticament. La meva ment divagava, passant lleugerament, sense
aturar-se, d'un dels esdeveniments del dia a un altre. La cara
d'aquell estudiant, la veu d'aquell altre, la mirada d'una noia... </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Sense adonar-me'n, vaig
arribar al túnel que hi ha just a sobre d'aquell garden on venen
llenya, el que hi ha just abans que la carretera de Terrassa connecti
amb la que porta de Barcelona a Manresa.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Aquell túnel sempre m'ha
semblat sinistre. Potser els Mossos també ho pensen. Potser per això
està il.luminat d'una manera enlluernadora. Hi entres immediatament
després d'un revolt, i el llum groc et colpeja fins al punt que has
de baixar la mirada i aclucar una mica els ulls mentre la carretera
comença a pujar: Sempre em costa enquadrar bé les imatges quan
surto d'aquell túnel i torno a la foscor.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Per això penso que, més que
veure'l, el vaig intuir.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Primer va ser una ombra, una
forma indefinida. No sabia si realment hi havia alguna cosa al mig de
la carretera o els meus ulls m'enganyaven. Vaig reduir la velocitat,
instintivament, amb aquella reacció que tenen els conductors
veterans: aixeques el peu de l'accelerador, poses la mà al canvi de
marxes, prems el volant... L'avís de l'instint, una mil.lèsima de
segon i, de sobte, el vaig veure. Una forma llarga, ennegrida i xata,
que reptava, no, no reptava, caminava ràpidament pel mig de la
carretera. Vaig prémer el fre amb desesperació, el vehicle lliscà
una mica, l'Abs s'activà, vaig donar un cop de volant per recuperar
el control... Quan vaig tornar a mirar endavant, els ulls grocs del
cocodril, malèvols, intel.ligents, m'observaven fixament a un parell
de metres de distància. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig esquivar-lo amb un altre
cop de volant. Gairebé vaig escoltar el "crac" de les
seves mandíbules en tancar-se buscant la carrosseria del vehicle,
vaig veure la seva cua, com es movia, vaig haver de tornar a frenar
perquè el cop que em va engegar no em treiés de la carretera. El
cotxe va fer un bot, un mig trompo. No sé com vaig aconseguir
dominar-lo. Un altre cop l'instint, suposo, l'instint de conservació.
No vull ni pensar en què hauria passat si hagués perdut el control
del vehicle.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Pensaments absurds i sense
sentit, idees que s'entortolligaven les unes amb les altres passaven
pel meu cervell en aquells moments... "Un cocodril, un
cocodril", em repetia. Però els pensaments, les preguntes,
restaven soterrats, en segon terme, bandejats per la necessitat
d'actuar.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">La cua, les dents... vaig
prémer el gas a fons i vaig mirar pel retrovisor. L'havia deixat
enrere. Aquell malson havia quedat enrere... O potser no. Sentia que
aquella bèstia m'esperava a mi, que no havia estat casual
trobar-me'l, que volia clavar-me aquelles llargues dents brutes de
menjar carronya.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig fer la pujada que em
portaria al "cediu el pas" que hi ha abans d'incorporar-me
a la general. No em vaig saltar el senyal per un sol instant. Una
rapida mirada cap a l'esquerra, el camió vermell, gros, immens,
gairebé a sobre meu. Frenada violenta. Xiulada eixordadora. Un altre
esglai. Cotxe calat... Cotxe calat... Cotxe calat. Les mans em
tremolaven. "El cocodril, el cocodril" em deia una veueta.
Va arrencar a la primera. Afortunadament. Ja no venien cotxes, podia
sortir volant, continuar fugint. Vaig posar la primera, vaig mirar
pel retrovisor. Segurament un altre acte reflex. O potser una altra
vegada l'instint.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Aquella bèstia em seguia. Em
seguia!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El vaig
veure pel mirall. Pujava corrents per la carretera, em perseguia,
m'anava al darrere. Se m'acostava tan depresa com les seves potes
curtes li permetien, dedicant totes les energies a la carrera, movent
la cua per impulsar-se. Aquells cops de cua, aquella força bruta,
primitiva. La por s'emparà de mi. La terrible por a l'irracional, a
l'inesperat, a l'incontrolable. </span><span style="font-size: 12pt;">Què
li havia fet jo? Què li he fet mai jo, a un cocodril? </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Primera, segona, tercera...
