ELEVAR-SE

Li asseguro que no he begut res. He sortit a córrer! Que no ho veuen? Si porto les bambes i els pantalons elàstics! És que es pensen que me n'aniria de marxa amb pantalons elàstics? No m'agrada fer el ridícul!

Mirin... Els que els explico és greu. Molt greu! Vol parar de picar amb el bolígraf a la taula!!

No he vingut a comissaria a les dotze de la nit perquè tres uniformats em mirin com si estigués boig i em tanquin en un despatxet. Els repeteixo que he sortit a córrer i m'he adonat que en passava una de grossa.

M'escoltaran?

Gràcies.

Sí, sí. Ja estic més tranquil. Gràcies pel got d'aigua.

Com els deia, he sortit a córrer cap a les deu i mitja de la nit. Acostumo a sortir cada nit una estona. Quan arribes als quaranta has de començar a cuidar-te una mica. Ara fa un any vaig deixar de fumar i vaig decidir que ja m'havia rovellat prou. Per qüestions de feina, passo moltes hores assegut, reunit o parlant per telèfon. No camino gaire. A més a més, tinc algunes amigues amb qui quedo de tant en tant, i has d'estar en forma per complir. A partir dels quaranta... ja se sap.

No. No estic casat.

Que de què treballo? Mmmmm. No sé si els ho hauria de dir encara... Els ho dic després, quan acabi d'explicar-me... Per què no es poden esperar?

Bé. D'acord, d'acord... Sóc Mèdium.

No facin aquesta cara! Si us plau! Deixin-me acabar abans de jutjar-me! No estic sonat! No ho estic!

Puc continuar? Gràcies.

Normalment, baixo la Via Laietana fins al Port Vell, vaig cap al final del barri de la Ribera i agafo el passeig fins al port olímpic abans de tornar. Per allà sempre hi ha gent. M'entretinc amb els trossos de conversa que escolto, mirant a les estrangeres...

No. No m'agrada dur cascs. A un amic meu el van atropellar mentre corria perquè duia l'MP3 i no va adonar-se que venia un cotxe.

Quan avui he sortit al carrer ja he pensat que passava alguna cosa. Pujava una pudor de les clavegueres absolutament repugnant. Vostès també la senten, oi? És que és impossible no sentir aquesta ferum.

Els asseguro que si arribo a saber que el carrer faria aquella pudor, avui no baixo, però encara que visc a un tercer pis, el meu barri és molt sorollós i no pots tenir les finestres obertes, així que fins que no he sortit al carrer no l'he sentit.

He començat a córrer Via Laietana avall. En un primer moment, he atribuït la pudor a les clavegueres i a la pressió atmosfèrica. No sé si és quan puja o quan baixa la pressió, que els gasos de les clavegueres surten a la superfície, però passa de tant en tant. Ara, quan he arribat al carrer Comtal i he vist que la gent caminava tapant-se el nas, ja no m'he cregut allò de la pressió, ni que la pudor pugés de les clavegueres. No sabia el què, però alguna cosa havia amarat la ciutat d'una intensa olor a podrit.

He pensat en quina podia ser la causa mentre continuava baixant cap al Port. La pudor allà, en un espai obert i al costat del mar no podia ser tan forta. Llavors, quan he passat pel trencall entre Via Laietana i Avinguda de la Catedral, han caigut les gàrgoles d'un dels edificis que hi ha allà. No sé quina empresa hi ha, a l'edifici. Si et situes davant del Burger King, és el que hi ha a l'altra banda de la Via Laietana.

Ja m'imagino que ho saben, que han caigut les gàrgoles. La veritat és que m'ha fet por que no caiguessin més coses. Estava just a l'altre costat del carrer i sento un soroll d'explosió, veig un núvol de pols, alenteixo el ritme de la cursa i... Bum! Una altra explosió. He sortit d'allà volant! Sé que eren les gàrgoles perquè he tombat un moment el cap i he vist com dues més queien daltabaix.

Quan he arribat al Port vell encara tenia les gàrgoles al cap. Per què havien caigut? No havia passat res que les fes caure, cap tremolor de terra ni res d'això.

Que han caigut més coses, diuen? No m'estranya. Per tota la ciutat? Mmmm... Això referma la meva teoria.