Cent quaranta. Em vaig posar a cent quaranta. El petit motor del
Corsa rugia i les rodes van cridar quan vaig sortir de la general per
la desviació de Sant Vicenç. No veia a la bèstia, però no em
calia, sabia que venia i que em volia a mi.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Per què? Per què?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Potser hauria d'haver anat
fins a Manresa, fins a la Comissaria, però no tenia la ment clara.
Qui la tindria en una situació com aquesta? Vaig anar cap a casa,
cap aquí, cap al restaurant. Vivim en el pis que hi ha al damunt. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig sortir del cotxe tan
depresa com vaig poder. Em tremolaven les mans. Sabia que tenia uns
minuts abans que arribés. Per molt que corregués no podia córrer
tant com el meu cotxe, però no podia evitar llençar mirades
nervioses cap a tots els llocs per on podia aparèixer la bèstia,
mentre provava de ficar la clau al pany de la porta metàl.lica del
restaurant.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Després, vaig tancar-me a
dins i vaig engegar els llums. La barra del bar al fons, les ampolles
ben arrenglerades, les taules nues amb les cadires ordenades. L'ordre
de sempre, el llum groc de sempre, aquell ambient càlid de sempre.
L'únic soroll era el zumzeig sord del motor de la nevera.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Durant uns instants, em semblà
que la visió, que el cocodril, havia quedat enrere. Vaig recolzar-me
a la paret, vaig respirar a fons. Amb la calma, van tornar les ganes
de fumar. Sembla absurd, oi. Penses en un cigarret per relaxar-te i
penses en un cigarret quan estàs relaxat.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Vaig desestimar la idea per
absurda. Havia fugit d'un perill mortal, i fumar era la primera cosa
en què pensava!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Just quan la idea de fumar va
fugir del meu cap, la porta va rebre un impacte brutal. Metall que es
trenca, frontisses que salten, la paret tremola, crido. Crido. Quedo
davant de la porta i veig com la porta de fusta s'esqueixa, com un
morro escamós i negre apareix per un forat, com amb una nova empenta
la bèstia enfonsa del tot la porta i comença a entrar al
restaurant. Retrocedeixo, m'entrebanco amb una cadira, amb una taula.
Torno a cridar. No sé què fer. Què fer? Què es pot fer? Ploro.
Ploro de terror, de desesperació. El cos de la bèstia es retorça
pel menjador. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">El cocodril em mira.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Em cobreixo la cara amb les
mans, com els estruços, com si pel simple expedient de no mirar-lo,
l'horror hagués de desaparèixer mentre continuo retrocedint, a
cegues. Llavors escolto unes passes. Miro cap a l'escala que comunica
amb el pis de dalt. La meva mare !</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Nena!!! -diu- Què et passa?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Ella no el veu ! No el pot
veure ! La barra del bar li ho impedeix ! Només em veu a mi. A la
seva filla histèrica.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Però jo sí que el veig. Jo
sí ! Torno a mirar-lo. Es prepara ! Està llest!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Mama!!!!</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">I la bèstia salta sobre mi.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">Això és tot, doctor, això
és tot. Li asseguro que creia que moriria, que quan vaig veure com
el cocodril em saltava al damunt... No podia saber que m'ho estava
imaginant, que eren al.lucinacions. Era tot tan real.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">No recordo res més del que va
passar. El meu següent record és despertar-me en aquest llit
d'hospital, amb la vena punxada, envoltada d'infermeres que no
m'expliquen res i de policies vestits de civil. L'únic que m'han
assegurat és que em vaig desmaiar i que no hi havia cap cocodril,
però encara no sé què m'ha passat. Expliqui-m'ho doctor. Si us
plau, expliqui-m'ho. I la meva mare, doctor? On és? Què tinc?</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- No es
preocupi, no es preocupi. Ja li he dit que no és el primer cas que
hem tingut. No he examinat a cap pacient amb el seu mal que no s'hagi
recuperat en vint-i-quatre hores, però de moment hem de mantenir en
secret el que li ha passat. Només de moment. Després fins i tot li
donaran diners, si calla.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Diners? Em donaran diners? Què tinc doctor? Què tinc???!!!</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Res, res. Tranquil.la, de debò. Miri... Li asseguro que en
vint-i-quatre hores estarà recuperada i l'enviaran a casa. Ara, si
vol saber què li ha passat, escolti'm. Escolti'm bé. M'escoltarà?</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Sí.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">-
D'acord... Miri, En certs aspectes el que els passa recorda les
visions provocades per l'àcid lisèrgic, l'LSD. Aquella droga que es
va posar tan de moda als anys 60. Hi ha qui veu animals, d'altres
pensen que es cremen... </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Però,
doctor, jo no em drogo, ni tampoc havia begut, ni estava més
nerviosa que altres vegades...</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">- Sí, sí.
N'estic segur. Però va veure un cocodril que la perseguia ! Alguna
explicació ha de tenir, oi?No ha près cap droga? N'està segura?
Tots els casos tenen un segon aspecte en comú, sap. Totes les
persones que han passat per això estaven deixant de prendre una
droga legal, una droga que és una barreja de molts productes,
d'additius que el Govern obliga a canviar de tant en tant, o que
canvien les companyies amb l'aprovació del Govern. Per això li dic
que el secret és necessari i que si calla li donaran diners. Per
això hi ha policies i per això el personal sanitari no li explica
res. En aquest cas, el silenci són euros, senyora. Hi ha molta gent
afectada i no podem crear alarma social de manera innecessària...
Calla? Ja m'ha entès, oi? Oi que ja m'ha entès? Oi que està
deixant de fumar?</span></div>
<br />
<div align="right" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt;">31-5-2014</span></div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2551430970923265079.post-3147742816054201882016-06-23T10:52:00.000-07:002016-06-23T10:52:15.083-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 14pt;"><u><b>ROSA D'ABRIL</b></u></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbwRbdSmzM6c_Hh0TMXCgZ5FCiaKE-4tZ3_mX__kahc9vHcWBq_EUfOgPCRTlBC75glARrIJwfjhEzEJBp7CzJ8iBtL2pvy8wQxjjzOdwj6VmFElUf2fxmrIdZT7b_E2_qsP6LkumckgI/s1600/ROSA+D%2527ABRIL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbwRbdSmzM6c_Hh0TMXCgZ5FCiaKE-4tZ3_mX__kahc9vHcWBq_EUfOgPCRTlBC75glARrIJwfjhEzEJBp7CzJ8iBtL2pvy8wQxjjzOdwj6VmFElUf2fxmrIdZT7b_E2_qsP6LkumckgI/s640/ROSA+D%2527ABRIL.jpg" width="530" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="line-height: 200%;">Avui havia de ser el meu dia, el dia de l'escenificació del meu
triomf.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Però no ho serà.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
I ha costat molt, molt, arribar al dia d'avui. El dia de la
Independència.</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Anys de queixes i negociacions, anys de peix al cove fins que vam
entendre que només anar-nos-en podia permetre'ns buscar solucions
als nostres problemes. De fet, jo no la volia, la Independència, jo
volia el pacte fiscal. Al cap i a la fi, és el que les forces vives
em demanaven. Però el poble va parlar, i no fer-li cas hauria fet
massa evidents les contradiccions de la coalició.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Hi ha hagut moments difícils. El dia que vaig
sortir al balcó, com l'Avi Macià, per proclamar l'Estat Català, no
va ser agradable. Trobar-te un escamot de la Guàrdia Civil a Palau,
amb els subfusells amartellats, no ho és. I que et diguin que la
Brunete puja per l'autopista de València, tampoc. Va ser el dia que
la Soraia va amenaçar d'afusellar-me. Vuit hores vam estar allà
tancats! Sort de la ràdio, que va cridar a la desobediència
passiva, i del poble, que va tallar les carreteres i va envoltar la
Generalitat. Les coses han canviat. Els espanyols ja no es poden
permetre canonejar gent desarmada. Quan els tancs van quedar aturats
a Amposta i la Guàrdia Civil va veure que no els recolzava ningú al
carrer, vaig saber que havíem guanyat. Això sí, quedava la
negociació. I la Independència ens sortirà cara. Estem ben
hipotecats! Però d'ací sis o set anys el país aixecarà el vol.