Bé. Continuo. Jo no sabia que havien caigut més coses perquè he arribat al Port vell en dos minuts. En aquells moments, la desgràcia que està a punt de succeir tot just devia haver començat. Tot i ser a la vora del mar continuava sentint la pudor de claveguera. L'aigua estava molt esvalotada. Fins i tot a dins del moll! Els iots es balancejaven a cor què vols i estaven desallotjant aquell vaixell que fa sopars a coberta. Sí, aquell que sempre està amarrat a la cantonada entre el port vell i el moll de la fusta.

Ja no he corregut gaire més. Havien passat massa coses rares en quinze minuts com per no preguntar-li a algú què estava passant. M'he comprat una ampolleta d'aigua i, just allà on s'acaben els antics tinglados on ara hi ha un museu, m'he aturat.

Hi havia uns quants fotògrafs fent fotos, m'he acostat a una noia morena de cabells arrissats i li he preguntat si no notava res d'estrany. M'ha dit que sí, que tot era estrany aquella nit. La pudor, que encara que més lleument continuava sentint-se, la maregassa dins del moll, els ocells que sortien volant per milers cap a Montjuïc... No m'hi havia fixat, en els ocells, però és cert que encara que era de nit semblava que totes les aus de Barcelona en fugien. Ens hem quedat tots dos mirant el cel, fins que els lladrucs desesperats d'un gos ens han fet tombar. El pobre animal tibava de la cadena fins al punt d'arrossegar al seu amo, i això que l'animal no era gaire gros. L'home intentava calmar-lo, però era impossible. Després, quan venia cap aquí, he vist una pila de gossos comportant-se igual. Un altre senyal, senyors, un altre senyal.

Suposo que han estat la fugida dels ocells i la força descomunal d'aquell gos les que m'han fet demanar-li a la noia si em podia ensenyar les fotos que havia fet aquella nit. S'ha sorprès una mica, no ens coneixíem de res, però m'ha dit que sí. Suposo que tothom estava una mica descol.locat amb tants fenòmens estranys. Ha anat passant les fotografies i jo les mirava per la pantalla de la màquina.

No, home no. No és que tingués ganes de mirar fotos. Per això els deia que era millor que els parlés de la meva feina al final.

Treballo amb fotografies. La gent em porta les fotografies de persones estimades perquè les localitzi, o perquè contacti amb els esperits del pare i la mare. Tinc una especial sensibilitat per aquestes coses i fa molts anys que m'hi guanyo la vida. En el sector sóc molt conegut.

Mirin, sempre els dic als incrèduls que em vinguin a veure un dia. Els asseguro que marxen de la meva consulta ben convençuts. Però no estic aquí per fer clients. Ni perquè somriguin per sota el nas.

La qüestió és que aquesta fotografia m'ha despertat una sensació estranya... Segons m'ha dit la noia, l'havia presa feia cinc minuts, aproximadament quan han caigut les gàrgoles.

Mirin-la bé. Observin aquests llums parpellejants... les aigües del port, tan serenes a la foto i tan mogudes ara... A la fotografia, Barcelona emana una quietud enganyosa. Passo moltes nits pel Port Vell, he vist molts cops la ciutat des d'aquell lloc. I no recordo haver experimentat una sensació de calma com la de la foto.

Un altre fotògraf duia una impressora portàtil i ens ha imprès la fotografia. Quan he pogut passar els dits sobre el paper encara tebi, la meva naturalesa mediúmnica m'ha confirmat el presagi.

Barcelona s'eleva, senyors. Barcelona abandona la terra i s'enlaira.

Tots els fets d'aquesta nit són el preludi del moviment a l'alça de la ciutat. Demà, escoltin-me bé, perquè serà demà, els edificis començaran a deixar veure els seus fonaments, les canonades subterrànies es trencaran, fallaran tots els serveis bàsics i tot el que pugui caure, caurà. Hi haurà incendis, accidents de trànsit... I la gent provarà de fugir en massa cap a les muntanyes.

En els propers dies, les grans moles de ciment arrencaran els seus peus del terra. Les torres de La Caixa, el Camp Nou... Tot allò que pugui abandonar la terra, l'abandonarà. No es trencaran els carrers, no. La ciutat fugirà sencera. Seran els carrers, la prima capa d'asfalt, el que relligarà els edificis, el que conservarà la trama urbana.

No sé els perquès, ni puc preveure totes les conseqüències, però poden estar segurs que els barcelonins hauran de triar entre quedar-se a la terra, o elevar-se amb Barcelona fins aquell lloc entre la terra i el cel on són les ciutats tocades per la gràcia dels Déus. 13-9-2013