Els catalans serem, bé, seran, els alemanys del Mediterrani! </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L'he portat prou bé, el procés. No ho dic només jo, eh, és una
opinió general.litzada. Però sí que vaig cometre un error, un
error impossible de preveure: triar nous símbols pel país. Un país
necessita símbols. I no tots els de fa tres-cents anys són vàlids
ara. Calia triar-ne d'altres. L'Estelada, el burro català, en Pere
Tàpies, van ser aprovats de seguida. Pel nou escut del Parlament,
vam convocar un concurs públic.
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Una fotògrafa de Manresa va presentar la imatge d'una rosa
metàl.lica. Una imatge fèrria, agressiva, que simbolitzava
perfectament la nostra lluita. Una Catalunya forta i decidida que
obria els seus pètals per acollir als nouvinguts alhora que es
defensava amb espines d'acer de les agressions. A tothom li va
agradar. I això que ni el disseny ni la fabricació de l'escultura
ens van sortir barats.</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">El dia que la van instal.lar, vaig anar amb
l'Oriol per veure com ho feien. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
La gran escultura d'acer contrastava amb la porta medieval de Palau.
Dues tones de làmines d'acer corten entrellaçades, plenes de punxes
d'un pam de llarg. El cap d'obra era castellanoparlant i donava
ordres a un parell d'obrers magribins que fixaven la rosa a la pedra
de Montjuïc a sobre de la porta. Escoltar com els immigrants em
felicitaven pel que hem aconseguit em va omplir d'orgull i de
satisfacció. L'independentisme és socialment transversal!</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Avui, la Soraia ha vingut a Barcelona a ratificar
el tractat d'independència. Primer l'hem signat a Brusel.les,
després a Madrid i, finalment, s'havia de signar a Barcelona. He
anat a buscar-la a l'aeroport. Duia un vestit jaqueta molt
afavoridor. Al cotxe oficial hem parlat de banalitats, entre elles
del nou escut. Li he ensenyat la foto que duia al mòbil i li ha
agradat. Per això, quan hem arribat al Parlament, ens hem aturat per
admirar-lo. La comitiva que ens seguia s'ha quedat a unes quantes
passes de nosaltres i la Presidenta espanyola i jo ens hem situat a
sota de l'escultura. La rosa, brillant al sol, orgullosa, ens
observava des del capdamunt de la porta. </span>
</div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Llavors, ha succeït. Un espetec, la rosa que cau.
No hem pogut esquivar-la. Dos mil quilos d'acer ens han caigut al
damunt, ens han esclafat. He quedat d'esquena a terra, braços en
creu, esqueixat pels pètals, peus traspassats per les espines, com
un Sant Crist, patint, conscient. La Soraia jeia al meu costat, a
escassos centímetres de mi. En unes altres circumstàncies no
m'hauria importat, però avui... Era morta. En certa manera, ha
tingut més sort que jo. La seva gent li deia de tot, sabia que no
guanyaria pas les eleccions. Jo, en canvi, les hauria guanyades de
carrer. A l'Oriol li caurà el pèl ! Mira que encarregar a aquells
potiners que instal.lessin l'escultura! Bah, tant li fa. No puc
perdre el temps en retrets.</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Sé que aquests són els darrers instants de la
meva vida. "Una grua!" criden, "Porteu una grua!!!".
Ai, ja no em poden arreglar. Un dolor lacerant em recorre el cos i el
cap se m'emboira. Per què no em va afusellar la Soraia quan ho va
poder fer? Si havia de morir, millor davant d'un escamot, com en
Companys. El President màrtir, em dirien. Però no. Havia de morir
aixafat per un munt de ferralla. El President esclafat, em diran els
catalans, amb el seu humor pretesament britànic. Porca misèria.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="right" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
20-9-12</div>
<div align="right" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Inspirat en una foto de la Mercè Rial</div>
Dhttp://www.blogger.com/profile/07254151428820749032noreply@blogger.com0